El Sector Terciari: Característiques, Classificació i Comerç
Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Economía
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,07 KB
El Sector Terciari o de Serveis
El sector terciari o de serveis comprèn el conjunt de prestacions destinades a satisfer les necessitats i les demandes de la societat. També és conegut com aquell que desenvolupa activitats que no produeixen béns materials de forma directa, conegudes com a serveis. Està format per sanitat, educació, seguretat, transport, banca, comunicacions, comerç, finances, administració i turisme.
Característiques del Sector
- Activitats intangibles i immaterials: S’ofereix i es valora la qualitat de la prestació que es fa, per exemple, un servei mèdic o una assessoria.
- Activitats impossibles d’emmagatzemar: El servei es fa quan és necessari o quan és requerit; acostuma a situar-se a prop de l’usuari.
- Activitats molt diverses: Inclou administració pública, serveis financers, comercials, culturals, d’oci, sanitaris i educatius, serveis de direcció, administració i assessoria d’empreses, serveis de neteja i de manteniment, assistència social i comunicacions.
Comprèn tant grans empreses (milers de treballadors) com petites empreses.
Classificació de Serveis
Els serveis els podem classificar de diferent manera segons els criteris que utilitzem per a fer-ho:
- Segons el consum final: Adreçats al consum final.
- Segons la producció i distribució (P&D): Destinats a empreses i professions.
- Públics: Depenen d'una empresa privada.
- Estancats: Capacitat limitada per augmentar la productivitat.
- Progressius: Es poden estalviar en els factors de producció.
Característiques del Comerç
El comerç presenta les següents característiques:
- Forta concentració de la demanda a zones urbanes i industrials.
- Gran volum de demanda que permet una especialització creixent del comerç dedicat a la mercaderia.
- Augment del volum total dels intercanvis, ja que es comercia amb tota mena de productes.
- Es realitzen estudis comercials per tenir un coneixement més gran de les tendències de la demanda amb la finalitat de desenvolupar una logística o planificació.
- Al llarg del procés d’intercanvi, el producte passa per diferents intermediaris i intervenen entitats financeres.
- Creació de grans empreses comercials que dominen gran part del procés de comercialització.
La Balança de Pagaments
La balança de pagaments indica el conjunt de transaccions econòmiques que un Estat realitza amb l’exterior, i es divideix en:
Balança per Compte de Capital
Inclou transferències de capitals públics i privats. Es relaciona amb la balança de compte corrent.
Balança de Compte Financer
Registra inversions directes i financeres i reserves dels bancs nacionals.
Balança per Compte Corrent
Comptabilitza ingressos i pagaments per comerç, serveis, rendes i transferències.