Conflictes Socials a la Segona República Espanyola: Del 6 d'Octubre a la Guerra Civil

Conflictes Socials durant la Segona República: Del 6 d'Octubre a la Guerra Civil

El canvi de règim va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial iniciada amb el crack del 29. La crisi va aturar l'emigració a Amèrica, la qual era una vàlvula d'escapament per l'atur crònic de regions com Galícia.

La crisi va agreujar els problemes interns de l'economia espanyola durant l'etapa republicana, com l'atur agrícola i el repartiment desigual. A aquests s'hi van afegir problemes polítics i econòmics. El creixement salarial i agrícola no va anar acompanyat d'un creixement paral·lel de productivitat, fet que va provocar la disminució de beneficis.

Les tensions socials van anar augmentant cada vegada més fins a provocar vagues, insurreccions i ocupacions de terres. L'any 1932, els anarquistes van propiciar una insurrecció de miners a Catalunya i, un any més tard, de jornalers d'Andalusia. Aquests fets van provocar el desgast del govern d'Azaña. El govern de Lerroux va iniciar una acció paralitzant bona part de la reforma agrària, fixant la devolució de terres a la noblesa, l'anul·lació de la cessió de propietats, la lliure contractació, entre altres...

Les decisions de Lerroux no eren ben acceptades per la Generalitat. Aquest malestar va venir arran de la qüestió dels rabassaires. Al 1934, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, que garantia als pagesos rabassaires l'accés a la propietat de les terres mitjançant pagaments.

Davant la mobilització obrera, la CEDA va reclamar a l'executiu una acció més contundent en matèria d'ordre públic i exigir la participació directa en el govern amb l'amenaça de retirar el suport parlamentari. La formació d'un nou govern, amb iniciativa de la UGT i amb una escassa participació de la CNT, va dur a terme una vaga general.

Per reprimir la revolta, el govern va enviar des d'Àfrica la Legió.

La repressió va ser molt dura, amb molts ferits i morts. La repressió contra les esquerres durant el bienni conservador va propiciar la unió de les seves forces contra el govern conservador. A més, com que la llei electoral beneficiava la candidatura majoritària, per a les eleccions del 16 de febrer del 1936 es van formar dues grans coalicions electorals: dretes i esquerres. El clima de violència i la conspiració militar van provocar conflictes greus que van arribar a l'assassinat de Castillo. La mort va accelerar els plans colpistes i la insurrecció va començar al Marroc el dia 17 de juliol, donant inici a la Guerra Civil, que duraria 3 anys.

La Generalitat tenia un funcionament limitat, ja que tenia les antigues diputacions. El primer camp va ser l'econòmic: es van crear serveis d'estadística. En l'agricultura, es van fomentar les cooperatives i centres d'experimentació i es va posar sobre la taula el problema dels pagesos arrendataris, especialment els rabassaires.

Respecte a la política, amb les lleis de bases, es va traçar un programa d'acció per organitzar els serveis de sanitat i assistència social.

En l'ensenyament, es van fundar nombroses escoles i centres d'ensenyament. Pel que fa a la cultura, es va incidir en la normativització i normalització de la llengua. Per últim, es va dur a terme la nova divisió territorial, que introduïa un model comarcalista amb 38 comarques.