Socialisme, comunisme, Estat del Benestar i neoliberalisme: diferències

Diferències entre Socialisme i Comunisme

Mentre que el socialisme es concentra en la recerca de l'eliminació gradual de la diferència entre classes i la considera com un motor per a la transformació social, política i econòmica, el comunisme busca eliminar les classes del tot. Mentre que el comunisme avui dia és sostingut pels partits comunistes a nivell mundial, el socialisme és representat pels diferents partits d'esquerra que busquen més que l'abolició de les classes, la reforma política que aconsegueixi disminuir les diferències entre pobres i rics.

En el socialisme hi ha la idea que es pot aconseguir una societat sense classes per mitjà del capitalisme i la propietat privada, però només amb el suficient control que aconsegueixi esborrar les diferències econòmiques (cosa que no busca el capitalisme per si mateix, ja que hi ha capitalismes que promouen les diferències, l'acumulació desmesurada i el monopoli dels mitjans de producció).

Una societat sense classes només s'aconsegueix a través d'una societat en la qual tots són iguals, sense distinció de gènere o de qualsevol altre tipus. D'altra banda, l'ideal del comunisme és una societat lliure, sense divisió de classes. Al comunisme, tota l'activitat econòmica i social està regulada per l'Estat. Al comunisme sí que és important acabar amb el sistema capitalista i la propietat privada. A més, la producció es reparteix no només d'acord amb la feina dels individus sinó segons les seves necessitats. En el comunisme, l'ideal no és que la gent treballi per obligació, sinó perquè la feina és una responsabilitat envers els altres (comunisme ve del llatí "Comunis": comuna).

Per al comunisme, és important canviar el règim econòmic i social perquè és l'única manera en què podrem canviar l'home. El socialisme pot conviure amb diferents formes de govern mentre que el comunisme busca que el govern sigui directament dels proletaris (el poble).

Diferències entre Estat del Benestar i Neoliberalisme

L'Estat del Benestar és un sistema econòmic mitjançant el qual l'Estat proveeix equitat a cadascun dels seus habitants garantint aliment, treball, habitatge i sanitat. El neoliberalisme és un corrent economicopolític associat al capitalisme.

L'Estat del Benestar té com a objectiu principal proveir plena ocupació al total de la població. D'aquesta manera s’erradicaria la desocupació i la fam. L'Estat del Benestar té la característica de regular el mercat i els seus valors a través de la creació d'un sector públic econòmic. És un sistema de prestacions públiques que garanteix un ingrés mínim per a cada un dels individus de la població basant-se en què aquest és un dret de cada habitant i és un deure de l'Estat. També destina un percentatge de la seva recaptació en la inversió de les àrees culturals i educatives.

El Neoliberalisme és el conjunt d'idees polítiques i econòmiques capitalistes que defensa la no participació de l'Estat en l'economia, deixant per fora qualsevol intromissió governamental, fomentant així la producció privada amb capital únic sense subsidi del govern. D'acord amb aquesta doctrina, hi ha d'haver plena llibertat de comerç (lliure comerç), ja que aquest principi garanteix el creixement econòmic i desenvolupament social d'un país.

Característiques del Neoliberalisme (principis bàsics):

• La mínima participació de l'Estat en la configuració de l'economia d'un país.
• La poca intervenció del govern en el mercat laboral.
• Política de privatització d'empreses estatals.
• Lliure circulació de capitals internacionals i l'èmfasi en la globalització.
• L'economia obre les portes a les multinacionals perquè inverteixin.
• Adopció de mesures contra el proteccionisme econòmic.
• L'operació de les activitats econòmiques és notòriament més simplificada, ja que es resumeix la burocràcia de l'estat en el procés.
• Oposició a l'excés d'impostos i gravàmens.
• Augment de la producció, per aconseguir l'objectiu bàsic del desenvolupament econòmic del cercle inversor.
• Contra el control dels preus dels productes i serveis per part de l'Estat, és a dir, la llei de l'oferta i la demanda és suficient per regular els preus.
• La base econòmica ha d'estar formada per empreses privades.