Teatre col·lectiu dels anys 70: evolució i institucions

El teatre col·lectiu dels anys 70

El teatre dels 70 és un teatre col·lectiu. Als anys 70 el teatre predominant és un teatre col·lectiu; és una dècada en què comença la professionalització teatral per raons socioeconòmiques. Els anys 60 havien produït la possibilitat de l’oci i una major fluïdesa dels diners. Hi ha una gran irrupció: augmenten les possibilitats de les companyies teatrals i el moviment per estrenar obres és més gran. A partir dels 60, grups independents s’autogestionen i no depenen de l’empresari. Aquests grups, en què tendran a establir-se en sales concretes, és d’on oferiran els seus muntatges.

Estrenes i companyies destacades

Primers de 1974: Dagoll Dagom — estrena Antaviana, sobre contes de Pere Calders; això va fer que Pere Calders fos conegut pel gran públic. Va estar en cartell al teatre tres mesos consecutius, dues vegades cada dia. La Fura dels Baus és un altre espectacle/col·lectiu que cerca impressionar els espectadors.

Característiques del teatre dels 70

El teatre dels 70 és col·lectiu i no textual. És un col·lectiu però sovint improvisat. Predominen l’efecte visual i sonor més que el llenguatge escrit. En aquesta línia s’hi troba La Fura dels Baus, un teatre no textual, que es mou entre el teatre de postguerra i el que podríem anomenar literatura actual (any 1968).

Context polític i institucionalització

Els cinc primers anys dels 70 encara estem sota la dictadura franquista; la situació comença a canviar a partir del 1975. Desapareix el teatre en clau i emergeix amb força el teatre col·lectiu o no textual. Comença a aparèixer una infraestructura teatral que abans no existia, impulsada per organismes públics.

Al final dels anys 70 es produeix una institucionalització del teatre. Algunes institucions es van crear abans d’aprovar-se l’Estatut. Apareix el teatre grec, i la major part de les institucions importants es van muntar a partir dels anys 80. El PSOE va fer una gran tasca cultural a València. L’any 1982 es crea la xarxa Teatres de la Diputació, que va gestionar el Teatre Principal i la Sala Escalante. L’any 1988 es reconstrueix el Teatre Rialto.

Festivals i espais escènics

Per tot arreu dels Països Catalans es muntaven fires, mostres i festivals. Els anys 80 i 90 són temps de grans espais escènics.

Institucions i espais citats

• Dagoll Dagom — Antaviana
• La Fura dels Baus
• Teatre Principal
• Sala Escalante
• Teatre Rialto
• Xarxa Teatres de la Diputació

Nota: S'ha mantingut tot el contingut original i s'han corregit errors ortogràfics, gramaticals i d'ús, així com l'adequació de majúscules i minúscules.