Transport a Espanya: ferrocarril, marítim i aeri
El ferrocarril: una revolució en el transport
El ferrocarril va suposar una revolució en el transport. Els ferrocarrils espanyols presentaven diferències respecto als europeus, concretament en l'ample de via. Les mesures adoptades a Europa es van considerar insuficients per a Espanya a causa dels desnivells del terreny; d'aquesta manera se li proporcionaria major estabilitat. A més, també hi van haver raons estratègiques, ja que no es volia facilitar el trànsit dels francesos cap a Espanya. Aquest problema s'ha resolt mitjançant els intercanviadors d'eixos a les estacions frontereres amb França.
En acabar la Guerra Civil espanyola, la xarxa de ferrocarrils estava molt deteriorada i necessitava inversions, a més que la seva explotació era deficitària. Per això, l'any 1941 les concessions van passar a l'Estat i es va crear RENFE.
Va tenir molta importància fins als anys seixanta, moment en què l'automòbil el va relegar a un segon terme.
La xarxa ferroviària presenta, a més, una disposició radial amb centre a Madrid.
El transport marítim
Per la seva situació, Espanya ofereix condicions favorables per al tràfic marítim, ja que som el pont entre Europa i Amèrica (pels lligams d'unió deguts a interessos comuns) i entre Àfrica i Europa. El transport de passatgers va ser important al segle XIX i a principis del XX, i després va decaure. No obstant això, ha augmentat el transport de mercaderies. Aquest transport ha evolucionat cap a vaixells de gran tonatge que exigeixen major calat (profunditat) i unes instal·lacions portuàries específiques, per la qual cosa la importància portuària s'ha desplaçat cap a l'Atlàntic, els ports del qual estan millor situats perquè són oberts, mentre que els del Mediterrani estan més tancats i tenen menor calat. El transport fluvial es redueix a Sevilla, que és l'únic port interior, el qual necessita ser dragat per donar-li més profunditat.
Ports importants de mercaderies són els d'Algesires, València, Bilbao...
El transport aeri
Comença el 1919 a Espanya i aviat es posen en funcionament línies comercials entre Sevilla i Larache, i entre Madrid i Barcelona, Mallorca, València i Sevilla. Més tard s'obren les internacionals i el 1926 es creua l'Atlàntic. Amb el temps es generalitzen els avions a reacció i comença una nova era marcada per l'augment de la capacitat de càrrega dels aparells, de major autonomia de vol i velocitat de creuer... tot això repercuteix en els desplaçaments a llarga distància i beneficia Espanya, que es