Variació lingüística i origen del català
La variació lingüística
La variació lingüística és el fenomen que dóna compte dels usos diversos d'una llengua, els quals depenen fonamentalment dels factors de temps, espai, grup social i situació comunicativa. És objecte d'estudi de la sociolingüística. Les varietats lingüístiques es contraposen a l'estàndard de la llengua. La variació lingüística es representa en 3 tipus:
- Varietats històriques: les podem estudiar quan analitzem textos del català escrit en altres èpoques. Podem analitzar l'evolució de la llengua catalana al llarg dels segles fins als nostres dies.
- Varietats dialectals: són variants que es donen en un territori on es parla una mateixa llengua.
- Varietats socials: són les variants que estan determinades pel grup social i per la mateixa actitud que es té davant la llengua. Cal destacar, en aquest sentit, l'argot o llenguatge específic d'un grup social, generalment tancat, que es vol diferenciar de la resta.
L'origen de la llengua catalana
La llengua catalana té el seu origen en el llatí que parlaven els soldats i els mercaders que van romanitzar les nostres terres. Aquest llatí popular o vulgar s'havia anat distanciant cada vegada més del llatí culte i literari. El llatí va acabar fragmentant-se i va donar lloc a les diverses llengües romàniques que coneixem.
El llatí vulgar és la base a partir de la qual es va formar la nostra llengua, cal tenir en compte que el català rep altres influències que hi deixen la seva petja. L'empremta de les llengües preromanes que van influir en el llatí. Hi ha altres llengües que per la seva presència històrica en el nostre país influeixen en la llengua catalana.
Exemples de conjugació verbal:
- Néixer: (gerundi) naixent; (participi) nascut
- Treure: (gerundi) traient; (participi) tret
- Jaure: (gerundi) jaient; (participi) jagut
INDICATIU:
- Present: neixo, trec, jec
- Pretèrit imperfet: naixia, treia, jeia
- Pretèrit perfet simple: naixí, traguí, jaguí
- Futur: naixeré, trauré, jauré
SUBJUNTIU:
- Present: neixi, tregui, jegui
- Pretèrit imperfet: naixés, tragués, jagués