Verbs copulatius i predicatius

Descripció objectiva i descripció subjectiva

A diferència de la descripció objectiva, fidel a la realitat tal i com és, sense cap altra interferència, la descripció subjectiva barreja els sentiments, les opinions o els estats d'ànim de la persona que descriu. En aquest sentit, s'allunya de la realitat objectiva. Entre els recursos que utilitza la descripció subjectiva hi ha les metàfores i les comparacions; l'enumeració, en canvi, és un recurs més propi de la descripció objectiva.

Podem classificar els verbs a partir de diferents criteris:

Primer criteri. Segons la semàntica i la sintaxi del verb hi ha els verbs predicatius i els verbs atributiusTransitius. Es caracteritzen perquè exigeixen la presència d'un complement directe per tal de completar el seu significat: *En Pere ha comprat / En Pere ha comprat un llibre.· Intransitius. Es caracteritzen perquè no poden portar complement directe. En canvi sí que poden portar altres complements, com ara el de règim verbal (CRV).· Ergatius. En aquesta classe de verbs el subjecte se situa en posició postverbal i, de vegades, pot substituir-se per un pronom feble. Exemple: Arriben policies a la manifestació / N'arriben.Atributius. Aquests verbs, semànticament, no tenen significació; és a dir, no tenen contingut semàntic. La seva funció és enllaçar el subjecte i l'atribut. Els verbs atributius són: ser, estar, semblar i parèixer