Comentari Lingüístic i Elements de la Comunicació en Textos Periodístics

Text 1: «Tomàquets verds insípids» (Miquel Tuson)

1. Elements de la comunicació

Localització: Tomàquets verds insípids és una entrada publicada al blog Ara Ciència, que pertany al diari Ara, el juliol del 2012. L'autor d'aquest article és Miquel Tuson.

Emissor: Aquest article té, d'una banda, un emissor extern que és el diari generalista Ara i, de l'altra, Miquel Tuson, que no només signa el document sinó que, en primera persona, ens descriu breument el seu perfil professional («Soc doctor en biologia, vaig fer un postdoc...»). A més, a partir d'aquesta informació podem deduir que Tuson és una autoritat en el tema del qual parla.

Destinatari: Quant al destinatari, la pertinença d'aquest blog al diari Ara, que és generalista i en català, fa que quedi limitat al territori geogràfic de parla catalana. El perfil del lector és, a més, ampli i heterogeni.

Codi: L'adequació de la llengua a aquest destinatari fa que el registre predominant en aquest article sigui l'estàndard, tot i que, en tractar-se d'un article de divulgació científica, hi apareix el camp lèxic de la biotecnologia. Alguns exemples que justifiquen aquest camp són: gen GLK2, proteïna, fotosíntesi, cloroplasts, orgànuls cel·lulars, clorofil·la. Tanmateix, l'aparició d'aquest lèxic no dificulta la comprensió del text perquè es pot entendre perfectament pel context. A més, quan és necessari, l'autor realitza incisos per definir els termes que poden resultar menys evidents. Ho fa, per exemple, quan defineix els cloroplasts o la clorofil·la.

Canal: D'altra banda, pel que fa al canal, el mitjà multimèdia en què ha estat publicat permet la interacció entre l'emissor i el receptor. D'aquesta manera, es trenca la unidireccionalitat pròpia de la versió en format paper. Exemples evidents d'aquest intercanvi de rols es poden veure en les aportacions que realitzen els lectors a l'apartat de comentaris, on els receptors poden ampliar o bé comentar aspectes relacionats amb la notícia. Així, en aquest cas, Eva Terol o Daniel Espejo passen de receptors a emissors. També és possible interactuar amb la notícia i esdevenir emissor si es fa ús dels enllaços a xarxes socials com Facebook o Twitter, que permeten redifondre la notícia entre els contactes i valorar-la.

Referent: El referent d'aquest text és la biotecnologia. És a dir, l'ús de la tecnologia per millorar biològicament, en aquest cas, els aliments. Tanmateix, les formes de producció actuals, que primen la quantitat i l'aspecte, repercuteixen en el sabor i la qualitat del producte.

2. Funcions del llenguatge

En aquest text hi podem localitzar dues funcions del llenguatge principals:

• Funció referencial: És característica dels textos científics, que busquen exposar la informació de forma objectiva.
  • Tècnicament, aquesta característica es pot justificar per l'ús de la 3a persona del mode indicatiu de forma transversal en tot el text (publicat, mostra, han jugat...). Aquest mode verbal és l'utilitzat per exposar fets reals i demostrables. D'altra banda, també hi podem localitzar l'ús de lèxic denotatiu, tal com s'ha analitzat quan s'ha exposat el codi.
  • Quant al contingut, l'autor reforça l'objectivitat citant les fonts de les quals ha extret la informació, que són la prestigiosa revista Science i David Francis, de qui reforça l'autoritat assenyalant que és expert en genètica del tomàquet de l'Ohio State University. A més, acompanya les seves aportacions amb dades concretes de la quantitat de sucre i carotenoides obtingudes a partir de l'estudi i expressades en percentatges. Així mateix, afegeix entre cometes el nom científic en llatí de la tomaquera.
• Funció poètica: Malgrat tractar-se d'un text de divulgació científica, també hi podem localitzar la funció poètica. En aquest sentit, l'autor es permet la llicència de contextualitzar el text amb una pregunta retòrica, que apropa el tema al lector no expert, i concloure'l amb una enumeració del substantiu tomàquet en diverses variants dialectals del català: tomata, tomaca, tomacó, tomàtiga o tomàtic. Aquesta enumeració remarca encara més la localització geogràfica del destinatari. També podem localitzar la funció poètica per l'ús de recursos literaris, dels quals l'element més característic és la gran enumeració del primer paràgraf.

Text 2: Article d'opinió de Sergi Pàmies

1. Elements de la comunicació

Emissor: Sergi Pàmies, narrador, articulista i crític de televisió, fa una dura crítica dels polítics i banquers: aquells que, sense miraments, s’han anat enriquint al llarg dels anys a costa dels seus clients, els quals, per confiança i seguretat, posaven les seves propietats a les mans dels grans poders. És així que fa ús d’expressions subjectives i de la primera persona del present d'indicatiu per expressar la seva decepció davant la situació actual.

Destinatari: El destinatari d'aquest missatge és un públic ampli, delimitat per l'àrea de difusió del diari generalista en què es va publicar (La Vanguardia). És així que s’usa l’objectivitat informativa (malgrat barrejar-la amb una gran quantitat d’adjectius connotatius): utilitza la 3a persona per donar un to més neutre a la crítica i, alhora, verificar allò que s’exposa.

Codi: A priori, l'ús que es fa de la llengua hauria de ser l'estàndard; tanmateix, pel perfil de l'opinador, es trenca aquesta lògica i hi apareixen nombrosos tecnicismes i es recorre a la ironia (que ja s’entreveu al títol de l’article). Tècnicament, també localitzem la implicació del receptor per la recurrència de verbs en 1a persona.

Referent: El referent és l’origen de la crisi financera, el modus operandi dels banquers i, finalment, les conseqüències de la crisi econòmica a Espanya i la seva incidència directa en la societat.

2. Funcions del llenguatge

Quant a les funcions del llenguatge, en aquest text hi conviuen de forma molt evident la funció informativa i l'emotiva:

• Funció informativa: Recurrent a tots els articles periodístics pel fet que pretenen fer referència a temes d’actualitat, es detecta per l'ús de la 3a persona (presideix, reflexiona, van influir, van ser-ne...).
• Funció emotiva: Permet exterioritzar l'opinió personal de l'autor i la crítica al sistema. La detectem per la primera persona del singular («no revelo res, tots sabem com va acabar»), per incisos com «més honesta que brillant» amb què l’articulista es dirigeix al lector i, fins i tot, per la 1a persona del plural per tal d’incloure'l en el col·lectiu social enganyat i perjudicat pels poders.

3. Sentit crític i recursos estilístics

L'objectiu principal és fer una dura crítica dels polítics i dels grans banquers; aquells que, sense miraments, s’han anat enriquint durant anys a costa dels seus clients que, per confiança i seguretat, cedien les seves propietats als grans poders.

L’articulista fa un ús destacat de la ironia per avançar les conseqüències i els perjudicis que ha comportat, a escala mundial, l’abús de poder: «No cal dominar el vocabulari especialitzat per intuir que els mecanismes de confiança van ser deliberadament corromputs (...)». De fet, ja a la primera línia trobem la ironia en l’adjectiu «legal», amb el qual l’articulista ens transporta a un altre tema d’actualitat: la pirateria.