Context literari de Vicent Andrés Estellés: poesia, corrents i autors
Context literari de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés pertany, segons la seua vida literària, a la generació poètica dels 50. Durant el context d'escriptura de la seua obra, la postguerra, els autors d'aquesta generació van començar amb una poesia més experimental, amb certes innovacions i amb un llenguatge més senzill i quotidià, però sempre tenint com a referència els formats clàssics. Aquests poetes mostren aspectes de la seua realitat com a experiència col·lectiva a causa del seu compromís social. Així naix la poesia renovadora i la poesia social.
Autors coetanis a Estellés
Dos dels autors més destacats coetanis a la poesia de Vicent Andrés Estellés són Salvador Espriu, el qual va desenvolupar, al igual que Estellés, una poesia social, i Joan Brossa, amb una poesia renovadora.
Salvador Espriu va iniciar la poesia social amb La pell de brau, un important exemple del compromís social que van adoptar molts autors de postguerra. D'altra banda, la poesia renovadora i experimental utilitzada, per exemple, a l'obra Els ulls de l'òliba de Joan Brossa tracta temes i usa un estil innovador, allunyant-se dels formats clàssics.
Corrents de l'època
Durant l'època de la postguerra, els corrents més destacats van ser la poesia renovadora i la poesia social. Aquesta última és la utilitzada per Estellés a la seua obra Llibre de Meravelles.
Pel que fa a la poesia renovadora, es tracta d'un corrent basat en l'experimentació poètica, amb una temàtica abstracta i molt influenciada pel surrealisme (el món dels somnis, l'inconscient). La seua principal diferència amb la poesia social és que aquesta mostra la realitat, les vivències de la societat i busca denunciar les injustícies. A més, empra un estil senzill i assequible per a tot el món.
Context anterior i posterior
A) Evolució de la poesia (posterior)
Els gèneres poètics predominants durant l'escriptura de l'obra Llibre de Meravelles van ser la poesia renovadora i la social, que consisteixen, l'una, en un estil més experimental i, l'altra, en un estil més col·loquial i proper al poble, basat en el compromís social de l'autor.
En contrast, pel que fa al gènere poètic posterior a la seua escriptura, destaca la poesia intimista, que tracta temàtiques sobre les vivències personals de l'autor. El poeta manifesta la seua pròpia realitat com a representació de la realitat col·lectiva, i com a mètode de denúncia.
B) Autors posteriors a Estellés
Dos dels autors més destacats posteriors a la poesia de Vicent Andrés Estellés són Jaume Pérez Montaner i Vicent Alonso, els quals van desenvolupar una poesia intimista, que tracta temàtiques sobre les vivències personals de l'autor. El poeta manifesta la seua pròpia realitat com a representació de la realitat col·lectiva, i com a mètode de denúncia. Aquest estil és molt similar al de la poesia social d'Estellés.
Així, Jaume Pérez Montaner