Els Moviments d'Avantguarda a Europa i Catalunya: Context, Autors i Obres

Context històric: Europa entre dues guerres

L’època d’entreguerres és l’etapa compresa entre el final de la Primera Guerra Mundial i el començament de la Segona, més específicament des del 1918 fins al 1939. La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va provocar un gran nombre de víctimes mortals. El desgast demogràfic de les principals potències europees va produir un impacte psicològic que va fer entrar en crisi el model de societat i el seu projecte associat, liderat per la burgesia industrial.

A partir d’aquesta crisi, es van generar un seguit de manifestacions socials i polítiques amb greus conseqüències:

• La Revolució Russa (1917): porta el proletariat al capdavant del nou estat soviètic.
• Els règims totalitaris: afecten diversos països. El 1922, Benito Mussolini instaura el feixisme a Itàlia; el 1934, Adolf Hitler concentra tot el poder a Alemanya; i als anys trenta es produeix l’expansió territorial a la Xina i al Japó.
• La crisi econòmica (1929): a causa del crac de la borsa de Wall Street, afecta greument les grans potències mundials.
• La Guerra Civil Espanyola (1936-1939): enfronta el bàndol republicà constitucional amb els revoltats de Francisco Franco, desembocant en una dictadura feixista.

Els moviments d’avantguarda europeus

Els moviments d’avantguarda són un conjunt de manifestacions ben diferenciades que van afectar diversos camps creatius: l’arquitectura, l’escultura, la música, el cinema, el teatre i, sobretot, la poesia i la pintura. Cadascun d’aquests corrents va manifestar els seus propis postulats estètics i ideològics. Tenien en comú l’afany de ruptura amb la tradició artística i la societat burgesa, el desig d’experimentar noves formes d’expressió i el seu abast europeu.

Es distingeixen dues etapes principals:

• De 1906 a 1924: els moviments més rellevants van ser el cubisme literari, el futurisme i el dadaisme. El cubisme va destacar pels cal·ligrames de Guillaume Apollinaire, gènere en el qual es disposa el text en forma de dibuix al·lusiu al tema del poema. En el futurisme va sobresortir Filippo Tommaso Marinetti, amb una escriptura nova, sense majúscules ni minúscules, sense signes de puntuació ni flexió verbal, basada en el dinamisme i la velocitat.
• De 1924 a 1947: el moviment cabdal va ser el surrealisme, fonamentat en l’alliberament del subconscient en el marc del desenvolupament de la psicoanàlisi de Sigmund Freud. Hi van destacar poetes francesos com André Breton, Louis Aragon i Paul Éluard.

1. Les avantguardes a Catalunya

• L’avantguardisme català és el conjunt de moviments estètics sorgits a partir del 1915 en relació directa amb les avantguardes europees.
• L’actitud rupturista d’aquests corrents va tenir un abast tant ideològic com estètic.
• Quant a la ideologia, l’avantguardisme va mostrar un clar compromís polític lligat a les classes socials emergents.
• En l’àmbit estètic, l’experimentació va ser molt intensa en les arts plàstiques i, en el terreny literari, quasi sempre es va canalitzar a través de la poesia.
• Entre 1915 i 1924 es va desenvolupar la primera avantguarda catalana, coincidint amb la crisi del Noucentisme. Els corrents més influents van ser el cubisme i el futurisme, sent Joan Salvat-Papasseit el representant més paradigmàtic.
• El 1925 es va viure un punt d'inflexió: els corrents més influents van passar a ser el dadaisme i el surrealisme.
• Durant la Segona República, la Generalitat i la Guerra Civil, l’avantguardisme va gaudir d’un cert reconeixement institucional que li va fer perdre part de la seva virulència originària.
• A la postguerra, l’avantguarda va romandre viva en diversos autors, grups i revistes fins a mitjan segle XX.

Joaquim Folguera i els cal·ligrames

Es va impulsar la reconeguda portada de la revista Un enemic del poble en homenatge a Joaquim Folguera, on es van reproduir alguns dels cal·ligrames més cèlebres del poeta.

• Cal·ligrama: translació literària de la descomposició formal impulsada pel cubisme pictòric.

2. El cubisme literari i el futurisme

• Cubisme: moviment artístic originat cap al 1910 a París a partir de les innovacions plàstiques de Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris. La seva influència en la literatura es reflecteix en el cal·ligrama, que anys més tard evolucionaria cap a la poesia visual.
• Futurisme: moviment pictòric i literari italià que exalta la modernitat, el progrés industrial, el maquinisme, els mitjans de comunicació i valors com la velocitat, la violència o el militarisme.
• Poetes catalans més representatius: Joaquim Folguera, Josep Maria Junoy i, per damunt de tots, Joan Salvat-Papasseit.

3. Joan Salvat-Papasseit

Nascut a Barcelona el 1894 en una família proletària, va quedar orfe de pare de molt jove. Dels set als dotze anys va estar internat a l’Asilo Naval, instal·lat en un vaixell al port de Barcelona. Als dotze anys va entrar al mercat laboral treballant d’adroguer, aprenent d'escultor i vigilant nocturn. De formació autodidacta, va iniciar la seva trajectòria publicant articles de combat polític en castellà amb el pseudònim Gorkiano, per després consagrar-se com a dinamitzador d’avantguarda i poeta en llengua catalana. Va morir prematurament l'any 1924, als trenta anys, malalt de tuberculosi.

L'obra de Salvat-Papasseit

Va destacar com a impulsor de:

• La revista Un enemic del poble (subtitulada Fulla de subversió espiritual).
• El primer manifest futurista en català: Contra els poetes en minúscula.

Pel que fa a la seva producció lírica, les primeres obres són una síntesi molt personal d’elements cubistes i futuristes:

• Poemes en ondes hertzianes.
• L'irradiador del port i les gavines.
• Les conspiracions: evolució cap a temàtiques de marcat to patriòtic i nacionalista.
• La gesta dels estels: combinació de l'avantguardisme amb l'arrel tradicional popular.
• El poema de la rosa als llavis: la seva obra mestra; se centra en el descobriment i culminació del procés amorós des d'una gran intensitat i sinceritat lírica.
• Óssa Menor: el seu darrer recull, publicat pòstumament.

4. Altres autors de la primera avantguarda

• Joaquim Folguera: profund coneixedor de l’avantguarda europea, traductor de lírica francesa i autor d'originals cal·ligrames publicats en revistes de l’època.
• Josep Maria Junoy: pioner indiscutible, creador del primer cal·ligrama en català, assagista i crític influent.

5. El dadaisme i el surrealisme

A partir de 1925, malgrat la continuïtat d’algunes línies cubistes i futuristes, les avantguardes dominants van ser el dadaisme i el surrealisme. Es va deixar enrere la mera imitació per assumir plenament una postura de provocació radical i agitació cultural.

• Dadaisme: sorgit a Zuric el 1916 en plena Gran Guerra, es caracteritza per una forta actitud nihilista i l'ús de l'absurd, la destrucció del sentit lògic i l'atzar com a principis creatius.
• Surrealisme: corrent nascut a França que explora el subconscient, l'onirisme, la imaginació desbocada i el concepte de meravella, emprant tècniques com l'escriptura automàtica i els jocs col·lectius.

5.1. El grup del Manifest Groc i Salvador Dalí

El nucli surrealista més rellevant a Catalunya va ser l'integrat per Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch, redactors del cèlebre Manifest Groc (1928). Aquest col·lectiu va promoure una forta agitació artística entre 1926 i 1930 a través de capçaleres com L'Amic de les Arts i Hèlix, publicacions que van acollir també col·laboracions de J.V. Foix, Luis Buñuel i Federico García Lorca.

Dalí, cèlebre pintor internacional, va desenvolupar una obra literària notable: primer en català durant la dècada de 1920 (articles, conferències i proses poètiques de gran connexió amb la seva pintura) i més tard en francès, anglès i castellà.

6. Josep Vicenç Foix

Nascut a Sarrià el 1893 en una família menestral pastissera, J.V. Foix va compaginar la creació literària amb l'activisme cívic catalanista, l'interès per l'art d'avantguarda (impulsant les primeres mostres de Dalí i Joan Miró a Barcelona) i activitats modernes com la fundació de l'Aeroclub de Catalunya. Va morir a Barcelona l'any 1987. La seva trajectòria està fortament lligada a Sarrià, al paisatge del Port de la Selva i a la defensa de la llengua catalana.

L'obra de J.V. Foix

La seva tasca intel·lectual inclou nombrosos articles d'anàlisi política sobre Catalunya i assajos teòrics sobre estètica avantguardista, erigint-se en un dels principals defensors del surrealisme.

En el terreny estrictament literari va conrear tant el vers com la prosa poètica:

• Prosa poètica: va projectar el recull de 365 proses sota el títol Diari 1918, de les quals es conserven 208 distribuïdes en diverses publicacions, caracteritzades per un profund univers oníric i subconscient.
• Poesia en vers:
  • Sol, i de dol: aplec de sonets escrits en la seva majoria abans de 1936, on fusiona el classicisme dels trobadors i renaixentistes amb inquietuds filosòfiques i formals modernes.
  • Les irreals omegues: tretze poemes de gran extensió amb fort component èpic, cultural i autobiogràfic.
  • Onze Nadals i un Cap d’Any: composicions de caràcter més contingut i popular al voltant del cicle nadalenc.

Definit per ell mateix com a «investigador en poesia», l’obra de Foix constitueix un dels diàlegs més sòlids entre la gran tradició clàssica i l’avantguardisme radical del segle XX.