Joanot Martorell i la cavalleria: vida, context i novel·la de Tirant lo Blanc

Joanot Martorell

València entre 1405 i 1410

Família de noblesa mitjana amb prestigi.

La família perd progressivament el seu prestigi arran de la mort del pare (1435). Deixa 8 fills i una situació econòmica delicada, de manera que la família esdevé nobles del segle XV: Edat Mitjana tardana i la nova classe social: la burgesia.

Joanot és un cavaller en tots els sentits, trets que marquen la seva vida i la seva obra:

• molt bel·licós
• destre en les armes
• desimbolt per moure's en ambients cortesans

Joanot (2n fill) es converteix en cap de família i intenta redreçar la situació familiar amb:

• Viatge a Anglaterra
• Viatge a Nàpols
• Viatge a Portugal
• Fets d'armes (duels d'honor: no acceptava, com molts, el declivi)

Fets d'armes de 1437

1. Ausiàs March: havia de casar-se amb la seva germana Isabel i temia que la família Martorell no pagués la dot. El casament es va endarrerir 2 anys.
2. Joan de Montpalau: havia de casar-se amb l'altra germana, Damiata. Van celebrar unes bodes sordes (relacions carnals abans de casar-se). Joan es va fer enrere del matrimoni. Després de constants cartes, Joanot va anar a Anglaterra a buscar un jutge, però Joan no es va presentar i va compensar econòmicament.

Joanot va treure profit de la visita a Anglaterra (un any) per a la seva novel·la: la biblioteca de Guy de Warwick. Juntament amb el Llibre de cavalleria de Ramon Llull, són la base dels primers 39 capítols.

3. Conflicte amb Gonçalbo d'Híjar, comanador de Muntalbà

Terres que li havien venut i que aquest no li havia pagat. No va arribar a les armes perquè Gonçalbo ho va portar als tribunals. Joanot es venja ridiculitzant-lo amb dos personatges del Tirant lo Blanc:

• Kirieleison de Muntalbà: gegant ridícul que diu molt i fa poc.
• Tomàs de Muntalbà: cavaller que prefereix la deshonra de la rendició abans que la mort.

Darrers anys

• 1449: empresonat per un assumpte de pillatge, ja que estava totalment arruïnat.
• 1464: ven el manuscrit del Tirant lo Blanc al veí Martí Joan de Galba.
• 1465: mor, probablement a València, solter i sense descendència.

La novel·la no es publica fins a 1490.

La cavalleria

Origen feudal

• Guerrers amb cavall i armes al servei dels senyors territorials.
• Aquests concedien feus (propietats) a canvi d'una estreta fidelitat i de l'obligació d'ajuda militar.
• Eren professionals de la guerra (mercenaris) de l'aristocràcia.
• Es converteixen en casta nobiliària quan els honors i els beneficis territorials són hereditaris.
• Ser cavaller implica tenir cert poder econòmic: armament i cavalcadura.
• Entrenaments constants als patis dels castells.

Evolució

1. Missions defensives.
2. Pas del temps: opressió social cap a les classes més baixes (pagesos) = extorsió i violència.
3. L'Església és una de les institucions que pateix la violència, i li cal dotar els cavallers de noves missions adequades a l'esperit cristià:
   • Lluita contra les injustícies
   • Defensa de la cristiandat
   • Croada contra els infidels
4. L'Església els beneeix i ho justifica com a estament militar, atorgant-los gairebé un ordre religiós.
5. Monarquia: por de perdre poder davant l'aristocràcia → ofereix càrrecs de responsabilitat als cavallers.
6. Segle XII: augmenta el ritu d'armar cavallers → ennobleix la cavalleria.
7. Més cerimònia de caràcter sagrat impulsada per l'Església:
   • vetlla d'oració
   • benedicció d'armes
   • jurament sobre l'Evangeli
   • comunió
8. Finals del segle XII fins al XV: transformació socioeconòmica → floriment de les ciutats:
   • classes artesanes
   • vitalitat del comerç
   • circulació del diner
9. Luxe penetra a la societat europea → els cavallers fan gala de despesa i ostentació en tornejos, etc.
10. El món de la cavalleria es transforma i no sap adaptar-se a la mentalitat racionalista i al mercantilisme → societat aburgesada.
11. Segle XIV: descomposició del món feudal. La cavalleria perd els seus objectius i torna a la bandositat i a les lluites internes.
12. L'època de la cavalleria s'envolta de més pompa, més riquesa i un comportament galant i exhibicionista propi de les novel·les.
13. Aquesta aparença dissimula una època de crisi en què els cavallers passen dificultats econòmiques (J. Martorell).

Literatura

La literatura exalta la cavalleria des dels inicis: cançons de gesta i romans francesos.

Als segles XIV-XV, la literatura influeix en la vida real dels cavallers, que imiten els herois de ficció (J. Martorell).

Vocabulari de cavalleria

• Deseiximents: carta amb la qual es declaraven enemics d'un altre.
• Batalles a ultrança: duels a mort.
• Batalla clandestina: duels perquè no s'assabentés el rei, ja que no sempre estava d'acord que fossin a mort.
• Vot cavalleresc (empresa): promesa que feien.
• Cavaller errant: cavaller que surt a la recerca d'aventures.
• Justes: combats singulars d'un cavaller contra un altre.
• Torneigs: els cavallers es dividien en bàndols que s'enfrontaven en un camp clos.
• Pas d'armes: lloc determinat on se situava un cavaller que barrava el pas als altres cavallers que intentaven acostar-s'hi. El cavaller que barrava el pas (mantenidor) posava les condicions del pas (reglament del pas d'armes). Se celebraven en llocs molt transitats (ponts, camins...). Autèntics espectacles esportius amb presència d'autoritats i amb pompa, ostentació i luxe.

Tirant lo Blanc: orígens

Per entendre el Tirant cal retrocedir fins al segle XII i traslladar-nos a la Bretanya francesa.

Els orígens de la novel·la cavalleresca són els poemes èpics que narren gestes d'herois medievals, llegendaris o no. Al segle XI el pas de l'oral a l'escrit es fa a través d'escriptors anònims.

Les heroïcitats es converteixen en les cançons de gesta: epopeies medievals del segle XI en vers i música. Narren llegendes amb base real, com la Chanson de Roland o el Cantar del Mio Cid.

En francès (Chrétien de Troyes) es comencen a escriure uns relats en vers anomenats romans: naixien de la tradició oral i narraven llegendes sobre el rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona, amb personatges com Tristany, Lancelot, Perceval, Ginebra, Merlí o Morgana. Aquest conjunt d'obres llegendàries forma la matèria de Bretanya.

Característiques

• Literatura novel·lesca d'entreteniment, de tipus aristocràtic.
• Redactada amb un to elegant, cavalleresc i cortesà.

Temes

Aventures heroiques relacionades amb la fidelitat a l'honor, a l'amor, a l'amistat i als ideals espirituals i místics. Aquests són els eixos vertebradors del món dels llibres de cavalleria.

A partir dels segles XIII i XIV neix la novel·la de cavalleria en prosa (Amadís de Gaula). L'èxit d'aquestes obres fa que s'estengui per tot Occident i influeixi en altres tradicions locals.

Són històries fabuloses, sovint inversemblants, situades en territoris exòtics i en èpoques llunyanes, en què el protagonista, un cavaller de força sobrehumana, lluita contra monstres, dracs, gegants... Fins al segle XVI, aquestes obres són cada vegada més fantàstiques i irreals.

Al segle XV apareix un contrast: novel·les cavalleresques (Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa) amb un plantejament versemblant: històries en llocs coneguts i en l'època contemporània, personatges amb característiques humanes i abundants descripcions realistes sobre costums, vestimenta, lluites i relacions amoroses.

Novel·la de cavalleries ≠ novel·la cavalleresca

Tirant lo Blanc és una novel·la total

• Novel·la cavalleresca
• Novel·la militar i històrica
• Novel·la de costums
• Novel·la amorosa i eròtica
• Novel·la psicològica

1. Novel·la cavalleresca

A partir del Tirant, Joanot reflexiona sobre temes que l'interessen: la cavalleria en una societat canviant. Idealitza els primers cavallers i presenta una ètica cavalleresca:

• coratge cavaller en les justes i les batalles
• perdó de la vida
• sentit de l'honor
• temor a la covardia
• respecte a la paraula donada
• solidaritat entre cavallers
• tracte als presoners
• saqueig del camp dels vençuts
• repartiment del botí
• generositat com a via d'adquisició de prestigi

També presenta la part externa de la cavalleria: justes i combats a ultrança, i grans festes de l'emperador amb luxe, ostentació i fastuositat dels cavallers. Malgrat tot, l'autor creu que la cavalleria està vigent i ha de seguir sent una peça clau de la societat, com fins llavors.

2. Novel·la militar

Relació detallada d'un seguit de tècniques i tàctiques bèl·liques. Tirant les aprèn a mesura que la seva carrera militar avança: cavaller, capità d'exèrcits i Cèsar de l'Imperi. A més, Tirant aprèn perquè sap escoltar i aprofita els coneixements dels seus homes.

Critica la passivitat dels monarques davant fets greus, com la caiguda de Constantinoble, i la política d'aliances entre monarques. Tirant encarna el somni dels cristians: alliberar Constantinoble dels turcs.

3. Novel·la de costums

Descripció detallada de la vida a la cort, en dues vessants:

• Vestits, festes, jerarquia, un dia habitual dels emperadors, festes dels tornejos...
• Falsa moral, baixes passions, gelosia i traïció.

Martorell no es cansa mai de descriure l'ostentació, i també la dura vida dels esclaus, criats i soldats.

4. Novel·la amorosa i eròtica

Són els elements essencials que la fan original. Hi ha un paral·lelisme entre amor i cavalleria: l'amor és el motor de la cavalleria, i els fets d'armes es fan per una dama.

Es descriuen diverses formes d'amor: lesbianisme, adulteri, incest, fetitxisme, voyeurisme i jocs sensuals i eròtics. El tractament de l'amor és correcte, amb eufemismes, jocs de paraules i humor irònic. Les escenes de llit són sorprenents per al lector actual: el símil llit = camp de batalla es basa en eufemismes amb lèxic militar.

Martorell reflexiona sobre la passió amorosa i les diferents maneres d'estimar:

• Tirant - Carmesina: primer enamorament. És el punt d'inflexió de la novel·la: Tirant esdevé una dimensió humana, capaç d'equivocar-se, de plorar o de caure del cavall. L'heroi no és immune a l'amor.
• Plaerdemavida - Hipòlit: amor no correspost per part d'ell. Ella es conforma amb ser alcavota i gaudir de l'amor dels altres com a espectadora.
• Diafebus - Estefania: relacions carnals abans del matrimoni.
• Emperadriu - Hipòlit: adulteri i amor per interès.
• Vídua Reposada - Tirant: amor destructiu.

Malgrat la distància temporal, sempre s'ha estimat d'aquestes maneres. Martorell mai no jutja els seus personatges.

5. Novel·la psicològica

Evolució dels personatges al llarg de la novel·la: Carmesina és la que menys evoluciona; Tirant, el que més.

Estructura i contingut

Esquema biogràfic entorn de Tirant, present en tota l'obra. La novel·la té 5 parts:

Part I: Anglaterra

Comença la història del comte de Varoic, construïda a partir de la seva anterior obra del mateix nom i del tractat cavalleresc de Llull. Tirant apareix al capítol 28, quan, de camí cap a les festes per les noces del rei d'Anglaterra amb la filla del rei de França, topa amb l'ermità comte de Varoic llegint un tractat de cavalleria. Amb els consells de l'ermità, Tirant arribarà a la cort anglesa per fer-s'hi cavaller i demostrar la seva vàlua.

Els episodis anglesos constitueixen l'etapa de formació de Tirant: l'adobament a cavaller i les proeses que aconsegueix. Hi ha pinzellades d'erotisme (la bella Agnès) i d'humor (la mort ridícula del cavaller Kirieleison).

Part II: Sicília i Rodes

Introdueix l'escenari mediterrani de Sicília i l'illa de Rodes. Des de França arriben notícies del setge de Rodes i Tirant hi va amb el príncep Felip de França. Es mostren noves capacitats estratègiques i militars de Tirant, que també exerceix les seves habilitats cortesanes i diplomàtiques per reconduir els errors amorosos de Felip (groller i ignorant) envers la princesa Ricomana. Les habilitats de Tirant fan possible el matrimoni entre tots dos.

Part III: Imperi Grec

Gruix de la novel·la, amb les aventures militars i amoroses a l'Imperi Grec. L'emperador grec ha vist com el seu imperi va caient en mans dels turcs i sol·licita ajuda a Tirant. Aquest recluta voluntaris a Itàlia i, només arribar a Constantinoble, és nomenat capità general «de la gent d'armes i de la justícia». També, només arribar-hi, s'enamora de la filla de l'emperador, Carmesina.

Se succeeixen i se sobreposen els afers militars i estratègics als purament amorosos. Aquests capítols són més complexos i prolífics que en les parts anteriors. A més de la parella Tirant - Carmesina, es formen la d'Estefania (cosina segona de Carmesina) i Diafebus (cosí i confident de Tirant). També hi intervenen Hipòlit (que primer sembla grec, però després resulta ser de França, nebot de Tirant), que s'enamora de l'emperadriu amb qui manté una relació tòrrida. Fora d'aquestes parelles apareixen dues dones, Plaerdemavida i la Vídua Reposada (dida de la princesa), que intervenen de prop en els afers amorosos dels protagonistes.

Aquest ambient desimbolt de la cort propicia els jocs amorosos dels joves protagonistes. Entremig, alguns episodis militars mostren el capità més humil: es trenca la cama dues vegades en situacions no gaire honorables. És la part més amena i actual.

Part IV: Nord d'Àfrica

Comença amb el naufragi a les costes de Barbaria, al nord d'Àfrica (actualment Marroc, Algèria i Tunísia). És considerada una part poc àgil, a diferència de l'anterior. Malgrat l'empresonament de Tirant pel Cabdillo, també es mostra la seva gran habilitat militar en un munt de nous estratagemes. A la fi conquerirà «tota la Barbaria».

El fil narratiu dels episodis amorosos es redueix considerablement: la princesa Maragdina (filla del rei Trecimèn, d'Algèria) s'enamora de Tirant, que els ha alliberat d'Escariano, rei de la Gran Etiòpia. Però Tirant aconsegueix convèncer-la que es casi amb Escariano, que està enamorat d'ella. En aquesta part, Tirant actua com un cavaller espiritual que aconsegueix innombrables victòries i la cristianització de les masses sarraïnes africanes. Aquestes conquestes i conversions acaben cap a la meitat de la secció, quan es troba amb l'altra nàufraga, Plaerdemavida, qui li recorda els seus deures envers l'Imperi grec.

Part V: Retorn a Constantinoble

Tornem a l'escenari de Constantinoble. Tirant resol les dues tasques pendents: l'alliberament de l'Imperi grec i el matrimoni amb Carmesina. El Cèsar de l'Imperi mor, amb temps suficient per arreglar les coses i fer testament. El dolor de Carmesina la porta a la mort. Hipòlit ascendeix a Cèsar de l'Imperi.