Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés: context, mètrica i realisme històric

Mètrica del fragment

Analitza la mètrica d'aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en Llibre de meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els poemes seleccionats? Raona la resposta.

En gran part dels poemes, Vicent Andrés Estellés utilitza el vers alexandrí (6+6), d'art major, de 12 síl·labes amb cesura després de la sisena. Aquests versos de tradició culta se'ns presenten sense rima i són, per tant, isosil·làbics i blancs. Aquesta tradició contrasta amb el llenguatge poètic d'Estellés, que alterna un estil culte amb paraules dialectals, perquè la seua poesia vol ser testimoni de l'espai i del temps que ha viscut el poeta.

Altres formes mètriques que trobem en els poemes seleccionats són:

• Els decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba (4+6), la forma més utilitzada per Ausiàs March, un poeta referent per a Estellés. Els tetrasíl·labs apareixen en Un entre tants.
• Els octosíl·labs, que veiem en Assumiràs la veu d'un poble. Se solien emprar en la poesia narrativa; és un vers propi de la literatura popular.

Subgènere, model i corrent

En quin subgènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica'n les característiques.

S'inscriu en el corrent poètic de postguerra considerat més realista, conegut com realisme històric. És un moviment literari que defensa el compromís dels intel·lectuals amb el seu temps i amb la col·lectivitat. Mostra una postura crítica i de denúncia social de la dictadura. Busca una poesia senzilla, directa i col·loquial, i s'interessa més pel contingut que per la forma.

Altres característiques d'aquesta poesia:

• El poeta no es considera un il·luminat ni un ser solitari, sinó que s'identifica amb l'entorn. Es considera una persona corrent.
• El destinatari pot ser qualsevol persona.
• La reflexió del poeta sorgeix d'una experiència real, que vol compartir amb els lectors. Té una funció social.
• El discurs poètic adopta un to directe, fins i tot col·loquial.

Moltes obres realistes es donen a conèixer als anys 70, algunes perquè van ser musicades per cantautors com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Monllor, etc.

Context

Situació de l'obra en la trajectòria de l'autor

Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor i digues quines característiques presenta en aquesta etapa.

L'obra va ser escrita entre 1956 i 1958, és a dir, encara en la primera etapa del franquisme, caracteritzada per la important repressió política, social i cultural. Aquests aspectes es reflecteixen en el poemari, que pretén ser la crònica d'un temps. Encara que Vicent Andrés Estellés s'havia donat a conèixer el 1953 amb Ciutat a cau d'orella, fou a partir del 1970 quan es produeix el que s'ha anomenat el boom Estellés: marca el punt de partida de la màxima difusió que assoleix l'obra d'Estellés, una manera de fer poesia més realista, vital i alliberadora. El 1971 publicà Llibre de les meravelles i La clau que obri tots els panys. El 1972, Recomane tenebres.

Llibre de meravelles connecta el present i el passat. El present és el context franquista i el passat s'emmarca en l'edat mitjana. Les característiques que trobem en aquest poemari són:

• L'ús de la intertextualitat (ús d'altres textos). És un fet transgressor en el sentit que contradiu la univocitat del discurs del règim i s'apropa al compromís social de la mà de veus implícites com Gabriel Celaya o Pablo Neruda. També recupera la figura del poemari de Carles Riba (Elegies de Bierville) i el referent hel·lènic de Súnion, com a imatge introspectiva de l'exili. Carles Riba s'exilia fora del país i Vicent A. Estellés pateix l'exili interior.

En les cites mostra la seua idea que per recuperar i reconstruir el present cal conèixer el passat. D'una banda hi ha les cinc citacions preliminars (Ausiàs March, Batllori, Teodor Llorente) i de l'altra les que encapçalen els poemes, moltes d'elles també de poetes medievals (Pere March, Ausiàs March, Joan Roís de Corella, etc.).

• Literatura testimonial d'allò que veu i que viu de la realitat. El poeta esdevé un cronista que pretén mostrar la crua realitat que li ha tocat viure. S'inspira en el Llibre de meravelles de Llull i segueix com ell una construcció episòdica: la primera part, Teoria de la flor natural; la segona i més àmplia, el context dels anys 50, on veiem l'evocació d'un passat feliç, la guerra i la postguerra, i l'amor com a tema transversal; la tercera part és Propietats de la pena, un al·legat a la poesia i al poeta com a capaços de reconduir la situació i de salvar el poble a través de la paraula.

Situació de «Assumiràs» en el conjunt de l'obra de l'autor

Aquest poema és un dels màxims exponents de la poesia social de l'autor i, també, de la seua poètica en general. És una declaració de principis del component cívic de l'autor, que es mantindrà constant al llarg de tota la seua obra poètica. Aquest poema de postguerra marcarà la trajectòria de l'autor com a poeta compromès des dels anys cinquanta fins al final de la seua obra, als anys setanta, amb Mural del País Valencià. En aquest sentit, «Assumiràs» és un poema de resistència en els anys en què es va escriure (1956-1958) i, posteriorment, en publicar-se el 1971, és un cant d'esperança en un futur fora del règim dictatorial.

Què té d'especial Llibre de meravelles respecte de la literatura del moment

Llibre de meravelles és un text escrit durant la postguerra (1956-1958) a València, encara que va ser publicat el 1971 a causa dels entrebancs editorials i de censura que va patir la literatura catalana durant la dictadura. El contingut del poemari està molt relacionat amb la realitat del moment de l'escriptura, ja que és un testimoni literari dels anys posteriors a la guerra civil a la ciutat de València. És un text poc convencional en el context en què s'escriu perquè utilitza un to popular per retratar un episodi fosc de la història recent; és a dir, converteix la vida quotidiana i els seus problemes i virtuts en material literari.

Altres autors destacats en el context d'escriptura (dins del gènere)

Quins altres autors o autores destaquen en el context d'escriptura de l'obra (dins del gènere)? (mínim 2 autors/es). Aporta alguna dada sobre l'obra (obres destacades i/o característiques bàsiques) d'aquests altres autors o autores.

A partir dels anys setanta, les nostres lletres es van recuperant a poc a poc del parèntesi de la dictadura i comencen a mostrar una gran varietat de propostes poètiques de qualitat. Pel que fa a la poesia realista i compromesa, els temes més freqüents són la reflexió moral i metafísica, la denúncia social i política, la temàtica satírica i la quotidianitat. Gran part de la producció de Vicent Andrés Estellés s'insereix en aquesta tendència, que recorre la poesia europea, però també destaca Miquel Martí i Pol, poeta compromès amb la vida (L'Elionor, La fàbrica) i Salvador Espriu (El final del laberint, La pell de brau).

Autors destacats després del context d'escriptura

Quins autors destaquen després del context d'escriptura? Aporta alguna dada sobre l'obra (obres destacades i/o característiques bàsiques) d'aquests altres autors o autores.

Els poetes més veterans (Miquel Martí i Pol, Lluís Alpera, Maria Beneyto) continuaran amb la poesia realista i compromesa. Els nous poetes formen una gran varietat de tendències i estils que, d'una banda, tenen en comú el rebuig del realisme reivindicatiu i de denúncia anterior i, d'altra banda, tenen un afany d'investigar i innovar amb el llenguatge, que serà un instrument d'indagació en la intimitat pròpia, amb influències avantguardistes. El poema és concebut com un discurs autònom que es regeix per les pròpies regles. En són un exemple Joan Valls, Salvador Jàfer, Josep Piera, Ramon Guillem, Marc Granell i també el valencià Jaume Pérez Montaner (L'heura del desig), per a qui les reflexions íntimes i el món social formen un conjunt ben articulat.

Durant els anys 80 la poesia continuà, més o menys, amb els mateixos paràmetres. Els poetes elaboraren una visió de la realitat des del «jo», a través de la suma de vivències personals, i concebieren la poesia com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació d'experiències personals.