La narrativa catalana des de 1939 fins a l'actualitat: característiques i autors

La narrativa des de 1939 fins a l'actualitat

Intimisme i lirisme. La història de la novel·la és motiu de recerca en l'interior del propi narrador, que hi indaga sobre la seua identitat i els seus orígens. És per això que conreen amb certa freqüència la narrativa de caràcter històric, les sagues familiars i l'evocació del món de la infantesa i la joventut.
Cosmopolitisme. Enfront de l'ambient tancat del franquisme hi ha la voluntat de fugir de la visió localista en benefici d'una ambientació en altres països, on cerquen la modernitat, la tolerància o la cultura (mite del nord enllà i del retorn), o bé entenen el viatge com la recerca del propi jo. En aquest sentit, els autors conreen el reportatge i el llibre de viatges.
Reflex de la modernitat i de l'esperit de rebel·lia. Les novel·les reprodueixen sovint una actitud transgressora, tant pel que fa a les idees rebudes (religioses, polítiques i morals) com pel que fa a les idees estètiques (models culturals i literaris), així com el món de la cultura moderna i d'avantguarda: experimentalisme, barreja de registres lingüístics i gèneres, incorporació a la novel·la de tècniques pròpies d'altres disciplines (cinema, música, teatre, periodisme, etc.). Per tot això, la intertextualitat i les referències culturals són un ingredient característic de la literatura d'aquesta generació.

Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà (1972), de Maria Antònia Oliver.
Ramona Rosbif (1976), d'Isa Tròlec.

Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947)
Narrador, poeta i periodista. Impregnat de l'esperit reivindicatiu dels anys seixanta i setanta, l'èxit li arribà de la mà d'una novel·la iconoclasta que es va convertir en símbol de tota una generació: L'adolescent de sal (1975). Gran coneixedor de la tradició i amant de l'experimentació tècnica i estilística, és un dels autors de la seua generació que més ha reflexionat sobre el fet literari i la societat que l'envolta en obres com T'estimo a tu.
Carme Riera (Palma, 1948)
Narradora, guionista, assagista i professora universitària. La seua obra és especialment sensible a la problemàtica femenina i als condicionants de la societat, amb una cura especial en el llenguatge, combinant amb habilitat la variant balear i l'estàndard literari. Va aconseguir un gran èxit de públic amb el seu primer llibre de contes, Te deix, amor, la mar com a penyora (1975). El gènere epistolar, el lirisme i l'ús de la parla col·loquial mallorquina són alguns dels trets definidors d'una autora que ha aprofundit en temes històrics com el dels jueus mallorquins en obres com Dins el darrer blau (1994).