La poesia i la prosa renaixentista valenciana: tendències, teatre i historiografia del segle XVI

La poesia renaixentista

Dues grans tendències poètiques:

• a) A partir de l'estil de l'escola satírica valenciana.
• b) D'acord amb la influència d'Ausiàs March, com Joan Ferrandis d'Heredia i Pere Serafí.

Renovació de la mètrica clàssica segons els nous patrons italians del Renaixement. És el cas, també, de Pere Serafí o de Joan Boscà, que va escriure tant en català com en castellà.

Durant el segle XVI, les diverses literatures peninsulars van intentar fer una síntesi d'elements medievals i d'elements nous, procedents sobretot d'Itàlia.

Quatre tendències

1. Tradició medieval: d'autors com Pere Serafí i Joan Ferrandis d'Heredia.
2. Continuïtat de l'escola satírica valenciana: Andreu Martí Pineda i Valeri Fuster.
3. Adaptació de la mètrica i dels temes de la poesia italiana: Pere Serafí.
4. Imitació de la poesia popular i tradicional: Pere Serafí i Joan Timoneda.

La poesia italiana

Es va inspirar en els autors clàssics i va renovar els temes i les formes mètriques.

Temes

• L'amor, expressat a través d'històries de la mitologia greco-llatina i la bellesa de l'estimada, associada a elements de la natura.

Formes mètriques

• El vers endecasíl·lab en estrofes com el terceto i el sonet.

La prosa i el teatre renaixentistes

El teatre

Durant el virregnat de Germana de Foix, en la primera meitat del segle XVI, València es va convertir en un actiu centre teatral. Joan Ferrandis d'Heredia i Lluís del Milà van escriure dues obres, La vesita i El cortesano, que representen una mena de teatre cortesà destinat a recrear la vida de la cort. Són obres bilingües, en què apareixen parlaments en valencià, amb una sensació de realisme.

Al llarg de la segona meitat del segle XVI destaca l'aportació de Joan Timoneda, que va escriure teatre religiós destinat a promoure els valors de la Contrareforma, amb obres com L'Església militant i El castell d'Emaús.

A final del segle es produeixen dos fets que contribueixen a l'èxit del teatre en castellà a València. D'una banda, la presència de Lope de Vega; de l'altra, l'activitat d'una sèrie de dramaturgs, com ara Guillem de Castro o Gaspar Aguilar, que reprodueixen els models teatrals de Lope en castellà. Aquests dos autors van participar en l'Acadèmia dels Nocturns, una mena de tertúlia poètica promoguda a València per Bernat Català de Valeriola.

La prosa

Empren fonts escrites i arqueològiques per a fonamentar els fets que exposen i tenen una clara voluntat ideològica: usar la història com a argument a favor de les seues idees sobre el present. Entre aquestes obres historiogràfiques destaquen:

• Pere Antonio Beuter, que va escriure un tractat d'història del Regne de València en dues parts.
• Cristòfor Despuig, que va escriure Los coloquios de la insigne ciudad de Tortosa, però no es va publicar aleshores per por de la Inquisició, ja que en l'obra hi havia una certa afinitat amb les idees d'Erasme, que es consideraven favorables a la Reforma.