Registres lingüístics: tipus, característiques i exemples en català

Els registres són varietats individuals i concretes de la llengua que fa servir un parlant segons la situació comunicativa.

Factors:

• El tema, que pot ser general o especialitzat.
• La intenció (informar, convèncer, entretenir, ensenyar…).
• El receptor (un infant, un superior, un amic…).

Registres lingüístics formals

Registres formals: l'estàndard, i els llenguatges especialitzats. L'estàndard és una varietat lingüística supradialectal.

Llenguatges especialitzats

• Registre científicotècnic: claredat, precisió, lèxic específic i unívoc, monosèmic i denotatiu.
• Registre literari: és el llenguatge més elaborat i complex. La funció primordial és l'estètica, amb figures retòriques en la poesia. És a l'altre extrem del nivell tècnic. La polisèmia és altament connotativa, amb significats addicionals que no es tanquen en si mateixos, i múltiples significats en funció de cada lector.
• Registre jurídic i administratiu: estil molt rígid i difícilment modificable, feixuc i repetitiu, amb una fraseologia arcaica i en llatí.
• Registre periodístic i publicitari: registres lligats a una àmplia varietat de mitjans: ràdio, televisió, llenguatge col·loquial i textos escrits (notícies, cròniques, articles d'opinió o editorials), amb un llenguatge més elevat. El registre predominant és l'estàndard, amb terminologia específica. El publicitari utilitza missatges curts i amb força expressiva, fàcilment assimilables pel receptor i que convencen.

Registres lingüístics no formals

Col·loquial o familiar

És la comunicació oral quotidiana, entre l'estàndard i el popular, amb característiques d'ambdós. És simple, descuidat (barbarismes, frases inacabades…) i expressiu (diminutius, augmentatius, exclamacions, admiracions, onomatopeies…). Té cohesió textual, empra pocs nexes de subordinació i frases inacabades i desllegades. El repertori lèxic és reduït, i és difícil tractar-hi temes més elevats. Per diferenciar-se del popular, recorre als eufemismes.

Popular o vulgar

És el registre de qui no ha rebut una formació lingüística adequada i usa moltes formes contràries a la normativa. Presenta l'ús de formes considerades socialment inadequades o tabú, relacionades amb funcions fisiològiques o temes sexuals, que en els altres registres solen substituir-se per eufemismes o tecnicismes adequats: (perdiu/penis, pixar/orinar, cagar/fer de ventre, boixar/fer l'amor…). Cal concloure que cada vegada és més difícil distingir entre les dues variants no formals.