Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: Context, Trajectòria i l'Assaig Català

1. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

Joan Fuster va publicar Diccionari per a ociosos l'any 1964, en plena època del règim franquista, període marcat per la censura i la prohibició d'editar amb normalitat en català. Al llarg dels anys quaranta, la situació de la postguerra era tràgica i els escriptors reflectien la problemàtica social i cultural. Durant la dècada dels cinquanta s'aconsegueix sortir de la clandestinitat i recuperar part de la força creativa. Pel que fa a l'assaig, comencen a veure la llum publicacions que van més enllà dels debats estrictament nacionals, un fet que influeix decisivament en la societat de l'època.

2. Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor (etapes/blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc

L'obra Diccionari per a ociosos forma part del bloc d'assaigs humanístics o d'idees, caracteritzats per una temàtica directament humana. Aquests textos suposen un esforç lúcid de comprensió dels homes, les coses, els fets i el temps. Més específicament, Fuster s'erigeix com una de les figures cabdals de l'assaig modern en català.

A banda d'aquesta línia, la trajectòria de Fuster comprèn altres blocs fonamentals:

• Estudis d'història cultural: centrats especialment en la història de la literatura catalana i en aquelles èpoques amb majors conflictes entorn de la llengua.
• Escrits sociopolítics: reflexions incisives sobre la identitat del poble valencià i el marc nacional.
• Treballs de crítica literària i traduccions: peces destinades a la divulgació i a l'enriquiment del panorama intel·lectual contemporani.

3. Quines característiques generals presenta el gènere d'assaig en el context de l'escriptura de l'obra?

Després de la Segona Guerra Mundial es va produir el ressorgiment de l'assaig arreu d'Europa des d'una concepció més humanista i filosòfica. Quant a l'assaig en català, durant els anys cinquanta es va decantar marcadament per la reflexió sobre el país; el debat al voltant de la identitat i la nació es va plantejar com una necessitat urgent i com una via d'eixida a les severes restriccions polítiques imposades pel franquisme.

Cap als anys seixanta, coincidint amb la publicació de Diccionari per a ociosos, pren força l'assaig polític i cívic, que exercirà una notable influència sobre la societat civil. Alhora, adquireixen una gran rellevància altres subgèneres afins com les biografies, les memòries i els llibres de viatges.

4. Quins altres autors o autores destaquen en el context d'escriptura de l'obra?

En el marc cultural dels anys seixanta i sota l'influx del Maig del 68 francès, s'introdueixen noves temàtiques en l'assaig. En aquest context destaca especialment Maria Aurèlia Capmany, autora de La dona a Catalunya (1966), considerada la primera història moderna del feminisme català, on conclou i denuncia que la dona viu immersa en una estructura social patriarcal que la margina i l'exclou.

Un altre autor d'importància cabdal dins de la prosa i l'assaig és Josep Pla, una referència admirada pel mateix Fuster. L'obra planiana ofereix una visió enciclopèdica i completa de la societat del seu temps, caracteritzada per la simplicitat aparent, la ironia constant, la precisió adjectival i la claredat expressiva.

5. Com evoluciona el gènere de l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura de «Diccionari per a ociosos»? Quines característiques presenta?

L'any 1972 es funda el Premi d'Assaig Joan Fuster, impulsat en el marc dels Premis Octubre per les editorials Tres i Quatre, fet que va suposar una gran empenta per a la consolidació del gènere. Des de finals dels anys seixanta es va produir una creixent demanda social per part de lectors amb inquietuds polítiques i culturals, cosa que va afavorir la publicació de noves obres d'investigació històrica, sociològica, cultural i sobre el conflicte lingüístic del valencià. En aquest període postfusterià també proliferen amb força els dietaris personals i els llibres de viatges.

6. Quins altres autors o autores destaquen en el gènere de l'assaig amb posterioritat al context d'escriptura?

Amb posterioritat a l'aparició d'aquesta obra, destaquen dues figures essencials en l'àmbit valencià:

• Joan Francesc Mira (1939): intel·lectual i hel·lenista que ha combinat la docència de les llengües i la cultura clàssica amb reflexions constants sobre la societat contemporània, la identitat i els seus problemes, a més de signar novel·les d'èxit com Els cucs de seda o Purgatori.
• Martí Domínguez i Romero (1966): assagista i divulgador científic en l'obra del qual els interessos humanístics i literaris dialoguen estretament amb els biològics. El tema central dels seus escrits és sovint la natura, l'ètica de la ciència i l'observació del comportament, la vida i els costums tant dels humans com del món vegetal i animal.