Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Formación Profesional

Primers freds — fitxa i anàlisi

• Títol: Primers freds
• Autor: Miquel Blay
• Cronologia: 1892
• Tipus: Exempta / grup i sedent
• Material: Marbre / talla
• Estil: Realista / simbolista
• Tema: Anecdòtic i costumista
• Localització: MNAC (Barcelona)
• Funció: Decorativa

Biografia breu

Biografia: Neix al final del regnat d’Isabel II. Viu, molt jove, el Sexenni Revolucionari i la Restauració, amb la Dictadura i la II República; mor l’any de l’esclat de la guerra civil. Fa l’aprenentatge a l’Escola de Dibuix i Pintura d’Olot. Després, a Itàlia i França, rep una sòlida formació artística.

Anàlisi formal

Descripció

Asseguts en un banc, un home vell i una nena amb la mirada perduda, amb les mans creuades. La nena està apoiada amb un aire somiador;... Continuar leyendo "Primers freds de Miquel Blay — fitxa i anàlisi (MNAC 1892)" »

La Basílica de San Pedro: Una Obra Maestra de Proporciones Colosales

Nave Central

Al ingresar a la Basílica, los objetos decorativos parecen ordinarios. Sin embargo, al acercarse, revelan su verdadera magnitud. La nave central ofrece una vista privilegiada de las impresionantes proporciones de San Pedro:

• Superficie: Aproximadamente 35.000 m², incluyendo capillas laterales y sacristía
• Longitud: 186 m (194 m incluyendo el espesor de los muros)
• Longitud total (incluyendo el pórtico): 211,50 m
• Capacidad: Hasta 60.000 personas

En el extremo de la nave central se encuentra la famosa estatua de bronce de San Pedro (planta, 1), con su pie derecho desgastado por los besos de los fieles.

La Cúpula

La cúpula, sostenida por cuatro imponentes arcos, tiene... Continuar leyendo "La Basílica de San Pedro y la Fontana de Trevi: Gigantes de la Arquitectura" »

Pavelló Alemany

Fitxa tècnica

• Autor: Ludwig Mies van der Rohe (1886-1969)
• Cronologia: 1929
• Tipologia: civil, pavelló d’exposició
• Materials: marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer.
• Estil: funcionalista
• Localització: Parc de Montjuïc

Descripció formal

Planta

S’aixeca sobre un podi de travertí al qual s’accedeix per una escala que ens permet arribar a una plataforma. En aquesta trobem una piscina rectangular; de cara a aquesta hi ha la zona de serveis, un mur de travertí recorregut en part per un banc i, darrere del pavelló, un petit pati tancat que té un estany decorat amb una escultura femenina de bronze (estil naturalista).

Coberta

És plana i horitzontal i s’estén en voladís respecte al pavelló, tant per la part... Continuar leyendo "Anàlisi arquitectònica del Pavelló de Barcelona de 1929" »

Chateau: Residencia Campestre y Símbolo de Innovación

El Chateau representa la residencia campestre por excelencia, constituyendo el edificio estrella donde se concentran todas las novedades arquitectónicas y de diseño. Estas edificaciones se erigen en piedra de sillería y se caracterizan por sus cubiertas de pizarra empinadas, que acentúan su verticalidad. Las cubiertas se adornan con numerosas ventanas y grandes chimeneas, integrando elementos renacentistas como arcos de medio punto y entablamentos.

Se introducen dos nuevos espacios significativos: el estudioso o cabinet, un despacho pequeño para uso personal, y la galería, destinada a la exposición de colecciones y esculturas, así como a la celebración de festividades. Las cocinas... Continuar leyendo "Evolución Arquitectónica y Artesanal: Del Castillo Románico al Vidrio de Murano" »

La Contraposició Romàntica i Classicista a França

El Romanticisme francès, que es desenvolupà entre 1820 i 1840, va recuperar el predomini del color i el dinamisme de la composició sobre el dibuix i la forma. En les obres adscrites a aquesta tendència, que té com a representants destacats Delacroix (La matança de Quios) i Géricault (Oficial de caçadors de la guàrdia imperial a la càrrega), s'alliberen les formes i s'accentuen els efectes lumínics i atmosfèrics, alhora que els personatges tornen a mostrar gestos dramàtics i es fa evident l'interès pel moviment i per la complexitat compositiva, basada en l'ús de diagonals, escorços i gestos violents. La pinzellada sol ser solta i pastosa.

Paral·lelament es desenvolupa una tendència... Continuar leyendo "Romanticisme i Classicisme al Segle XIX: França, Alemanya i Anglaterra" »

Enterrament a Ornans (1850)

Context i Característiques

Gustave Courbet. Oli sobre llenç, 3 x 7 metres. Museu d'Orsay.

El quadre es disposa com un enorme fris, una galeria de personatges. Al centre, davant d'un forat a terra, hi ha un buit que és l'espai on s'ha de situar el fèretre. Això crea un pas previ per a la vista abans d'entrar en l'espai on es desenvolupa la processó.

Predominen les línies horitzontals tant en el primer pla com en el paisatge del fons, que correspon a les muntanyes que formen el paisatge d'Ornans. L'obra no va ser pintada a l'aire lliure, tot i que el pintor sí que va prendre apunts del natural. Per tant, en els efectes lumínics i en el tractament del color, es redueix el clarobscur artificiós de la pintura d'... Continuar leyendo "Realismo i Modernitat: Courbet i Manet al Museu d'Orsay" »

Anàlisi d'Obres Mestres del Barroc: Rubens i Rembrandt

Les Tres Gràcies de Rubens

Descripció

Rubens va ser un dels artistes més importants del Barroc. El seu taller va formar pintors destacats, i el públic sol reconèixer les seves obres pel seu dinamisme i per les figures femenines, ideal estètic de l'època. El quadre està pintat amb la tècnica d'oli sobre taula, característic del Barroc flamenc.

L'artista

Per satisfer els encàrrecs, Rubens va obrir un taller on els treballadors es van especialitzar en temes concrets. Rubens feia l'esbós, pintava les figures importants i finalitzava el quadre.

Elements plàstics

El color de les carns toves de les tres gràcies és fruit de la combinació dels tres colors primaris. Té molta lluminositat... Continuar leyendo "Anàlisi de les Obres Mestres del Barroc: Rubens i Rembrandt" »

Guernica: Anàlisi de l'Obra

La Vicaria (Marià Fortuny)

Artista: Marià Fortuny
Dates: 1867-1870
Tècnica: Oli sobre fusta
Dimensions: 60 x 94 cm
Estil: Realista
Tema: Escena costumista o de gènere
Localització: MNAC (Barcelona)

Descripció: L'escena transcorre en una vicaria típica del segle XVIII i reflecteix un acte de la vida social habitual: la signatura de papers matrimonials pel nuvi. Destaca el virtuosisme de la pinzellada, un cromatisme exacerbat i una gran lluminositat.

Influència: Obra de Goya.

Enterrament a Ornans (Gustave Courbet)

Artista: Gustave Courbet
Dates: 1849-1850
Tècnica: Oli sobre tela
Dimensions: 3,15 x 6,68 m
Estil: Realista
Tema: Escena costumista
Localització: Musée d'Orsay (París)

Descripció: Representa l'enterrament d'un pagès, una escena de la vida