Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Formación Profesional

Chateau: Residencia Campestre y Símbolo de Innovación

El Chateau representa la residencia campestre por excelencia, constituyendo el edificio estrella donde se concentran todas las novedades arquitectónicas y de diseño. Estas edificaciones se erigen en piedra de sillería y se caracterizan por sus cubiertas de pizarra empinadas, que acentúan su verticalidad. Las cubiertas se adornan con numerosas ventanas y grandes chimeneas, integrando elementos renacentistas como arcos de medio punto y entablamentos.

Se introducen dos nuevos espacios significativos: el estudioso o cabinet, un despacho pequeño para uso personal, y la galería, destinada a la exposición de colecciones y esculturas, así como a la celebración de festividades. Las cocinas... Continuar leyendo "Evolución Arquitectónica y Artesanal: Del Castillo Románico al Vidrio de Murano" »

La Contraposició Romàntica i Classicista a França

El Romanticisme francès, que es desenvolupà entre 1820 i 1840, va recuperar el predomini del color i el dinamisme de la composició sobre el dibuix i la forma. En les obres adscrites a aquesta tendència, que té com a representants destacats Delacroix (La matança de Quios) i Géricault (Oficial de caçadors de la guàrdia imperial a la càrrega), s'alliberen les formes i s'accentuen els efectes lumínics i atmosfèrics, alhora que els personatges tornen a mostrar gestos dramàtics i es fa evident l'interès pel moviment i per la complexitat compositiva, basada en l'ús de diagonals, escorços i gestos violents. La pinzellada sol ser solta i pastosa.

Paral·lelament es desenvolupa una tendència... Continuar leyendo "Romanticisme i Classicisme al Segle XIX: França, Alemanya i Anglaterra" »

Enterrament a Ornans (1850)

Context i Característiques

Gustave Courbet. Oli sobre llenç, 3 x 7 metres. Museu d'Orsay.

El quadre es disposa com un enorme fris, una galeria de personatges. Al centre, davant d'un forat a terra, hi ha un buit que és l'espai on s'ha de situar el fèretre. Això crea un pas previ per a la vista abans d'entrar en l'espai on es desenvolupa la processó.

Predominen les línies horitzontals tant en el primer pla com en el paisatge del fons, que correspon a les muntanyes que formen el paisatge d'Ornans. L'obra no va ser pintada a l'aire lliure, tot i que el pintor sí que va prendre apunts del natural. Per tant, en els efectes lumínics i en el tractament del color, es redueix el clarobscur artificiós de la pintura d'... Continuar leyendo "Realismo i Modernitat: Courbet i Manet al Museu d'Orsay" »

Anàlisi d'Obres Mestres del Barroc: Rubens i Rembrandt

Les Tres Gràcies de Rubens

Descripció

Rubens va ser un dels artistes més importants del Barroc. El seu taller va formar pintors destacats, i el públic sol reconèixer les seves obres pel seu dinamisme i per les figures femenines, ideal estètic de l'època. El quadre està pintat amb la tècnica d'oli sobre taula, característic del Barroc flamenc.

L'artista

Per satisfer els encàrrecs, Rubens va obrir un taller on els treballadors es van especialitzar en temes concrets. Rubens feia l'esbós, pintava les figures importants i finalitzava el quadre.

Elements plàstics

El color de les carns toves de les tres gràcies és fruit de la combinació dels tres colors primaris. Té molta lluminositat... Continuar leyendo "Anàlisi de les Obres Mestres del Barroc: Rubens i Rembrandt" »

Guernica: Anàlisi de l'Obra

La Vicaria (Marià Fortuny)

Artista: Marià Fortuny
Dates: 1867-1870
Tècnica: Oli sobre fusta
Dimensions: 60 x 94 cm
Estil: Realista
Tema: Escena costumista o de gènere
Localització: MNAC (Barcelona)

Descripció: L'escena transcorre en una vicaria típica del segle XVIII i reflecteix un acte de la vida social habitual: la signatura de papers matrimonials pel nuvi. Destaca el virtuosisme de la pinzellada, un cromatisme exacerbat i una gran lluminositat.

Influència: Obra de Goya.

Enterrament a Ornans (Gustave Courbet)

Artista: Gustave Courbet
Dates: 1849-1850
Tècnica: Oli sobre tela
Dimensions: 3,15 x 6,68 m
Estil: Realista
Tema: Escena costumista
Localització: Musée d'Orsay (París)

Descripció: Representa l'enterrament d'un pagès, una escena de la vida

El Renacimiento Italiano: Escultura

Educado en torno al "jardín de los Médicis", las primeras obras de Miguel Ángel poseen un marcado estilo donatelliano, como en la Madonna della Scala y la Batalla entre Centauros y Lapitas (Galería Buonarroti, Florencia). Tras la caída de los Médicis, se traslada a Bolonia, donde trabaja con J. della Quercia. De esta etapa es el Ángel con el Candelabro. En 1495, llega a Roma, donde ejecuta inicialmente La Piedad (San Pedro del Vaticano). En 1503, por encargo, realiza el David (Florencia), de 5 metros de altura, con una profunda expresión del movimiento y de la tensión emocional de la acción. En 1506, se descubre en las Termas de Tito (Roma) el conjunto del Laoconte, que influye decisivamente en su... Continuar leyendo "Maestros del Renacimiento Italiano: Escultura y Pintura en su Máximo Esplendor" »

Identificación

Escultura de autor desconocido, realizada entre los años 27 y 20 a. C. Se conserva en los Museos Vaticanos de Roma. Pertenece al arte alto-imperial romano.

Análisis Formal

Escultura de bulto redondo, realizada en mármol. Originalmente estuvo policromada en púrpura, azul, dorado y amarillo. Por lo tanto, sus valores plásticos y lumínicos actuales no corresponden a la intención original del artista. Presenta un ligero contrapposto y se ha concebido para ser contemplada desde todos los puntos de vista; está trabajada en todas sus caras, si bien el punto de vista frontal es preferente.

Comentario

El emperador Octavio Augusto aparece representado como jefe del ejército arengando a sus tropas. Viste la coraza thoracata, el manto... Continuar leyendo "Análisis de la Escultura de Augusto de Prima Porta" »

Context històric i cultural

Al darrer terç de segle, l’alça dels moviments nacionals va suposar a més de la formació del pensament nacionalista, la unificació d’Alemanya i d’Itàlia. Primera Internacional (1864). El Capital de Karl Marx (1867). Des d’un punt de vista social, i lligada amb la Revolució Industrial, es desenvolupa una nova classe social enfrontada amb la burgesia, el proletariat, la qual farà seves les noves ideologies difoses també al segle XIX, el socialisme i l’anarquisme. Inici de les Exposicions Internacionals o Universals que van tenir com a seus principals: Londres (1651), Barcelona (1888) i París (1889), relacionada amb el bastiment de la Torre Eiffel. A Espanya la Revolució Industrial quedarà en un... Continuar leyendo "El crit de Munch: anàlisi i significat" »