Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Otros cursos

Arquitectura Romana

Coliseu o Amfiteatre Flavi

Autor: Encarregat per l'emperador Flavi. Tipologia: Amfiteatre. Materials: Blocs de marbre, formigó, maó, pedra. Estil: Roma imperial. Localització: Roma i gran part del territori imperial. Aixecat sobre tres arcades (pisos) i a la part superior, un àtic. Capacitat: 50.000-90.000 espectadors. Valerium (carpa). S'hi feien naumàquies. S'hi mataven lleons, tigres, elefants, girafes. Festes: al matí, animals o execucions; a la nit, lluites de gladiadors.

Panteó d'Agripa

Cronologia: 118-128 dC. Materials: Formigó, maó, marbre i fusta. Estil: Imperial romà. Localització: Roma. Reconstruït per un incendi (primer, 80 dC; segon, 118-128 dC) per Apol·lodor de Damasc. Cobert per una cúpula amb òcul.... Continuar leyendo "Arquitectura i Escultura Romana: Obres Mestres" »

Introducción a la Composición Espacial

(TMSC) 1. La obra presenta una capilla que se abre en el lateral del templo. En ella se distinguen dos espacios diferentes: uno inferior, que sobresale del muro de la iglesia y sitúa el altar y a los donantes en el mismo plano que el espectador; y otro que se introduce en el muro y está ocupado por la Trinidad, la Virgen y San Juan. Ambos están regidos por las leyes de la perspectiva, que el pintor había aprendido de Brunelleschi. El punto de fuga está a la altura del ojo del espectador y, mientras los donantes se ven de frente, los personajes divinos, que son vistos desde abajo, aparecen pintados en escorzo.

Elementos Arquitectónicos

El arco triunfal consta de dos columnas jónicas que sostienen... Continuar leyendo "La Trinidad de Masaccio: Maestría Renacentista en Perspectiva y Simbolismo" »

Arquitectura i Art del Segle XIX

Tendències Arquitectòniques del S. XIX

Diferents tendències es desenvolupen durant el segle XIX. La industrialització transforma la societat: la gent va del camp a la ciutat i la ciutat creix. Es fa el Pla Cerdà, una nova arquitectura adaptada a les necessitats de la gent. Trobem l'arquitectura historicista i eclèctica (mirant al passat), l'arquitectura del ferro (inici de l'escola de Chicago en el funcionalisme) i, a finals de segle, el modernisme, on deixen de mirar al passat.

Amb la industrialització, Barcelona creix i s'enderroquen les muralles. Es fa el pla reticular per al benestar dels ciutadans, amb carrers amples i il·luminats. Es creen xamfrans i patis d'illa enmig dels edificis.

L'Escola de Chicago

Típica... Continuar leyendo "Arquitectura i Art del Segle XIX: Tendències i Obres Clau" »

Els jugadors de cartes de Paul Cézanne

Anàlisi de l'obra

Fitxa Tècnica

• Autor: Paul Cézanne
• Cronologia: 1893
• Estil: Postimpressionisme
• Tècnica: Oli sobre llenç
• Mides: 47,5 x 57 cm
• Tipologia: Obra figurativa
• Tema: Escena costumista que retrata dos homes jugant a cartes
• Localització: Museu d'Orsay
• Comitent: Propi autor

Context Històric

Aquesta obra va ser pintada a finals del segle XIX, una època en què la industrialització havia provocat molts canvis socials i culturals. La importància de la innovació científica i tècnica va fer que l'art anés abandonant el realisme i busqués noves formes d'expressió.

Estil

El Postimpressionisme, conjunt d'estils pictòrics sorgits a França a la darrera dècada del segle XIX, va continuar el canvi iniciat... Continuar leyendo "Els jugadors de cartes de Paul Cézanne: Anàlisi i Context" »

L'Altar de Zeus a Pèrgam

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Tipus: Edifici de culte religiós
• Estil: Helenístic
• Ordre: Jònic
• Cronologia: 180-160 aC
• Mides: 36,44 m (est-oest) x 34,29 m (nord-sud)
• Material: Marbre
• Sistema constructiu: Arquitravat
• Localització original: Pèrgam, Turquia
• Localització actual: Façana est al Pergamonmuseum de Berlín

Context Històric

A la mort d'Alexandre el Gran (323 aC), els seus generals es van repartir l'imperi en diversos regnes. La cultura hel·lenística va ser el resultat del mestissatge de l'esperit grec amb les cultures de l'Orient Pròxim. Aquest període comença amb la mort d'Alexandre i acaba amb el suïcidi de Cleopatra VII (31 aC). Durant aquest període, Atenes manté la seva importància, però apareixen... Continuar leyendo "L'Altar de Zeus a Pèrgam: Història, Art i Significat" »

Magatzems Carson, Pirie, Scott

Louis Henry Sullivan (1856-1924)

Escola de Chicago

1899-1901 (ampliat entre 1903/04)

Fitxa tècnica

• Tipologia: Civil
• Localització: Chicago, Illinois
• Materials: Ferro, formigó armat i vidre
• Sistema constructiu: Pilars de formigó i estructura metàl·lica, murs exteriors formats per superfícies llises amb grans vidrieres

Història i context

A finals del segle XIX, els EUA era un país jove que havia patit una guerra civil entre els estats industrials del nord i els agrícoles del sud. A mitjans del segle XIX, Chicago era una ciutat construïda en fusta a la vora del llac Michigan. Gran centre de comerç dels EUA, la seva població creixia ràpidament. El 1871, un incendi va destruir gran part dels edificis i la ciutat... Continuar leyendo "Anàlisi arquitectònica dels Magatzems Carson, Pirie, Scott" »

El Barroc en Contrast amb el Renaixement

El Barroc del segle XVII és, en molts aspectes, antitètic al Renaixement. Si el Renaixement tendia cap a l'harmonia i cap a l'optimisme, el Barroc va posar de manifest les tensions i les contradiccions de la condició humana: per exemple, la consciència de la brevetat de la vida o del caràcter efímer del plaer.

Temes Centrals del Barroc

D'aquí que se centri sovint en la mort, la degeneració humana o la constatació i crítica dels vicis, entre d'altres qüestions.

Recursos i Estil del Barroc

Això va portar a l'ús de la sàtira, al gust per tot allò desagradable i a la descripció d'un món especialment pessimista. A vegades, els poetes recorrien a l'ús i l'abús de metàfores i figures retòriques... Continuar leyendo "El Barroc: Característiques, Temes i Recursos Artístics" »

Art Contemporani: Anàlisi d'Obres i Artistes Clau

Leandre Cristòfol: Nit de Lluna (Surrealisme)

• Puresa formal, no figurativa.
• Desproveeix els objectes de la seva funció pràctica.
• Contraposició de la rigidesa del fus i la mobilitat de la corba de l'ou.
• Al·legoria de la seva mare i la seva infància. Homenatge als seus pares.

Antoni Tàpies: Creu i R (Informalisme)

Aquesta obra forma part de l'Informalisme, ja que l'artista fa servir la tècnica de la pintura matèrica (no només hi ha pintura, el quadre inclou sorra i pedres).

Llenguatge propi.

Andy Warhol: Sopa Campbell (Pop Art)

• Creacions inspirades en imatges d'objectes quotidians.
• Incorpora la cultura de masses, reflectint el món consumista.
• Fa referència a objectes que contemplem a diari.
• L'

Pintr

: Edward Munch

esti

: precursor de l’expresionisme

crono

: 1893

tecnic

: oli, tremp d'ou i pastel

suprt

: cartró

mids

: 91x73

tema

: alegòric

localitz

: Galeria Nacional d’Art de Noruega

comitent

: propi autor

Context

: va realitzar El crit en ple imperialisme. Europa va viure un seguit d’esdeveniments que acabarien conduint-la al primer conflicte bèl·lic mundial. L’industrialització es va estendre pels països occidentals, el progrés tècnic i l’acumulació de capital en mans burgeses van conduir a l'augment obrer del moviment obrer i a la lluita de classes. Van aparèixer fonts d'energia com l’electricitat i el petroli i es van desenvolupar noves branques de la indústria com la farmacèutica i la química.

Estil

: va ser un moviment cultural... Continuar leyendo "El crit de Munch" »

Arquitecte:

Lluís Domènech i Montaner

Cronologia:

1905-1906 Inaugurat el 9 de Febrer de 1908

Estil:

Modernisme

Materials utilitzats:

Ferro, maó, ceràmica, terrissa artística i vidre

Sistema constructiu:

L’estructura està formada per pilars i jàsseres de ferro

Localitat:

Barcelona

Estat actual:

Bo i en servei

Comitent:

Orfeó Català

Context:

A començaments del segle XX, Espanya vivia les conseqüències de la pèrdua de les colònies del 1898. La burgesia industrial catalana, pròspera, culta i nacionalista donava suport a la revitalització cultural de la Renaixença i als arquitectes modernistes ja que veien en aquest estil un art refinat que els permetia fer ostentació de la seva riquesa i del seu bon gust. La classe obrera, organitzada en sindicats,... Continuar leyendo "Modernisme a Catalunya" »