Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Arte y Humanidades

PANTEÓ

Nom edifici: Panteó

Autors: desconegut

Cronologia: 118-128 dC o s.II dC

Estil: Romà imperial

Tipologia: Temple

Materials: formigó, granit, maó, fusta i marbre

Localització: Camp de Mart (Roma)

Anàlisi formal

Elements sustentadors: columnes

Elements sustentats: entaulament i coberta a dues aigües

Tenen un fustllis de granit egipci i mesuren 14 metres d'alçada. Sobre les columnes trobem un arquitrau a dues bandes i un fris amb una inscripció que fa referència a la primera construcción feta per Agripa. A sobre hi ha una cornisa, un frontó i el timpà (sense decoració) i la coberta a dues aigües. També veiem la naos principal. El mur de la nau circular, anomenat tambor, ha perdut el parament. Això ens permet veure la tècnica constructiva... Continuar leyendo "El Panteó de Roma: Anàlisi i Influències" »

Arquitectura Romànica

Cobertes: prompte s'utilitzen les voltes de pedra. El tipus d'arquitectura més emprat és la volta de canó reforçada per arcs faixons, sobretot en la nau central. En les naus laterals i girola s'empra la volta d'aresta. El cobriment de les esglésies d planta centralitzada així com dels cimboris d moltes esglésies basilicals es realitza per mitjà de cúpules d arcs entrecreuats.

Torres

Es campanar, però també símbol del vincle entre els homes i Déu. Solen situar-se flanquejant la façana però també al centre del creuer, o als extrems dels braços d'aquest, o junt a l'absis.

Façanes i decoració

Tant als peus de les naus com als extrems dels braços del creuer solen emmarcar-se per les torres, i concentren el principal... Continuar leyendo "Arquitectura Romànica i Art Medieval" »

Estilo Barrokoa

Arkitekturaren ezaugarriak

• Urri samarreko ordena hartu zuten forma barrokoek.
• Latindar gurutzeko oina lehenetsi eta oin zirkularreko eraikinak eraiki ziren; oin zentraleko elizak espazio txikietan, besteak tenplu handietan.
• Hainbat koloretako marmolak urre-koloreko osagaiekin, freskoekin eta estukoekin nahastuko dira.
• Ordena klasikoak konposizio zorrotz eta berritzaileetan aplikatuz.
• Dekorazioz oparoagoak izango ziren fatxadak, erliebeak eta eskulturak egokituko ziren horma-hobiak ageriz.
• Hormatik bereiziko ziren zutabeak (ordura arte erantsiak) eta argi-ilunaren antzeko pintura-efektuak bideratuko ziren. Fatxadako entablamenduak eta planoak aurrerantz aterako dira, eta beste batzuk, atzera egingo dute.
• Tenpluen barruan, efektu dinamikoak.

Estil

L’impressionisme és un corrent pictòric francès que sorgeix a finals del segle XIX, com a reacció en contra de l’art acadèmic. Es considera el punt de partida de l’art contemporani. Els pintors impressionistes retrataven objectes d’acord a la impressió que la llum produeix a la vista, i no segons la suposada realitat objectiva. L’impressionisme mostra una preponderància dels colors primaris, usats sense cap barreja. Els tons foscos, en canvi, no són usuals. Els impressionistes van ser també els primers en postular els principis del contrast cromàtic, que suposa que cada color és relatiu als colors que l’envolten.

Interpretació

El quadre no reprodueix, com indica el seu títol, un menjar sobre l’herba, sinó la prostitució... Continuar leyendo "Édouard Manet: L'Impressionisme i el Dinar Campestre" »

Absidea. Elizaren burualdean dagoen zatia; oro har, erdizirkularra ematen zieten izena.

Arbotantea. Arku-formako elementu arkitektonikoa, eraikinen kanpoaldean egoten dena; gangaren alboko bultzadak jaso eta kontrahormetara igortzen ditu.

Arku polilobulatua. Elkar ebakitzen duten hiru zirkunferentzia-arkuz edo gehiagoz osatutako egituradun arkua.

Arrosa-leihoa. Beiratez apaindutako leiho zirkularra, katedral gotikoetako portadetan jartzen zena.

Beiratea. Bastidore edo marko batean muntatzen diren beirazko koloretako piezen multzoa; ateak edo leihoak estaltzeko erabiltzen da.

Erdi-puntuko arkua. Zirkunferentzia erdi baten itxura duen arkua.

Erretaula. Eskulturak, erliebeak edo pinturak jartzeko egitura, oro har, egurrezkoa. Elizetako aldarearen atzealdean

La Arquitectura Cristiana Temprana

Los Primeros Símbolos en las Catacumbas

Los primeros cristianos mostraron cierto interés en el arte, especialmente en tiempos de persecución. En el momento de Constantino, las paredes de sus casas de reunión y catacumbas fueron frecuentemente adornadas con decoraciones de pintura. No buscaron inspiración en templos romanos debido a sus asociaciones paganas.

El Auge de la Basílica Cristiana

Desde el siglo IV, las basílicas cristianas mostraron ciertas características distintivas, como:

• Planta rectangular
• Techo de madera con cerchas expuestas o cubiertas por un techo plano
• Naves laterales, a veces con columnas que sostienen un arquitrabe o arcos
• Alto clerestorio

Un buen ejemplo de esta época fue San Pedro de

La Vicaria

Títol: La vicaria Autor: Marià Fortuny Cronologia: 1867-1870 Estil: realista Localització: MNAC (BCN) Tècnica: oli sobre fusta Motiu o gènere: escena costumista Dimensions: 60 x 94

Anàlisi Formal

Descripció iconogràfica:

L’obra s’estructura a partir de la gran perspectiva que s’estableix, el punt de fuga de la qual es troba en l’acte de signatura dels papers matrimonials del nuvi sota la mirada del testimoni i l’ajudant de vicari. En el mateix pla horitzontal se situen la seva esposa, els familiars, una figura que demana almoina i un senyor assegut amb el cap cobert esperant el seu torn. A l'esquerra, desvinculat del quadre, apareix el vicari atenent a un home i al marge apareix un segon grup de personatges més propers... Continuar leyendo "La Vicaria de Marià Fortuny: Anàlisi i Interpretació" »

Barrokoaren kontzeptua. Italia Europako sormen eta aldaera gune. Arkitektura barrokoa gupid eta botere adierazpide. Hirigintzaren bilakaera. Barroko hitzak perla irregularra esan nahi du, XVIII. mendean agertzen da halako zentzu peioratibo batez.Artearen arloan,garaiko lengoalaren konplexutasunari lotzen zaio hitza. Gaur egun, barroko esaten diogu XVII. mendean Italian (Aita Santuen Erroman) sortu zen estiloari.Arte barrokoak XVII. eta XVIII. mendeak hartu zituen eta ia Europa osotik hedatu zen. Arkitektura eta monumentuak hiri-esparruan integratu nahi dira ,helburu praktikoa eta - sinbolikoa izan zitekeen eta horrek hirigintza modernoaren oinarriak ezarri zituen. Hiriburuak arautzeko planoak egiten hasi ziren,eta Erroma izan zen halako hirien... Continuar leyendo "Barrokoaren Kontzeptua" »

Los Materiales en la Arquitectura Mudéjar

Los materiales empleados en la arquitectura mudéjar son, en general, modestos. La mampostería y el ladrillo se recubren de yeso y estuco en las paredes, con zócalos alicatados. El mármol se reserva para las finas columnas y los suelos, mientras que la madera se utiliza en la marquetería de los artesonados de los techos. A pesar de la sencillez de los materiales, el efecto global que se consigue es de una gran riqueza y suntuosidad.

La Naturaleza como Elemento Decorativo

La Naturaleza juega un papel esencial en la decoración. La vegetación de los jardines, visible desde las ventanas, junto con el rumor de los surtidores de agua y fuentes, donde ésta corre sin cesar, deleitan los sentidos del visitante... Continuar leyendo "Explorando la Riqueza del Arte Mudéjar: Materiales, Decoración y Elementos Arquitectónicos" »