Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Primaria

Fangelico1387-455, religiosidad uye de trágico,curvilíneos,finos,contornos,actitudes serenas,color vivo,riqueza cromática,goticista,abunda el uso de dorado,figuras alargadas y curvilíneas,.Renacentista:volumen&espacio.La anunciación:mezcla la espiritualidad del Gótico con los toques humanistas,preocu x la natu,estudio luz,preocu volumen,temas:vida de Jesús y temas marianos,estilo de influencia de la miniatura,predomina la línea,personajes esbeltos,vestiduras largas caídas elegancia,tema dulce equilibrio.El arcángel anuncia a María que sera madre de cristo.(virgen se encuentra con brazos cruzados y con libro)Rayo de luz y paloma símbolo de espíritu santo hacia la virgen.MASSACIO,papa de la pintu xk aparec en los news valores... Continuar leyendo "El Arte Religioso del Gótico al Renacimiento: Un Recorrido por las Obras Maestras" »

La persistència de la memòria, de Salvador Dalí

Context

L'obra, creada el 1931, s'emmarca en el període de la Segona República Espanyola (1931-1936), després de la Dictadura de Primo de Rivera. Aquest període, tot i ser breu, va estar ple d'inquietuds i il·lusions artístiques.

Estil

Surrealisme

Anàlisi formal

Dibuix

El dibuix, de línies pures i acadèmiques, té una gran importància. Els objectes, representats amb exactitud i detallisme, presenten dimensions irreals i deformacions.

Llum

La llum juga un paper crucial. Nítida i brillant, projecta ombres allargades i crea un ambient crepuscular. Divideix el quadre en dues parts: una tenebrista en primer terme, amb un focus de llum suau a la dreta, i una altra molt il·luminada al fons, amb... Continuar leyendo "El temps i la memòria en l'obra de Dalí" »

Els Primers Freds de Miquel Blay

Miquel Blay va començar el seu aprenentatge a l'escola de dibuix i pintura d'Olot. El 1888 va anar a París, ciutat on va viure fins a l'any 1906.

Més tard va visitar Roma, on va tenir una sòlida formació artística. El 1906 es va instal·lar a Madrid, i va abandonar l'estil modernista pel realisme.

Descripció de l'obra

L'autor aplica un grau alt de realisme acompanyat d'una minuciositat extrema.

Temàtica

Supera la simple consideració d'escultura anecdòtica per reflectir una metàfora de l'ésser humà en les dues etapes: infantesa i vellesa.

L'ancià té una musculatura forta que fa pensar en la fortalesa, però la nena té una mirada trista. Per tant, sembla que ha d'assumir amb la deshabilitat de la bellesa.... Continuar leyendo "Art Realista: Blay i Courbet, Anàlisi i Influències" »

Retaule de l'Esperit Sant o Retaule de la Pentecosta

Pere Serra (segle XIV-XV)

1393-1394

Estil italogòtic

Tècnica: tremp

Suport: fusta

Tema

L'Esperit Sant és unit a les figures de Déu Pare i Déu Fill com a tercera persona de la Santíssima Trinitat. Representa el poder actiu de Déu, el seu principi vital; és present en la concepció de la Verge Maria, i inspira els Apòstols i deixebles de Jesús perquè puguin predicar la seva fe i crear la comunitat de fidels cristians. Aquestes funcions es troben representades en aquest retaule dedicat a l'advocació de l'Esperit Sant.

Elements plàstics

El retaule presenta un cromatisme suau, gens agressiu. Destaquen el blau de la vestimenta de la Verge i els vermells de les túniques d'alguns personatges.... Continuar leyendo "Retaule de l'Esperit Sant de Pere Serra" »

Ara Pacis Augustae

Ara Pacis Augustae (13-9 a.C)

Context històric

Interpretació/Funció

Temàtica

El Panteón de Roma

Encuadre

Obra: Templo del Panteón de Todos los Dioses (Panteón de Agripa). Roma.

Autor: Se desconoce, aunque se atribuye a Apolodoro de Damasco.

Estilo: Arte romano.

Género: Arquitectura religiosa.

Cronología: Siglo II d.C. (123-126 d.C.), siendo emperador Adriano. Se reconstruye sobre un templo anterior de época de Augusto (año 27 a.C.), encargado por su lugarteniente, Marco Agripa.

Análisis

El material fundamental es el Opus Caementicium, es decir, **hormigón de cal con cascotes** (más pesados en el muro que en la cubierta), y **ladrillo** (*Opus Latericium*), utilizado en los arcos y revestimiento interior. La **columnata exterior**, **cornisas**, **pavimento** y, en general, el **interior**, lleva **piedra noble** (... Continuar leyendo "Monumentos Emblemáticos: El Panteón de Roma y la Escultura Griega Clásica" »

Evolución y Características de la Escultura Griega

En este periodo, los dioses y atletas continúan siendo los protagonistas de la representación artística. Sin embargo, se observa un cambio significativo: los dioses se representan ahora más próximos al hombre, alejándose de la majestuosidad distante de los grandes del Olimpo. Los atletas, por su parte, aparecen en actitudes menos heroicas y más cotidianas. Las figuras adquieren mayor libertad y menor solemnidad, mientras que el canon estético se estiliza.

Se acentúa el naturalismo en gestos y actitudes, y los rostros comienzan a reflejar el pathos (su expresión emocional y estado anímico). Un hito importante de esta etapa es el inicio de la aparición del desnudo femenino en la escultura.... Continuar leyendo "Evolución Artística: Escultura Griega, Praxiteles y Arquitectura Clásica y Visigoda" »

Museu Guggenheim de Bilbao

Classificació de l'obra

• Títol: Museu Guggenheim de Bilbao
• Autor: Frank O. Gehry
• Cronologia: 1991-1997
• Localització: Bilbao, Espanya
• Estil: Desconstructivista

Descripció de l'obra

• Elements tècnics i estructurals:
  • Materials: Pedra calcària, vidre i titani.
  • Elements sostenidors: Murs, columnes.
  • Elements sostinguts: Marquesina, passarel·les curvilínies, torres d'escales, claraboies.
• Elements decoratius: L'edifici en si pretén ser una obra d'art, un element decoratiu però funcional.
• Espais interiors:
  • Tipus de planta: Ortogonal (10 galeries) i irregular (9 galeries).
  • Parts: Tres nivells diferents amb sales expositives, 19 galeries en total, la il·luminació és natural.
• Espais exteriors: Volums ortogonals recoberts de pedra

Arquitectura Renacentista: Características Clave

• Se valora la superficie de los muros. Exteriormente, se realzan los sillares mediante el clásico almohadillado; e incluso, se tallan como puntas de diamante. En general, se utilizan elementos decorativos procedentes del arte clásico como frontones, entablamentos, cornisas y también motivos compuestos por seres fantásticos con formas humanas y animales entrelazados (como guirnaldas, grutescos, candelieri).
• Los conocimientos sobre las leyes de la perspectiva lineal hicieron posible realizar obras arquitectónicas simétricas y regulares en las que las líneas confluyen en un único punto central desde el cual se podía observar todo el edificio.
• Del estudio de los monumentos antiguos y de las