Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Arte y Humanidades de Primaria

La Madeleine de París: Arquitectura Neoclàssica i Història

Història i Context

La Madeleine va ser edificada entre el 1806 i el 1842 per Pierre Alexandre Vignon. Els revolucionaris francesos van prendre com a model els antics valors de Grècia i Roma per enderrocar la fastuositat del Rococó, l'art dels Salons aristocràtics. Era, doncs, la reacció profunda contra la frivolitat de l'art i la moral de principis de segle.

A l'època napoleònica, l'art neoclàssic va prendre un tret molt més classicista en allò que anomenem l'Estil Imperial. Napoleó, amb aquest retorn a l'antiguitat de llenguatge racionalista, ordenat i geomètric, transmetia ideals de justícia, honor i patriotisme. L'època de Napoleó fou la més fecunda fent construccions... Continuar leyendo "L'Església de la Madeleine: Símbol Neoclàssic i Imperial de París" »

Enterrament a Ornans (1849-1850)

Obra de Gustave Courbet (Ornans, 1819 - La Tour-de-Peilz, 1877). Actualment al Musée d'Orsay (París). Estil: Realisme. Tècnica: Oli sobre tela.

Context Històric i Social de l'Obra

Enterrament a Ornans, realitzat per Courbet el 1850, s'emmarca en un període crucial tant en la història de França com en la història de l'art modern. Lluís Felip I de França va ser deposat el 1848, i a l'any següent, Lluís Napoleó Bonaparte, futur Napoleó III, va ser escollit president de la República.

El 1850, durant la Revolució Industrial, els impulsos espirituals dels romàntics esdevenen obsolets davant del ràpid desenvolupament de les tècniques de producció i el sorgiment d'una nova societat. Es formen aleshores... Continuar leyendo "Enterrament a Ornans: Anàlisi i Context de l'Obra de Courbet" »

Apol·lo i Dafne

FITXA TÈCNICA

Títol: Apol·lo i Dafne.
Autor: Gian Lorenzo Bernini.
Cronologia: 1622-1625.

Tipologia: Escultura exempta.
Material: Marbre.
Mides: 2,43 m (alt).

Estil: Barroc.
Tema: Mitològic.
Localització: Galleria Borghese (Roma).

CONTEXT HISTÒRIC

El segle XVII es caracteritza pels problemes derivats de l'oposició entre l'Europa catòlica i protestant. D'altra banda, el poder polític dels monarques es va enfortir i van sorgir les monarquies absolutistes.

En aquest context apareix el moviment barroc a Itàlia (Roma), impulsat pel papat, amb l'objectiu de manifestar la veracitat i grandesa del catolicisme.

BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Bernini va ser l’escultor més destacat del barroc italià. Després de l’elecció del papa Urbà VIII,... Continuar leyendo "Apol·lo i Dafne: Anàlisi de l'Escultura de Bernini" »

Las Meninas

Diego Velázquez - 1656

Oli sobre tela - 3,18 x 2,76 m - Barroc - Retrat

Museo del Prado (Madrid)

Context històric:

El S. XVII es caracteritza pels problemes derivats de l'oposició entre l'Europa catòlica i la protestant. De la mateixa manera, el poder polític es va enfortir i va donar origen a les monarquies absolutistes que es van generalitzar al continent, amb les excepcions d'Anglaterra i Holanda, que van desenvolupar monarquies parlamentàries. El moviment barroc apareix a Itàlia impulsat pel papat amb l'objectiu de manifestar la veracitat i la grandesa del catolicisme. També en el segle XVIII hi ha un canvi de preeminència monàrquica, on els Habsburg seran substituïts pels Borbons, encara que el poder es va anar afeblint... Continuar leyendo "Las Meninas: Anàlisi i Context Històric" »

El Partenó: Icona de l'Antiga Grècia

Fitxa Tècnica

• Cronologia: 447-432 a.C.
• Estil: Grec clàssic
• Sistema Constructiu: Arquitravat
• Materials: Marbre del Pentèlic i fusta
• Localització: Acròpolis d'Atenes

Context Històric i Cultural

Context Històric

Aquest període destaca per la fi dels règims oligàrquics a moltes ciutats gregues i l'aparició, en el seu lloc, de governs democràtics. A Atenes, destacarà el govern de Pericles, que portarà la ciutat al seu moment de màxima esplendor.

Context Cultural

El racionalisme continua rebent força i segueix aquella idea antibàrbara d'èpoques precedents.

Estructura i Elements Arquitectònics

Estructura Exterior

El Partenó és un temple octàstil, perípter i d'ordre dòric, amb una planta rectangular.... Continuar leyendo "El Partenó d'Atenes: Arquitectura Clàssica Grega i Història" »

Iglesias de Peregrinación: La Espiritualidad Medieval

La profunda religiosidad de la época medieval tuvo una de sus manifestaciones más características en el culto a las reliquias de los santos, lo que dio lugar al fenómeno de las peregrinaciones. La iglesia de peregrinación es un edificio alejado en el espacio, pero estrechamente emparentado con una concepción general semejante, ya que a problemas análogos darán idénticas soluciones.

Características Arquitectónicas

Son edificios amplios y espaciosos. Se busca la creación de estructuras que permitan el tránsito continuo de peregrinos y la multiplicación de oficios en fechas señaladas, lo que explica la existencia de la girola o la multiplicación de capillas.

El Referente: Santiago

Sant Carlo alle Quattro Fontane

(1) Catalogació:

Aquest edifici de l’Orde Trinitària engloba una església, un claustre i un convent, i va ser construït per Francesco Borromini entre 1634 i 1682. Aquesta obra està situada a Roma, entre la Via del Quirinale i la Via delle Quattro Fontane. És un edifici de reduïdes dimensions, conegut popularment com a Sant Carlino.

Aspectes Bàsics:

• Els materials utilitzats són la pedra a l’exterior i l’interior es va construir amb maons recoberts d’estuc i marbre.
• El sistema constructiu és el voltat.
• Els elements sostinguts són la cúpula, els arcs de mig punt, les voltes de quart d’esfera i l'entaulament.
• Els elements de suport són els murs i les columnes.

(2) Espai Interior:

Si ens fixem en la... Continuar leyendo "Sant Carlo alle Quattro Fontane: Obra Mestra Barroca de Borromini" »

Fauvisme

1905. Primer moviment d'avantguarda, aplicació exacerbada i violenta dels colors sobre la tela, trencant la tradicional associació amb l'objecte representat. Té certs començaments del simbolisme, concepte de no imitació de la realitat, i del postimpressionisme, l'ús d'estampats gruixuts. André Derain.

Expressionisme

Referència de la filosofia de Nietzsche, Van Gogh i Edvard Munch. Reflecteix la crítica i cruel atmosfera sociopolítica de l'esclat de la Primera Guerra Mundial i de les seves conseqüències, incorpora trets de l'art negroafricà, predominen línies trencades i formes amb corba de caràcter agressiu i angoixat.

Cubisme

1907 amb Picasso, relacionat amb Paul Cézanne, incorporació de trets formals de les cultures primitives.... Continuar leyendo "Avantguardes artístiques del segle XX" »

Descripció del Tempietto

El temple presenta unes característiques ben peculiars, ja que és un exercici sobre la idea de planta central.

Exterior

La seva planta és circular i es divideix en dos pisos:

• Primer pis: Comença amb una escala circular; tres de les seves escales representen les tres virtuts teologals: la fe, l'esperança i la caritat. Les escales limiten amb el peristil de setze columnes d’ordre toscà, damunt les quals s’aixeca un preciós entaulament clàssic format per un arquitrau, un fris dividit en tríglifs i mètopes decorades amb els instruments del martiri de sant Pere i objectes de la litúrgia cristiana, i una cornisa.
• Accés: Al peristil s’hi accedeix per una entrada que dóna directament a la porta d’accés (axialitat)

L'emperador Adrià i la seva època

Adrià, cosí de l'emperador Trajà, va ser el segon emperador nascut fora d'Itàlia, a la Hispània Bètica. Trajà va ser qui va dur els límits de l'Imperi Romà a la seva màxima extensió.

Adrià va ser coronat emperador l'any 117 dC. Era un gran admirador de la cultura grega i un mecenes de les arts, a més de tenir fama de poeta i d'arquitecte. Entre els edificis construïts, i alguns fins i tot dissenyats per ell, trobem la seva vil·la a Tívoli (vil·la Adriana).

La Dinastia Antonina

La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que va governar l'Imperi Romà, després de la Dinastia Flàvia. Van regir l'Imperi entre els anys 96 i 192 dC.

Els emperadors d'aquesta dinastia van ser, per ordre de regnat:... Continuar leyendo "L'Imperi Romà: Adrià, la Dinastia Antonina i l'Art Romà" »