Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Ciencias sociales de Bachillerato

Cronologia de la Unió Europea

1951-1957: Els sis països fundadors van ser França, la República Federal d'Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. El 1957 es signen els Tractats de Roma, que donen lloc a la creació de dues organitzacions fonamentals per a la construcció europea:

• La CEE (Comunitat Econòmica Europea) que instaurava una política comuna agrícola i de transport, i pretenia coordinar les polítiques econòmiques i socials.
• La CEEA (Comunitat Europea de l'Energia Atòmica) que pretenia desenvolupar la investigació i la indústria nuclear amb fins pacífics, i crear un mercat comú de combustibles nuclears.

Els Tractats de Roma estableixen com a objectiu prioritari la lliure circulació de persones, mercaderies,

Europa

- Pionera en la Revolució Industrial

- Gran eix d'industrialització tradicional des del Nord de Gran Bretanya al Nord d'Itàlia

Trobem Regions desenvolupades entorn a jaciments de carbó.

Una gran concentració indústria de base.

Actualment són poc atractives: La mà d'obra molt cara i la manca de gas i petroli.

Hi ha una Necessitat de reconversió vers indústria punta.

- Actualment hi ha tres grans zones:

1- Regions tradicionals (Rhin/Rhur, Lancashire, Yorkshire)

2- Al voltant dels grans ports (Marsella i Rotterdam) Entorn a Londres, Brussel les i París i Londres.

3- Zones amb gran nombre d'indústries de tot tipus i centres financers a les ciutats.

NOUS ESPAIS INDUSTRIALITZATS (NPI): CARACTERÍSTIQUES

- Desenvolupament a partir anys 80 segle... Continuar leyendo "Indústria a Europa i altres regions: característiques i evolució" »

Prehistòria

La Prehistòria abasta des de l'aparició dels primers humans fins a la invenció de l'escriptura. Es caracteritza per la caça, la recol·lecció i, posteriorment, la transició cap a l'agricultura i la ramaderia. Els humans eren principalment nòmades.

Paleolític

• Període: Des dels primers homínids fins a l'aparició de l'agricultura (fa aproximadament 3 milions d'anys).
• Activitat principal: Pesca, caça i recol·lecció.
• Mode de vida: Nòmades, vivien en coves, cabanyes o a l'aire lliure.
• Eines: Ganivets, raspadors, arpons.
• Art: Pintures rupestres i figures de pedra.

Neolític

• Activitat principal: Desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia.
• Mode de vida: Sedentaris, vivien en comunitats estables.
• Eines: Falç i molins.
• Innovacions:

Conceptes bàsics

• Territori: Superfície limitada per fronteres polítiques, físiques o culturals, i habitada per una determinada població.
• Estat: Unitat politicoadministrativa que afecta un territori determinat.
• Nació: Unitat formada per un grup amb la mateixa cultura, llengua i religió.

Tipus d'estats

• E. centralista: Estat amb la mínima autonomia; les seves regions tenen una autonomia mínima del Govern. Exemple: França.
• E. descentralitzat: Estat on determinades regions tenen certa autonomia en el Govern. Exemple: Espanya.
• E. federal: Estats independents, però amb un únic Govern, tot i que cada Estat té lleis diferents. Exemple: EUA, Mèxic.
• E. confederal: Estats independents que tenen el mateix nivell de Govern, el mateix poder. Exemple:

La Reforma Agrària

Objectius

Augmentar la producció agrícola, acabar amb la terra amortitzada i consolidar la propietat privada.

Mesures Principals

• Abolició de les senyories i drets jurisdiccionals.
• Desvinculació de propietats dels nobles.
• Desamortització de les terres de l'església i els béns comunals.
• Abolició de la Mesta.

Conseqüències

Propietat

• Els cultivadors no opten a la propietat de la terra.
• La terra en mans d'antics propietaris i nova burgesia.
• Persistència del latifundisme (baixa producció).
• Misèria i emigració.

Agricultura

• Augment de la producció agrícola sense millorar la tècnica i més comerç.
• Preus alts dels cereals.
• Proteccionisme i aranzels.
• Explotació de productes com l'oliva, cítrics i vinya.

Model Català

• La desvinculació

La Revolución como Forma de Cambio Social

Cuando los gobernantes no logran ajustar la estructura social a las necesidades y demandas crecientes, y los cambios propuestos son insuficientes o no son aceptados, se acumula un potencial revolucionario.

• Los movimientos sociales que defienden las reformas pasan a ser movimientos revolucionarios. Cuando el ajuste necesario es urgente, pocos gobiernos son capaces de responder con las reformas adecuadas.
• Los movimientos revolucionarios pueden iniciarse por la desesperación de grupos oprimidos por el sistema y también por el descontento de grupos ascendentes que ven bloqueadas sus aspiraciones al poder.

Es lógico que todas estas situaciones determinen modificaciones en las estructuras e instituciones... Continuar leyendo "Factores del Cambio Social: De la Revolución a la Evolución" »

Els problemes del camp espanyol

Continuava una enorme desigualtat en l'estructura de la propietat de la terra. Les grans zones de latifundis i el fort predomini de minifundis provocaven rendiments baixos i dificultaven l'aplicació de noves tècniques de conreu.

• Zones latifundistes (Andalusia i Extremadura): La població vivia en condicions de subsistència, fet que va provocar conflictes socials i revoltes pageses que reivindicaven l'accés a la terra i un conreu efectiu, com a conseqüència de l'absentisme dels propietaris.
• Minifundis (Galícia): La mala qualitat de la terra al nord només permetia una productivitat de subsistència.

El govern de l'època era conscient dels problemes i, per millorar la producció, es va fomentar l'augment del... Continuar leyendo "Els problemes del camp i el desenvolupament industrial a Espanya" »

IV. Teorías del cambio social

9 - Explicación marxista del cambio social

La teoría marxista refleja los conflictos de Europa del siglo XIX y subraya el enfrentamiento entre las clases sociales. Explica el cambio social como el resultado de esta lucha de clases, característica de la sociedad industrial capitalista, porque los intereses de la clase burguesa y del proletariado son contrapuestos.

La abolición de las clases sociales se realizará mediante un proceso más o menos violento, pero en todo caso conflictivo, y desembocará en el comunismo o "paraíso en la tierra", donde no hará falta ya ninguna fuerza coercitiva para mantener ese nuevo orden generador de igualdad. En ese orden, cada uno aportará según sus posibilidades y tomará... Continuar leyendo "Teorías del cambio social: explicación marxista y funcionalista del cambio social" »

Introducción: El Excedente Económico y las Sociedades

El capitalismo moderno surge de la crisis de un orden social y económico más antiguo. Todas las sociedades que superan un grado primitivo en su capacidad técnica y en su organización económica producen por encima de las necesidades de consumo un «excedente económico».

Las sociedades que no producen excedente económico no conocen la división del trabajo; todos sus miembros deben dedicarse a la obtención del alimento básico para su subsistencia. En estas, tampoco puede existir la división en clases sociales.

El Modo de Producción Feudal

En el modo de producción feudal, la institución básica es la servidumbre. Esto significa que el productor directo —el campesino— está obligado... Continuar leyendo "Feudalismo y Capitalismo: Un Recorrido por la Transformación Económica" »

La Ciencia Política: Orígenes y Autonomía Disciplinar

La Ciencia Política es una ciencia social joven, y su objeto de estudio es compartido por otras disciplinas como la Sociología, la Economía, la Historia, el Derecho y la Antropología, entre otras. Nicolás Maquiavelo es considerado por muchos como el «padre» de esta ciencia. En escritos como El príncipe, diferencia la política como una esfera independiente de la moral y la religión. A partir de él, se consolida la autonomía del estudio de la política, que pasa a tener leyes y lógicas propias. La separa también de la Filosofía.

La Perspectiva Crítica de Kennedy sobre Derecho y Desigualdad

El Carácter Político de las Normas Jurídicas

• Según Kennedy (profesor de la Universidad