Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Ciencias sociales de Bachillerato

Imperialisme

Què és: Consisteix en l’extensió del domini d’un país sobre altres. La metròpoli és el país que conquista i la colònia és el territori conquerit.

Context històric

Espanya i Portugal varen ser imperis colonials en els segles XV, XVI i XVII. Durant el segle XIX, els països protagonistes foren el Regne Unit i França. Després s’hi varen sumar Alemanya, Itàlia i Bèlgica, i, fora d’Europa, els Estats Units i el Japó.

Factors que originen l’imperialisme

1. Econòmics

   • Els països europeus necessitaven espais per invertir els seus capitals.
   • Obtenir matèries primeres barates i vendre els seus productes industrials.

2. Polítics

   • Conquerir llocs estratègics per controlar rutes marítimes i terrestres importants.
   • Augmentar el seu

Introducció a l'Antic Règim

L'Antic Règim és el nom que apareix durant la Revolució Francesa per denominar tota l'estructura anterior. És una societat d'immobilisme vertical, és a dir, que no es pot passar d'un estament a un altre.

L'Estructura Social Estamental

La societat es dividia en tres grans estaments:

• Rei: Primus inter Pares (El primer entre iguals).
• Noblesa (Bellatores): Senyors de la guerra.
• Clergat (Oratores): Dedicats a resar i vetllar per les ànimes.
• Poble (Tercer Estat o Laboratores): Dedicats a treballar per als altres dos estaments.

Els Estaments Privilegiats i No Privilegiats

Els estaments es classifiquen segons els seus drets i obligacions fiscals:

1r i 2n Estament: Privilegiats

• No paguen impostos.
• Representen aproximadament el

Empresa Industrial i Planificació: L'Era Digital

Les innovacions tècniques permeten obtenir molta informació, transmetre-la a grans distàncies en temps real i aplicar-la tant en els dissenys industrials com en el procés de producció i fins i tot en l’emmagatzematge i la distribució dels productes.

Impacte de la Tecnologia i la Globalització

Els canvis tecnològics que han representat les facilitats en les comunicacions i les noves tecnologies de la informació (TIC) permeten, d’una banda, fluxos materials de mercaderies i de persones i, d’una altra, fluxos immaterials de capital i d’informació que s’entrecreuen a les xarxes cada vegada més denses i complexes que abracen tot el món.

La gestió i l’estudi de com i on cal invertir... Continuar leyendo "La Transformació de la Indústria: Tecnologia, Globalització i Treball" »

Comentario sobre el Pensamiento de Karl Marx: Materialismo Histórico y Económico

El fragmento propuesto pertenece al prólogo de una obra fundamental de Karl Marx, en el que el autor resume sus ideas más importantes. La idea central desarrolla el argumento del materialismo económico: el ser humano no es una esencia predeterminada y libre, sino que, en cierta manera, es construido por el lugar que ocupa dentro del sistema económico en el que vive. Solo cambiando ese suelo económico es posible transformar al ser humano. A este respecto, serán las propias contradicciones internas del sistema capitalista las que lo conducirán al colapso. La desigualdad y la injusticia de la base económica son, en este sentido, los motores del cambio económico... Continuar leyendo "Conceptos Clave del Pensamiento Marxista: Materialismo Histórico y Económico" »

La Naturaleza del Conflicto en la Sociedad

La visión funcionalista clásica de Émile Durkheim considera el conflicto como un hecho disruptivo de la armonía social, una fuente de desintegración, disfuncional y corrosiva para el orden social. Esta perspectiva se separa de la concepción marxista, la cual afirma que el conflicto contribuye de forma continua al cambio social y permite resolver divergencias entre grupos o colectividades para alcanzar un nuevo modelo de integración social.

Según Marx, la sociedad no es un orden de funcionamiento estático, sino dinámico. La dinámica social es fruto de la lucha de clases, de modo que el conflicto constituye el meollo del proceso social en la sociedad capitalista. Las diferencias entre las clases... Continuar leyendo "Conflicto Industrial y la Lucha de Clases: Perspectivas de Marx, Weber y Durkheim" »

Max Weber (1864-1920)

Max Weber coincide con Marx en analizar el capitalismo como una formación social de una eficacia y dinámica muy superiores a todas las anteriores, debido a su racionalidad inherente. Lo que en Marx aparece como la subordinación de los individuos a un proceso social pseudo-objetivo, para Weber es un proceso universal de racionalización.

El modelo ideal de la racionalidad capitalista es para él la empresa como organización. La empresa es la institucionalización de la racionalidad con arreglo a fines, del cálculo constante y universal en un medio abstracto y formal (dinero), la forma de acción social que marca la superioridad de las sociedades modernas. Con la extensión irreversible e imparable del capitalismo, se... Continuar leyendo "Max Weber y Émile Durkheim: Perspectivas sobre el Capitalismo y la Transformación Social" »

Història Breu del Regne de València

Fundació, Convivència i Expulsió dels Moriscos

El llibre comença parlant de la fundació del Regne de València per part de Jaume I. L’entrada de les tropes catalanoaragoneses a la ciutat de València, el dia 9 d'octubre de 1238, va marcar l’inici del Regne. La conquesta no va implicar l’expulsió definitiva dels musulmans del territori valencià, ja que no hi havia prou gent per a repoblar tot el territori, i durant més de tres segles van conviure musulmans i cristians en el mateix territori.

Amb el regnat dels Reis Catòlics i l’arribada de la Inquisició a les corones de Castella i d'Aragó, es va obligar tots els musulmans a batejar-se i es van passar a anomenar moriscos. Això va provocar... Continuar leyendo "Història del Regne de València: Fundació i Germanies" »

Reconceptualización del Trabajo Social y sus Características

Adaptación al contexto cultural, social, económico y político latinoamericano, sustancialmente distinto al de los países desarrollados occidentales.

Priorización de la óptica de **cambio social** ante las situaciones de dependencia, injusticia, miseria y opresión comunes a los países latinoamericanos.

Renovación de la metodología y técnicas de intervención, ajustadas y derivadas, en un doble proceso interrelacionado, a las experiencias locales y regionales propias.

Comenzó a denominarse a este movimiento como la **reconceptualización latinoamericana**, definiendo nuevos principios y procedimientos para el trabajo social tomando como referentes la teoría del desarrollo... Continuar leyendo "Reconceptualización del Trabajo Social y su Evolución en España" »

Descontento en la Oficialidad y Bloqueo Profesional

Se percibía una sensación de inferioridad entre algunos miembros de la oficialidad, sintiéndose menos capacitados que otros, y atribuyendo los altos cargos a la pertenencia a círculos de poder más que a la capacidad profesional, la cual, en algunos casos, parecía estar en vías de obsolescencia. Además, la permanencia de ciertos generales y coroneles en los altos mandos generaba la percepción de que las nuevas promociones encontraban bloqueados los caminos del ascenso profesional. Los oficiales jóvenes se enfrentaban a unas Fuerzas Armadas con condiciones técnicas y materiales muy deficientes. Existía la sensación de que el gobierno de Medina descuidaba estos cuerpos. La conducta... Continuar leyendo "Transformaciones Políticas y Sociales en Venezuela: El Gobierno de Medina y el Positivismo" »

La Societat: Models Explicatius i Teoria Dialèctica

La definició més senzilla de societat és que és una agrupació qualsevol d’individus que tenen un interès comú. La característica més important és que és un sistema de relacions.

Com ens expliquem el sistema de relacions que hi ha en tota societat? La sociologia ha explicat diferents models explicatius:

Models Explicatius de la Societat

Model Mecànic

Aquest model entén que la societat és com un sistema solar en equilibri, però que està determinat per l’atracció o repulsió dels individus o dels grups. En aquest model explicatiu, els individus són “peces” que donen moviment i dinamisme a la societat. Els conflictes són entesos com un impediment per al bon funcionament... Continuar leyendo "Models de Societat i la Teoria Dialèctica de Karl Marx" »