Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Formación Profesional

La llibertat humana segons John Stuart Mill

Mill advoca pel bé comú com a criteri moral, argumentant que això contribuirà a la felicitat individual. A vegades, el bé individual entra en conflicte amb el bé comú, per això, en la vida en societat, es fa necessari establir regulacions sobre la conducta individual.

Mill exposa que la societat, quan la direcció interna no és suficient per controlar la conducta dels seus membres, recorre a la pressió de l'opinió pública i a la força de la llei. Per a Mill, un col·lectiu només pot limitar la llibertat d'un individu per protegir-se, per evitar que aquest individu faci mal als altres. Només és admissible la coacció en una persona quan és per evitar danys als altres.

Mill està totalment... Continuar leyendo "John Stuart Mill: Llibertat, Felicitat i Utilitarisme" »

Les preguntes de la filosofia

• Vitals: perquè en el seu entorn s'ha constituït la vida humana.
• De caràcter universal: perquè totes les cultures s'han fet aquestes preguntes.
• Atemporals: sempre s'han fet.
• Obertes: perquè el coneixement filosòfic, com el científic, és un coneixement en progrés, sense acabar.

Aspectes comuns de l'origen

• Una mateixa època històrica: va aparèixer Confuci (Xina), Buda (Índia), Tales de Milet (Grècia).
• Una mateixa actitud vital, de recerca: el desig de saber, per explicar i donar sentit a la vida humana.
• Partint de les interpretacions religioses i mítiques, s'intenta buscar una explicació més completa: per això l'origen històric de la filosofia s'anomena el pas del mite al logos.

La filosofia occidental

• La

Introducción a la Suma Teológica

Una Suma es una obra que expone de forma sistemática las cuestiones que forman parte de una disciplina, en este caso, la teología. La Teología persigue el conocimiento de Dios a partir de las verdades reveladas.

Definición y Tipos de Teología

El autor distingue dos tipos de teología:

• Teología Racional o Natural: Aquella que se basa en la razón.
• Teología Sobrenatural o de Fe: Aquella que se basa en la revelación.

La Suma de Teología se estructura en tres partes, y cada una de ellas se divide en grandes temas. Nuestro artículo se centra en la temática de la existencia de Dios.

La Cuestión de la Existencia de Dios

Estructura de los Artículos

Los artículos que abordan la existencia de Dios se estructuran... Continuar leyendo "La Demostración de la Existencia de Dios: Estructura y Fundamentos de las Cinco Vías de Santo Tomás de Aquino" »

               Fedea ETA ARRAZOIA: EZAGUTZEKO SINETSI

Agustinek Proposatzen duena bada feda eta arrazoia elkarrekin aritu behar direla, bi Ideietan oinarrituta:

1)Arrazoimenak egia bilatzen du, gizakiak Zoriontasuna lortzeko asmoa duelako segurtasun osoz. Horretarako Agustinek egia Ezagutzeko bidea azaltzen du, bilaketa hori ez delako soilik ezagutzaren Metodoa, baizik eta erromesaldi bat: ibilbide espirituala. Bilaketak ez Dakar Ezagutza bakarrik, fedea eta maitasuna ere bai. Zoriontasuna ziurtatzeko ezin Da zentzumenetan bakarrik oinarritu, fedean ere oinarritu behar delako, hortaz Biek bat egin behar dute.

2)Kristaua saiatu behar da sinesten duena Ulertzen. Fedeak ez du arrazoia baztertu behar, eta arrazoiak ez du fedea Kanporatu

Empirisme

L'empirisme és un corrent filosòfic que sosté que tota idea en la ment prové de l'experiència, separant l'experiència de la raó. Hi ha ciències formals i naturals.

Racionalisme

El racionalisme defensa que el coneixement és un coneixement d'idees, i les idees més importants són les que hi ha en la ment, que no provenen de l'experiència. El racionalisme clàssic combina la inducció i la deducció, donant primacia a la raó per sobre de l'experiència.

Descartes

Descartes volia descriure la veritat. Tot ésser humà té la mateixa estructura, l'estructura de la raó és la mateixa per a tothom. La gent no usa bé la raó, però té les capacitats, inspirat en les matemàtiques i la lògica, va proposar 4 regles:

1. Només acceptar

Introducción a las Teorías del Poder Político

Podemos dividir en dos grandes corrientes las teorías sobre el origen y la legitimidad del poder político:

Naturalismo: El Origen Natural del Poder Político

El naturalismo postula que el ser humano, por su propia esencia, vive en sociedad. El Estado es una entidad natural, no artificial, y preexiste al individuo. Es decir, el ser humano no existe plenamente fuera del Estado; un individuo al margen de este sería considerado un animal o un salvaje. En esta perspectiva, los derechos colectivos o del Estado prevalecen sobre los derechos individuales.

El modelo naturalista encuentra su explicación y analogía en la propia naturaleza, como se observa en una colonia de hormigas. Cada hormiga cumple... Continuar leyendo "Fundamentos del Poder Político: Teorías sobre su Origen y Legitimidad" »

1. Etika ekintza moralaren hausnarketatzat hartuta

1.1 Morala eta etika

Gure gizarteetan, gero eta gehiago hitz egiten da portaera etikoaz.

Moral: mos hitzaren jatorria da eta «ohitura» esan nahi du.

Etika: Jatorriz ēthos (egoitza, bizitzeko toki) zen; Aristotelesek, ordea, esanahia zehaztu zuen: izateko modua, hau da, izaera, adierazten du.

1.2 Izaera, kontzientzia eta heldutasun morala

Gizarte-portaeraren izaera aske hori da gizakiaren izaera moralaren oinarria (askatasunak).

Izaera egunetik egunera eraikitzen dugu gure ekintzekin. Izan ere, izaerak, behin eraiki eta gero, eragin handia izango du gure ekintza zehatzetan.

Gure kontzientzia moralak heldutasun-prozesu bati jarraitzen dio. Estadioak eta etapak daude, bakoitzak bere arrazoiketa morala... Continuar leyendo "Etika eta morala: izaera, kontzientzia eta unibertsalismo" »

La Opinión (Doxa) en la Filosofía Platónica

La Opinión (Doxa) es el paso intermedio de la ignorancia total a la ciencia. El conocimiento que adquirimos a través de la opinión se basa en el conocimiento del mundo sensible. No es un conocimiento en sentido estricto, sino dado por la experiencia, en la medida en que el mundo sensible es una copia imperfecta del mundo inteligible.

El conocimiento que obtenemos no es válido, debido a que no tiene por objeto el estudio de las Ideas. Dentro de este, Platón distingue dos formas:

• La imaginación: Es la captación a través de los sentidos.
• Las creencias: Es la percepción de las cosas de las cuales hacemos razonamientos captados de los objetos.

Todo conocimiento que se basaba en los sentidos no podía... Continuar leyendo "Platón: El Viaje del Conocimiento, la Dialéctica y la Idea Suprema del Bien" »

Vida Intelectiva: La Intelección según Aristóteles y Santo Tomás

La intelección es la actividad propia del hombre en cuanto hombre. Frente a esta afirmación, surgen dos posturas principales:

• El materialismo de Demócrito, que sostiene que los conocimientos resultan de la impresión causada por partículas materiales emitidas por los cuerpos.
• El espiritualismo, representado por Platón, que afirma que la inteligencia conoce directamente lo inteligible sin que lo corpóreo tenga una función causal.

Santo Tomás de Aquino adopta la solución de Aristóteles: el conocimiento propiamente humano es trascendente a lo corpóreo, aunque tiene su origen ineludible en la percepción sensorial, causada por la acción de los cuerpos sobre los órganos... Continuar leyendo "Vida Intelectiva: Naturaleza de la Intelección en el Pensamiento Aristotélico-Tomista" »

Descartes: zalantza metodikoaren pausoak

Descartesek zalantza-metodoa garatu zuen ideien nabarmenak aurkitzeko eta egia bilatzeko. Zalantza metodikoa dena zalantzan jartzean datza: helburua da zalantzaezina den zerbait aurkitzea, hori egia edo ideia nabaria dela konturatzeko. Nahiz eta zalantza erabili, ez da eszeptizismo hutsa; izan ere, Descartesek badaki gauza batzuk zalantzaezinak direla, baina zalantza metodo bat bezala erabiltzen du.

Zalantza honen bidez, momentu horretarte ikasitako guztia baztertu nahi du, tartean:

• Zentzumenak: aldakorrak eta batzuetan engainagarriak direlako.
• Errealitatea: askotan ametsak ditugula eta, beraz, ezin dugula ziurtatu benetan errealitatean gabiltzan.
• Arrazonamendua: arrazoia erabiliz ere oker egin dezakegulako.