Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Primaria

La Crítica de Nietzsche a la Moral i la Religió

Valoració de Nietzsche del sacerdot i l'ideal ascètic

L'home, subjecte de la mala consciència, és qui, sota la figura del sacerdot, acabà trobant la manera de dur el seu automartiri fins a extrems impensables de duresa i acritud: s'inventà Déu, i amb ell el pecat, la idea de tenir un deute amb la divinitat: l'instrument més refinat imaginable d'autotortura.

Com a quinta essència de tot plegat, hi ha l'ideal ascètic. Aquest ideal es basa en la idea que:

• Aquesta vida, juntament amb tot allò que li pertany (el món, la naturalesa), no val res.
• La veritable vida se situa en un altre lloc, en una esfera completament distinta.

El sacerdot, en definitiva, és l'encarnació del desig de ser d'una... Continuar leyendo "Nietzsche: Crítica al Sacerdot, l'Ideal Ascètic i el Nihilisme" »

1.TEORIA POLITIKOA: GIZATASUNA ETA ERREGIMEN POLITIKOAK

Gizartea antolatzeko, Aristotelesek dio gizakiak Bizirik irauteko elkartu behar direla ondo antolatutako gizarte batean: gizakia Animalia politikoa da. Hala ere, Platonek ez bezala, Aristotelesek uste du Elkarterik garrantzitsuena familia da, gero auzoa eta, azkenik, hiria.

Estatua antolatzeko, bi gobernu mota bereizten ditu: Zuzenak eta okerrak. Zuzenak dira guztion ongia bilatzen dutenak, eta okerrak, gobernuan Daudenen interesak bilatzen dituztenak. Zuzenen artean monarkia, aristokrazia Eta errepublika daude, baina horiek ustel daitezke: monarkia usteltzean tirania Sortuko da; aristokrazia usteltzean, oligarkia; eta demokrazia demagogia.

Teorikoki monarkia eta aristokrazia onenak dira,

1.KANT ETA ILUSTRAZIOA: SAPERE AUDE.

Kantek bere “Zer da Ilustrazioa? Galderaren erantzuna” artikuluan azaltzen du “Sapere Aude!” esamoldearen esanahia: Ausart zaitez zure kabuz pentsatzera.

Autonomiak, hots, erabaki pertsonalak Hartzeko gaitasunak, bereizten ditu gizakiak. Era autonomoan jokatzean, gizakia Adin nagusitasuna lortuko du: bere kabuz pentsatuko du, bere buruaren jabe Izango da. Horrela heteronimia edo adingabetasuna baztertuko dute, hau da, Besteen iritzien menpe bizitzea.

Kantek uste du Ilustrazioa gizadiaren Adingabetasuna atzean uzteko garaia dela.

Bere esanetan, gizakia du bere Adingabetasunaren errua, eta ilustratzeko adimena nahikoa da. Baina honek Zenbait oztopo gainditu behar ditu:

-Alferkeria: Askoz errazagoa da engainatzen

INMANUEL KANT: Testuinguru historikoa (1724-1804)

1.- Non, noiz bizi izan zen?

XVIII. mendean, Prusian.

2.- Mende horretan oligarkiak eta burgesiak elkarren aurka borrokatzen zuten:

Zeinek osatzen zuten oligarkia?

Jaun feudalen oinordekoek osatzen zuten.

Nondik zetorkien boterea?

Boterea armada eta lur-jabetzatik zetorkien.

Nor zen haien burua?

Burua erregea zen.

3.- XVII. Mende erdian, berriz, nor egin zen botere absolutuaren jabe?

Erregea botere absolutuaren jabe egin zen XVII. Mende erdian.

Nola justifikatzen zen Absolutismoaren teoria politikoa?

Absolutismoaren teoria politikoak zioen Jainkoarengandik zetorkiola erregeari botere mugagabea. Erregea, jainkoaren ministro eta ordezkaria zela, bera, Jainkoak bakarrik epai zezakeen erregea.

4.- Augsburgo Erlijio

Teoría moral de Aristóteles

Teoría moral: A virtude é unha disposición voluntaria adquirida que consiste nun termo medio en relación con nós mesmos, definida pola razón. Ocupa o termo medio entre dous (2) extremos malos, un por exceso e outro por defecto. Na relación co ben e a perfección, áchase a virtude no punto máis alto.

A natureza humana e a felicidade

Aristóteles (AR) fai unha interpretación teleolóxica da natureza humana. O ser humano obra por fins; o fin último ou ben supremo é a felicidade. A felicidade identifícase coa vida teórica, coa actividade intelectual (actividade esencial do ser humano). A dedicación á vida teórica require condicións materiais, pois a vida anímica non se dá separada do corpo e as súas... Continuar leyendo "A Ética de Aristóteles: Virtude, Felicidade e o Ben Común na Polis" »

La Concepción Iusnaturalista: Características y Alcance

Características Comunes del Iusnaturalismo

Los autores iusnaturalistas comparten una serie de características fundamentales respecto a la naturaleza de lo justo:

1. Lo justo se identifica con una serie de principios que derivan de la naturaleza y que son cognoscibles por el hombre.
2. Estos principios son verdaderos en la medida en que describen fidedignamente la naturaleza.
3. Cuando menos, uno de tales principios tiene carácter inmutable y universal, pues la naturaleza, en sus rasgos esenciales, es aquello que no cambia ni en el tiempo ni en el espacio.

Crítica a la Concepción Iusnaturalista

Debilidad Teórica y Plasticidad Conceptual

Desde un punto de vista teórico, esta concepción es débil,... Continuar leyendo "Fundamentos del Iusnaturalismo: Características, Crítica Teórica y Origen de los Derechos Humanos" »

c.a: sartorio (flex, abd, r.e) - cuadricep (flex) - psoas il (flex) - pectineo (r.e - flex-add)

c.p: gluteos may ( extens, r.e, abd) - isquiotibiales (extens)

c.lat: tens facia lata (abd, flex, r.i) - gluteos median (f.ant: flex r.i) (f.post: r.e - exten)

c.interna: aductores- recto intern

pelvitrocantereos: piramidal, obturadores, geminos superior e inf, cuadrado crural, pectineo (r.e)

artrokinm cadera

flex-ext- add-abd-rotacion- circunduccion

fx ligament

ext: tens ant post,, fasc iliopetrocantiniano

flex: distenc ant i post

rot ext: tens ant.lig iliofem, meyor fasc iliopetrocantereo y lig pubofem. Dist iquifemoral

rot int: tensi post. lig isqiof. Distenc¡s lig ant mayor fasc ilipetrocantereo

add: tens lig iliofem, mayor fasc iliopetrc. Dist lig pubof... Continuar leyendo "Aaaa" »

El Principi de la Llibertat de Mill: Restricció i Protecció

El Principi del Dany de Mill: Límits a la Intervenció Social

Cal trobar un principi simple que permeti regir absolutament les relacions de la societat amb l’individu en allò que tinguin de compulsió o control, ja siguin els mitjans emprats, la força física en forma de penalitats legals o la coacció moral de l’opinió pública. Aquest principi consisteix a afirmar que l’únic fi pel qual és justificable que la humanitat, individual o col·lectivament, s’entremeti en la llibertat d’acció de qualsevol dels seus membres és la pròpia protecció.

L’única finalitat per la qual el poder pot, amb ple dret, ser exercit sobre un membre d’una comunitat civilitzada contra... Continuar leyendo "El Principi de la Llibertat de John Stuart Mill: Límits i Protecció Social" »

La fonamentació de la moralitat utilitarista

La teoria de la vida ens diu que el plaer o l'absència de dolor són les úniques coses desitjables. Si són desitjables, es desitgen o bé pel plaer que contenen en elles mateixes, o bé com a mitjà que promou el plaer o l'evitació del dolor.

La teoria de la moralitat utilitarista es fonamenta en la utilitat o la major felicitat, i estableix que:

• Tota acció és bona si produeix felicitat.
• Tota acció és dolenta si produeix infelicitat.

Per felicitat s'entén plaer, i per infelicitat, dolor.

Drets, deures i l'autoritat de la societat

Quan diem que una cosa qualsevol és un dret d'una persona, volem dir que té un títol vàlid pel qual la societat el protegeix en la possessió d'aquest dret, ja sigui... Continuar leyendo "Fonaments de l'Utilitarisme i la Justícia Social de Mill" »

Liberalisme Contemporani

Liberalisme Propietarista

• En una societat justa, no se li pot arrabassar a l'individu allò sobre el que té legítima propietat.
• Nozick reconeix el dret a la propietat com a dret natural.
• L'Estat no ha de redistribuir béns, perquè atempta contra els béns legítimament adquirits.
• Un Estat que grava impostos per ajudar a altres és moralment il·legítim.

Liberalisme Solidarista

• Rawls (Teoria de la Justícia, 1971) defensa que una norma és justa quan afavoreix a tothom.
• Proposa una "posició original" imaginària on els membres d'una societat no saben quines condicions tindran.
• Així, no pensaran normes que els beneficiïn a ells, sinó que pensaran que poden estar en la pitjor situació (malalt, pobre, membre d'una raça