Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Primaria

MUNDO SENSIBLE

Es el mundo de las realidades materiales, cambiantes, sometidas permanentemente al devenir, al nacimiento y a la muerte. Es el mundo de cosas que percibimos por medio de los sentidos, creado por el Demiurgo a imitación de las Ideas eternas. El mundo sensible es el mundo de los seres naturales y materiales, pero también el mundo de los asuntos humanos (la justicia de los hombres, la política, la sociedad, etc.).

OLIGARQUÍA

Forma de gobierno en la que el poder político y la dirección del Estado está en manos de una minoría o de un reducido número de familias, normalmente pertenecientes a la clase social alta.

ONTOLOGÍA

En general, se llama ontología a la Teoría de la realidad, parte de la filosofía que se ocupa de investigar... Continuar leyendo "Diccionario de Términos Clave de Platón" »

Ejercicio en común 2 secciones

1.- Swagelok Enterprises o claimtech es un fabricante de aparatos y válvulas en miniatura. Durante un periodo de 5 años, los costos asociados con una línea de productos fueron como sigue: costo inicial de $25.000 y costos anuales de $18.000. El ingreso anual fue de $27.000. ¿Qué tasa de rendimiento obtuvo la compañía con este producto?

2.- Una empresa ha decidido incorporar una nueva operación a sus procesos, por lo que requiere adquirir la maquinaria adecuada para esto. Actualmente, el mercado dispone de 2 alternativas que satisfacen los requerimientos de capacidad que la empresa posee. Los costos anuales y la inversión inicial de ambas alternativas se muestran a continuación.

La tasa de descuento que... Continuar leyendo "Ejercicio" »

Què diu Locke sobre les idees?

Descartes, en la seva Meditació, identifica tres tipus d'idees: les innates, les fictícies i les adventícies. Locke, com a hereu de Descartes, segueix un enfocament similar, però només reconeix dos tipus d'idees: les fictícies i les adventícies. Atès que les idees fictícies no són rellevants per a la qüestió del coneixement, Locke centra tota la seva atenció en les idees adventícies, que, segons ell, són les úniques que poden fonamentar el coneixement.

Què són les idees?

"Idea" és el terme i la noció més important en la teoria del coneixement de Locke. És un terme que utilitza per a significar l'objecte, el contingut, sigui quin sigui, de la ment quan una persona pensa. Són els materials... Continuar leyendo "Idees de Locke: Origen, Tipus i Funció Cognoscitiva" »

La Crítica de Nietzsche a la Moral i la Religió

Valoració de Nietzsche del sacerdot i l'ideal ascètic

L'home, subjecte de la mala consciència, és qui, sota la figura del sacerdot, acabà trobant la manera de dur el seu automartiri fins a extrems impensables de duresa i acritud: s'inventà Déu, i amb ell el pecat, la idea de tenir un deute amb la divinitat: l'instrument més refinat imaginable d'autotortura.

Com a quinta essència de tot plegat, hi ha l'ideal ascètic. Aquest ideal es basa en la idea que:

• Aquesta vida, juntament amb tot allò que li pertany (el món, la naturalesa), no val res.
• La veritable vida se situa en un altre lloc, en una esfera completament distinta.

El sacerdot, en definitiva, és l'encarnació del desig de ser d'una... Continuar leyendo "Nietzsche: Crítica al Sacerdot, l'Ideal Ascètic i el Nihilisme" »

1.TEORIA POLITIKOA: GIZATASUNA ETA ERREGIMEN POLITIKOAK

Gizartea antolatzeko, Aristotelesek dio gizakiak Bizirik irauteko elkartu behar direla ondo antolatutako gizarte batean: gizakia Animalia politikoa da. Hala ere, Platonek ez bezala, Aristotelesek uste du Elkarterik garrantzitsuena familia da, gero auzoa eta, azkenik, hiria.

Estatua antolatzeko, bi gobernu mota bereizten ditu: Zuzenak eta okerrak. Zuzenak dira guztion ongia bilatzen dutenak, eta okerrak, gobernuan Daudenen interesak bilatzen dituztenak. Zuzenen artean monarkia, aristokrazia Eta errepublika daude, baina horiek ustel daitezke: monarkia usteltzean tirania Sortuko da; aristokrazia usteltzean, oligarkia; eta demokrazia demagogia.

Teorikoki monarkia eta aristokrazia onenak dira,

1.KANT ETA ILUSTRAZIOA: SAPERE AUDE.

Kantek bere “Zer da Ilustrazioa? Galderaren erantzuna” artikuluan azaltzen du “Sapere Aude!” esamoldearen esanahia: Ausart zaitez zure kabuz pentsatzera.

Autonomiak, hots, erabaki pertsonalak Hartzeko gaitasunak, bereizten ditu gizakiak. Era autonomoan jokatzean, gizakia Adin nagusitasuna lortuko du: bere kabuz pentsatuko du, bere buruaren jabe Izango da. Horrela heteronimia edo adingabetasuna baztertuko dute, hau da, Besteen iritzien menpe bizitzea.

Kantek uste du Ilustrazioa gizadiaren Adingabetasuna atzean uzteko garaia dela.

Bere esanetan, gizakia du bere Adingabetasunaren errua, eta ilustratzeko adimena nahikoa da. Baina honek Zenbait oztopo gainditu behar ditu:

-Alferkeria: Askoz errazagoa da engainatzen

INMANUEL KANT: Testuinguru historikoa (1724-1804)

1.- Non, noiz bizi izan zen?

XVIII. mendean, Prusian.

2.- Mende horretan oligarkiak eta burgesiak elkarren aurka borrokatzen zuten:

Zeinek osatzen zuten oligarkia?

Jaun feudalen oinordekoek osatzen zuten.

Nondik zetorkien boterea?

Boterea armada eta lur-jabetzatik zetorkien.

Nor zen haien burua?

Burua erregea zen.

3.- XVII. Mende erdian, berriz, nor egin zen botere absolutuaren jabe?

Erregea botere absolutuaren jabe egin zen XVII. Mende erdian.

Nola justifikatzen zen Absolutismoaren teoria politikoa?

Absolutismoaren teoria politikoak zioen Jainkoarengandik zetorkiola erregeari botere mugagabea. Erregea, jainkoaren ministro eta ordezkaria zela, bera, Jainkoak bakarrik epai zezakeen erregea.

4.- Augsburgo Erlijio

Teoría moral de Aristóteles

Teoría moral: A virtude é unha disposición voluntaria adquirida que consiste nun termo medio en relación con nós mesmos, definida pola razón. Ocupa o termo medio entre dous (2) extremos malos, un por exceso e outro por defecto. Na relación co ben e a perfección, áchase a virtude no punto máis alto.

A natureza humana e a felicidade

Aristóteles (AR) fai unha interpretación teleolóxica da natureza humana. O ser humano obra por fins; o fin último ou ben supremo é a felicidade. A felicidade identifícase coa vida teórica, coa actividade intelectual (actividade esencial do ser humano). A dedicación á vida teórica require condicións materiais, pois a vida anímica non se dá separada do corpo e as súas... Continuar leyendo "A Ética de Aristóteles: Virtude, Felicidade e o Ben Común na Polis" »