Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Primaria

Pluralidad de escuelas éticas

Las reflexiones éticas que encontramos en los distintos filósofos no consisten en proponer formas de comportamiento o consejos vitales para salvarse o para ser feliz. Los filósofos nunca han pretendido hacer semejantes cosa. Eso es lo que hacen los fundadores de las sectas, los profetas... En la actualidad, son los manuales de autoayuda: libros que te enseñan a no sufrir, a ser feliz, a adelgazar o a hablar en público. La filosofía nunca ha tenido nada que ver con esto. Es cierto que existen manuales de filosofía que explican las cosas tan mal que uno acaba creyendo que el gran mérito de Aristóteles o Kant fue escribir unos libros de autoayuda. O que los filósofos fundaron sistemas morales.

¿Por qué

Determinisme i Lliure Albit

Determinisme Teològic

Déu és omnipotent, però no lliure perquè la seva voluntat és divina. Problema: si sap el que farem, per què no ho evita en comptes de cel i infern? Segons el calvinisme, res del que fem podrà canviar la decisió de Déu.

Determinisme Científic

• Monisme Materialista

  El resultat és del cervell (cos) i les decisions són resultats dels mecanismes del cervell determinats pels principis de la mecànica. Causes materials i físiques. La psicologia nega la llibertat humana.

• Psicoanàlisi

  Nega que tot contingut sigui conscient. La major part del pensament és inconscient. No controlem la ment, la major part és desconeguda. Els actes venen de l'inconscient.

• Conductisme

  Llei de l'esforç: resultats beneficiosos

El Idealismo Trascendental de Immanuel Kant

La corriente filosófica que inicia Immanuel Kant es el idealismo.

Corriente Idealista Alemana

• Kant
• Fichte
• Schelling

Para Kant, el apellido de su idealismo es Trascendental.

Definición de Idealismo

Se denomina idealismo a la teoría del conocimiento que defiende que no conocemos las cosas tal como son en sí mismas (el noúmeno), sino que el sujeto constituye, al menos en parte, el objeto de conocimiento (el fenómeno).

Esto implica que no somos capaces de conocer algo tal cual, de forma objetiva, sino que siempre añadimos un componente subjetivo.

Para Kant, el espacio, el tiempo y las doce categorías del entendimiento son condiciones de posibilidad de la experiencia de los fenómenos.

Todo lo que cae fuera... Continuar leyendo "Fundamentos del Pensamiento Kantiano: Idealismo Trascendental y Ética del Deber" »

Introducció a la Crítica de la Raó Pura

La Metafísica en Kant: Possibilitat i Límits

Al començament de la Crítica de la Raó Pura (CRP), Kant està interessat en la possibilitat de la metafísica, és a dir, si es pot tenir un coneixement rigorós sobre Déu o la immortalitat de l’ànima. Però després explica dues diferències que indiquen que la metafísica està per sota de la ciència.

Diferències entre Ciència i Metafísica

Aquestes diferències són que en la ciència hi ha progrés, mentre que en la metafísica sempre es debaten les mateixes qüestions que en l’època de Plató. A més, els científics es posen d’acord en les seves teories, mentre que els metafísics no. Per això, Kant es pregunta si és possible la metafísica... Continuar leyendo "La Crítica de la Raó Pura de Kant: Metafísica i Coneixement" »

Nietzsche: moral no fonamentada en cap idea més enllà de la vida mateixa si no es converteix en la moral dels esclaus, ens ha fet presoners de valors ficticis. La moral noble és aquella capaç d'assumir la vida amb tota plenitud, reflecteix la capacitat creadora.

Nietzsche critica l'ètica de Kant perquè arrossega valors occidentals (idees de la raó pràctica). Diu que rebutja la metafísica i critica la raó (Raó Pura) però accepta les idees de la raó i les torna a introduir a l'ètica kantiana. Kant: fonamentació metafísica costums és la primera obra ètica de Kant, on intenta trobar un referent moral universal. Elabora una ètica autònoma, de caràcter formal, on no es pot establir cap bé o finalitat de la conducta moral (deontologisme... Continuar leyendo "Ètica: crítica a Kant i Nietzsche" »

Crítica Kantiana a la Metafísica

Als éssers noumènics i organitza arguments i judicis amb conseqüències importants per a la vida humana. D'aquests arguments no es pot dir res. Per això, la metafísica tradicional s'ha dogmatitzat. Amb una crítica transcendental a la metafísica s'aconsegueix:

1. Determinar què i com es pot conèixer i quins són els límits del coneixement.
2. Eliminar la filosofia transcendent perquè està mal construïda.
3. Potenciar un territori en el qual càpiguen les reflexions morals.

Comparació entre Kant i Descartes

El dubte de Descartes és un dubte metòdic. Descartes confia en la raó i en la capacitat d'aquesta per a conèixer el món tal com és. Al contrari, Kant distingeix entre els usos de la raó i sotmet a crítica... Continuar leyendo "Crítica de Kant a la Metafísica i Comparació amb Descartes" »

L'Origen del Pensament de Nietzsche: Apol·lini i Dionisíac

De la Teologia a la Filologia Clàssica

Nietzsche, inicialment estudiant de teologia, va canviar el seu enfoc cap a la filosofia i la filologia clàssica. Aquest canvi el va portar a una profunda anàlisi de la cultura grega. Es va adonar que la visió contemporània de Grècia estava esbiaixada i no reflectia la realitat completa d'aquesta civilització. Nietzsche argumentava que la percepció dels grecs estava fortament influenciada pel cristianisme, que havia seleccionat i emfatitzat certs aspectes mentre n'ocultava d'altres. L'objectiu de Nietzsche era, doncs, desemmascarar aquest "engany" i revelar la veritable naturalesa de la cultura grega.

Els Principis Apol·lini i Dionisíac

Nietzsche... Continuar leyendo "Nietzsche: Apol·lini vs Dionisíac i Crítica a la Filosofia" »

La Educación según Kant

En muchos aspectos de nuestra vida, se presentan algunos conceptos de la filosofía kantiana, en concreto, en la educación. El sistema educativo intenta formarnos teniendo en cuenta nuestra propia iniciativa. Una buena educación nos ayuda a ser independientes, a pensar por nosotros mismos y a alcanzar la mayoría de edad, según Kant. Sin embargo, observamos una sociedad con una educación precaria e ignorante, donde se alardea de niveles inexistentes de inteligencia. Lo ideal sería una educación colaborativa, culta y favorable, en la que el alumno esté motivado a adquirir los conocimientos adecuados para vivir y crear una sociedad justa.

Comparación con Platón

Tanto Platón como Kant creyeron que la base del rescate... Continuar leyendo "Kant y Platón: La Educación como Base de una Sociedad Justa" »

Tema: Crítica de Hume a la Metafísica

Hume realiza una crítica de los conceptos más importantes de la metafísica tradicional, con el objetivo de mostrar que no nos aportan ningún conocimiento seguro al tratar de ir más allá de los límites de la experiencia. El empirismo escéptico de Hume se opone a la metafísica, como saber que pretende conocer la realidad más allá de lo que nos muestra la experiencia, y es contrario al dogmatismo racionalista, para el que algunas verdades resultan indudables. Hume utilizará su “principio de copia” como criterio de demarcación entre el conocimiento verdadero y la engañosa metafísica, porque según él, cualquier proposición sobre el mundo que se base en lo que nos muestran los sentidos... Continuar leyendo "Crítica de Hume a la Metafísica: Causalidad, Experiencia y Conocimiento" »