Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Primaria

Realitat com a Representació

Allà fora, aquí dins

Què és això que diem realitat? (Exemple: p. 37) Tot el que descrivim és el que anomenem realitat. Però: què és? Alguna cosa que és en quan en tenim consciència (succeeix en el nostre cervell). Doncs suposem que, a més d'existir al nostre cap, també ho fa allà fora.

Conclusió: per a nosaltres, la realitat és el coneixement que en puguem tenir. Així diferenciem:

• La realitat (allà fora)
• La nostra representació mental de la realitat (en el nostre cervell)

Corrents Metafísiques

1. Realisme metafísic

Diu que sí que existeix la realitat fora de la ment. El que és real té una existència independentment del nostre coneixement.

2. Idealisme metafísic

Només certesa de les idees en la... Continuar leyendo "La Realitat: Representació i Metafísica" »

Epistemología kantiana

Validez de la ciencia y clases de juicios

Considera un hecho indudable que la física de Newton ha logrado constituirse en ciencia, frente a las disputas sin término de la metafísica. Esto es llamado “Faktum de la ciencia”.

Condiciones de la posibilidad de ciencia

¿Qué es lo que ha hecho que la ciencia sea una ciencia y la metafísica no? La ciencia se basa en la experiencia y establece leyes universales y necesarias que sólo la razón puede legitimar. Todo conocimiento válido debe sintetizar datos de la experiencia con conceptos de la razón. “Todo nuestro conocimiento comienza con la experiencia, pero no todo procede de ella”.

Clases de juicios

Según su contenido:

• Analíticos: son universales y necesarios,

Clase Social

Conjunto de personas con las mismas condiciones materiales de existencia y con conciencia de estos elementos comunes. La división de la sociedad en clases sociales deriva de la división del trabajo y de la propiedad privada. La lucha de clases surge cuando la clase explotada se convierte en la antítesis de la clase dirigente, provocando la revolución.

Comunismo

Sistema socioeconómico en el que no existe la propiedad privada de los medios de producción, sino que estos pertenecen a la comunidad. Es la fase definitiva en el desarrollo de la humanidad y con ella comienza la auténtica historia de la humanidad. Se caracteriza por la abolición de la división del trabajo, el control sobre la producción y la disolución de la alienación.... Continuar leyendo "Conceptos Fundamentales del Materialismo Histórico: Glosario de Términos Clave" »

El Canvi Científic i les Branques de la Filosofia

Lakatos: Programes d'Investigació

El model de Lakatos, conegut pels seus programes d'investigació o cinturons de protecció, representa l'últim model de canvi científic. Lakatos sosté que en un moment històric determinat sempre hi ha dues teories científiques determinants. Afirma que si una teoria falla alguna vegada, fallarà cada vegada més. Davant d'això, els científics busquen una teoria alternativa; però si no en tenen, les anomalies buscaran alternatives ad hoc (per a això).

Paul Feyerabend: Contra el Mètode

Paul Feyerabend, amb la seva obra "Contra el Mètode", proposa una teoria anarquista del coneixement. La seva premissa principal és que "tot val", negant l'existència de... Continuar leyendo "Filosofia, Epistemologia i Ontologia: Conceptes Clau del Coneixement" »

Sócrates

Causas del Mal

Sócrates, el filósofo, se convierte en un “médico del alma” y la filosofía en una especie de terapia psicológica que se encarga de “curar” las “enfermedades del espíritu” de las pasiones que obnubilan la razón o las opiniones erróneas que enturbian el juicio. De ahí que el mayor mal para el hombre sea una opinión falsa, pues cuando un individuo tiene creencias inadecuadas sobre sí mismo o sobre la realidad, sus actuaciones no se adecuarán a ella y eso solo le podrá traer problemas.

Relación Virtud - Conocimiento

Sócrates identificaba la virtud con el conocimiento: no se puede hacer lo justo si no se le conoce, pero también es imposible dejar de hacer lo justo una vez que se le conoce. Lo único... Continuar leyendo "Conceptos Filosóficos: Sócrates y Estoicismo" »

Biografía de Platón

Santo Tomás: Razón y Fe

Santo Tomás de Aquino establece una distinción entre razón y fe, así como la colaboración de ambas para aclarar la verdad revelada. Las dos son formas de conocimiento independiente y cada una usa su propio método. La filosofía se basa en la razón, cuyo modo de conocer es mediante la abstracción. La teología se basa en la fe, y su método parte de la revelación de los artículos de fe. Ambas buscan la verdad, que es única. Aquino defiende la colaboración de ambas, lo que le permite elaborar su sistema teológico-filosófico. La filosofía ayuda a la teología demostrando los preámbulos de la fe, y la teología ayuda a la primera completando, con las verdades de la fe, el conocimiento limitado de la razón.... Continuar leyendo "Concordancia entre Razón y Fe: El Pensamiento de Santo Tomás de Aquino" »

C. Estoizismoa: Patuaren Onarpena

Greziar pentsalari Zenonek sortu zuen. Estoikoen arabera, unibertsoa eta bertan gertatzen den guztia lege, printzipio edo arrazoi unibertsal batek arautua, zuzendua eta ezarria da. Dena dago lege horren mende, eta lege horrek kontrolatzen du dena. Gizakiak naturaren beharren mende egon behar du, estoikoen maxima moralak adierazten duenez: bizi naturaren arabera.

Patuaren onarpen horrek garamatza ideal etikora, gogoaren lasaitasunera eta baretasunera; gure mende ez dagoen guztiaren aurrean zirkinik egin gabe egotera: batzuetan maitasunaren, arrakastaren, osasunaren eta aberastasunaren aurrean; beti heriotzaren eta zoriaren kolpeen aurrean.

D. Etika Kristaua: Tomas Akinokoa eta Naturaren Legea

Ordezkaririk esanguratsuenetakoa... Continuar leyendo "Etika Eskolak: Estoizismoa, Etika Kristaua eta Utilitarismoa" »

Resum d'obres filosòfiques clau

• El Príncep: Obra de Nicolau Maquiavel, filòsof florentí del segle XV.
• Sobre la llibertat: Assaig de John Stuart Mill, filòsof anglès del segle XIX.
• Leviatan: Obra de Thomas Hobbes, filòsof anglès dels segles XVI-XVII. Sosté que els humans són mentalment i físicament iguals i, per això, propensos a lluitar entre si. Arriba a la conclusió que la condició natural de la humanitat és un estat de guerra perpètua i manca de moral.
• La República: Diàleg de Plató, filòsof clàssic de l'Antiga Grècia (segle IV aC). Presenta l'estat com un organisme on la justícia és una harmonia conscient i la societat un fet natural, explorant què és la justícia i com hauria de ser un estat just.

Biografia de John

L'utilitarisme i la recerca de la felicitat segons Mill

1. Mill el que està dient és que la felicitat és desitjada per totes les persones; per tant, la felicitat serà desitjable, és a dir, que la busquem. Amb la felicitat busquem plaer i la fugida del mal. A més, la felicitat és un bé, un bé per a la suma de totes les persones. Finalment, el text acaba explicant que no hi ha cap altra cosa que es desitgi per ella mateixa a banda de la felicitat. La gent també pot desitjar més coses, per exemple la virtut, l'absència de vici, etc.

2. Conceptes fonamentals

• Felicitat: plaer i absència de dolor.
• Desitjable com a fi: que és desitjable per ella mateixa, i no perquè permet obtenir una altra cosa.

3. El principi utilitarista i la jerarquia