Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Filosofía y ética de Primaria

Teorías Éticas: Explicaciones Racionales sobre lo Moralmente Bueno

Las teorías éticas son distintas explicaciones racionales que buscan definir qué es lo moralmente bueno y cómo debe comportarse el ser humano.

Clasificación de las Teorías Éticas

Éticas Materiales

Se centran en un fin o bien supremo (la felicidad, el placer, etc.) y establecen normas o pautas para alcanzarlo. Ejemplos incluyen el hedonismo, el utilitarismo, el cinismo y la ética aristotélica.

Éticas Formales o del Deber

Sostienen que lo que debe mover al ser humano a comportarse bien no es la consecución de un fin, sino el obrar desinteresadamente siguiendo los dictados de su conciencia racional. El ejemplo paradigmático es la ética de Immanuel Kant.

Posturas Metaéticas

El Debate Ético: Racionalismo Moral frente al Sentimiento de Hume

El Fundamento del Racionalismo Moral

Para el Racionalismo Moral, la distinción entre el bien y el mal es una distinción basada en la razón y en el entendimiento. Se considera que existen criterios o medidas inmutables de lo justo y lo injusto que pueden ser contemplados por cualquier ser racional. Una vez descubiertos estos criterios por el ser humano, estos se imponen como obligatorios a nuestra razón y, por lo tanto, determinan nuestra conducta.

La Crítica de Hume al Racionalismo Moral

David Hume no está de acuerdo con el Racionalismo Moral. Para él, los juicios morales (aquellos en los que se aprueba o desaprueba una acción) no pueden ser juicios de razón, ya que:

• La

Determinisme i Lliure Albit

Determinisme Teològic

Déu és omnipotent, però no lliure perquè la seva voluntat és divina. Problema: si sap el que farem, per què no ho evita en comptes de cel i infern? Segons el calvinisme, res del que fem podrà canviar la decisió de Déu.

Determinisme Científic

• Monisme Materialista

  El resultat és del cervell (cos) i les decisions són resultats dels mecanismes del cervell determinats pels principis de la mecànica. Causes materials i físiques. La psicologia nega la llibertat humana.

• Psicoanàlisi

  Nega que tot contingut sigui conscient. La major part del pensament és inconscient. No controlem la ment, la major part és desconeguda. Els actes venen de l'inconscient.

• Conductisme

  Llei de l'esforç: resultats beneficiosos

KANT: Epistemología y Ética

El Conocimiento en la *Crítica de la Razón Pura*

La teoría del conocimiento de Immanuel Kant, expuesta en la *Crítica de la Razón Pura*, es conocida como **Criticismo** o **Idealismo Trascendental**. Kant distingue dos usos fundamentales de la razón: el **Teórico** y el **Práctico**.

Para Kant, el conocimiento es la composición de dos elementos esenciales:

• Materia: Los datos recibidos de los sentidos (*a posteriori*).
• Forma: La estructuración mental de las impresiones (*a priori*).

La fórmula del conocimiento kantiano es: **Conocimiento = Razón + Experiencia**.

La Revolución Copernicana y los Juicios

La nueva explicación del conocimiento propuesta por Kant se considera la **Revolución Copernicana** en filosofía,... Continuar leyendo "Fundamentos de la Filosofía de Kant: Epistemología y Ética del Idealismo Trascendental" »

El Idealismo Trascendental de Immanuel Kant

La corriente filosófica que inicia Immanuel Kant es el idealismo.

Corriente Idealista Alemana

• Kant
• Fichte
• Schelling

Para Kant, el apellido de su idealismo es Trascendental.

Definición de Idealismo

Se denomina idealismo a la teoría del conocimiento que defiende que no conocemos las cosas tal como son en sí mismas (el noúmeno), sino que el sujeto constituye, al menos en parte, el objeto de conocimiento (el fenómeno).

Esto implica que no somos capaces de conocer algo tal cual, de forma objetiva, sino que siempre añadimos un componente subjetivo.

Para Kant, el espacio, el tiempo y las doce categorías del entendimiento son condiciones de posibilidad de la experiencia de los fenómenos.

Todo lo que cae fuera... Continuar leyendo "Fundamentos del Pensamiento Kantiano: Idealismo Trascendental y Ética del Deber" »

Introducció a la Crítica de la Raó Pura

La Metafísica en Kant: Possibilitat i Límits

Al començament de la Crítica de la Raó Pura (CRP), Kant està interessat en la possibilitat de la metafísica, és a dir, si es pot tenir un coneixement rigorós sobre Déu o la immortalitat de l’ànima. Però després explica dues diferències que indiquen que la metafísica està per sota de la ciència.

Diferències entre Ciència i Metafísica

Aquestes diferències són que en la ciència hi ha progrés, mentre que en la metafísica sempre es debaten les mateixes qüestions que en l’època de Plató. A més, els científics es posen d’acord en les seves teories, mentre que els metafísics no. Per això, Kant es pregunta si és possible la metafísica... Continuar leyendo "La Crítica de la Raó Pura de Kant: Metafísica i Coneixement" »

Nietzsche: moral no fonamentada en cap idea més enllà de la vida mateixa si no es converteix en la moral dels esclaus, ens ha fet presoners de valors ficticis. La moral noble és aquella capaç d'assumir la vida amb tota plenitud, reflecteix la capacitat creadora.

Nietzsche critica l'ètica de Kant perquè arrossega valors occidentals (idees de la raó pràctica). Diu que rebutja la metafísica i critica la raó (Raó Pura) però accepta les idees de la raó i les torna a introduir a l'ètica kantiana. Kant: fonamentació metafísica costums és la primera obra ètica de Kant, on intenta trobar un referent moral universal. Elabora una ètica autònoma, de caràcter formal, on no es pot establir cap bé o finalitat de la conducta moral (deontologisme... Continuar leyendo "Ètica: crítica a Kant i Nietzsche" »

1.2 Pensamiento Prerracional: Mito y Magia

Los mitos son un intento del ser humano de hacerse cargo del mundo que lo rodea. Los griegos fueron los primeros en proveer descripciones y explicaciones del mundo basadas en estos relatos.

Rasgos del Pensamiento Mítico

• Recurren a personajes legendarios.

• Son relatos imaginativos o fantásticos: sus explicaciones no son racionales, pues no se justifican ni demuestran. No recurren a leyes precisas y comprobables, sino a la **voluntad caprichosa de los dioses**, sus disputas y amores.

• El autor del mito es siempre desconocido y colectivo: son consecuencia de una formación lenta, espontánea y popular.

• Poseen un carácter tradicional y acrítico: son anónimos y se transmiten de padres a hijos; no suelen revisarse

Crítica Kantiana a la Metafísica

Als éssers noumènics i organitza arguments i judicis amb conseqüències importants per a la vida humana. D'aquests arguments no es pot dir res. Per això, la metafísica tradicional s'ha dogmatitzat. Amb una crítica transcendental a la metafísica s'aconsegueix:

1. Determinar què i com es pot conèixer i quins són els límits del coneixement.
2. Eliminar la filosofia transcendent perquè està mal construïda.
3. Potenciar un territori en el qual càpiguen les reflexions morals.

Comparació entre Kant i Descartes

El dubte de Descartes és un dubte metòdic. Descartes confia en la raó i en la capacitat d'aquesta per a conèixer el món tal com és. Al contrari, Kant distingeix entre els usos de la raó i sotmet a crítica... Continuar leyendo "Crítica de Kant a la Metafísica i Comparació amb Descartes" »

Sòcrates: El pare de la moralitat

Sòcrates és considerat el pare de la moralitat. Creia en la naturalesa moral de la consciència humana i va desenvolupar un mètode per trobar i implementar els valors morals.

La maièutica socràtica

El mètode que va utilitzar s'anomenava maièutica socràtica i consistia a utilitzar la dialèctica per fer veure als altres la seva docta ignorància, desvetllant així l'Oracle de Delfos. El procés seguia aquests passos:

• Ironia: Provocava una contradicció en l'interlocutor per fer-lo adonar de la seva ignorància.
• Descobriment: Ajudava el subjecte a descobrir els valors que no tenia.
• Acceptació: Finalment, el subjecte acceptava que vivia en la ignorància i podia definir els valors que abans desconeixia.

L'intel·lectualisme