Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Música de Bachillerato

**Ludwig van Beethoven (1770-1827)**

Dentro de su prolífica obra, destaca su composición sacra Missa Solemnis, compuesta para el Archiduque Rodolfo, Arzobispo de Olomouc.

**La Ópera en el Siglo XVIII**

**Ópera Seria**

La ópera seria recibió su formulación definitiva de la mano del poeta Pietro Metastasio. Sus características principales eran:

• Presentación de un conflicto de pasiones humanas.
• Una acción basada en alguna historia de un autor griego o latino clásico.
• El curso de la acción permitía presentar escenas variadas.
• El drama giraba en torno a algún acto de heroísmo.
• La orquesta solo acompañaba a los cantantes.

**Ópera Bufa**

La ópera bufa se caracterizaba por:

• Obras más ligeras que la ópera seria.
• Presentación de escenas y personajes

Glossari de Termes Teatrals

Actor

Un actor és la persona que interpreta un personatge. És el vincle viu entre el text de l'autor, les orientacions interpretatives del director i la mirada i oïda de l'espectador.

Aparte

Un aparte és una intervenció verbal d'un personatge la característica principal de la qual és desvincular-se del lloc dramàtic. El personatge deixa de participar en l'esdeveniment escènic immediat quan la resta de figures fingeixen no escoltar les seves paraules, encara que això no significa que la seva intervenció es desvinculi de la història.

Acte (o Jornada)

Un acte és cadascuna de les parts en què es divideix l'obra teatral, responent a necessitats temporals o narratives. La distinció entre actes i el pas d'un a... Continuar leyendo "Glossari de Termes Teatrals Essencials | Guia Ràpida" »

Glossari de termes musicals

• Salteri: instrument de cordes en forma de cítara.
• Soprano: veu humana femenina més aguda.
• Tessitura: extensió de les notes que pot cobrir un determinat tipus de veu amb facilitat.
• Tetragrama: conjunt de quatre línies paral·leles horitzontals utilitzat en la notació del cant gregorià.
• Timbre: qualitat d'un so que permet distingir-lo dels altres que tenen idèntica naturalesa i intensitat.
• Trompa: instrument musical de vent, del grup del metall, format per un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l'embocadura fins al pavelló.
• Uníson: que tenen el mateix to (dos sons).
• Villancet: cançó breu d'origen popular, poesia castellana dels segles XV al XVII.
• Viola

Apunts de mètrica i versificació

La mètrica

Un vers consisteix en una sèrie de paraules que sol ocupar una ratlla en un poema i que ve determinat pel nombre de síl·labes, la rima, etc.

Recompte sil·làbic

1.1 En català, el recompte sil·làbic parteix d’un model de vers acabat en un mot agut, com el francès i l’occità. (En canvi, el castellà, igual que l’italià, té com a model la paraula plana).

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar. (Ausiàs March)

Així doncs, en català es compten

Vocabulari musical

Anifonia: himne litúrgic cantat per dues parts del cor alternativament.

Cànon: peça d'una composició musical contrapuntística basada en la imitació entre veus separades.

Clavicordi: instrument musical europeu de teclat, de corda percudida, amb un so feble.

Consort: conjunt de cambra format per instruments de diferents talles.

Escala: conjunt de sons ordenats que creen un entorn sonor particular.

Homofonia: textura vertical amb superposició simultànea de línies melòdiques amb ritme similar.

Idiòfon: instrument musical amb sò propi que empra el seu cos com a resonador.

Intensitat: qualitat que diferencia un sò suau d'un sò fort.

Instruments de l'antiga Grècia

La lira (corda polsada) associada al culte a Apol·lo. L'aulós... Continuar leyendo "Vocabulari musical i història de la música" »

Agrupaciones de Instrumentos Musicales

Al igual que las voces, los instrumentos musicales pueden actuar como solistas o agruparse en formaciones pequeñas o numerosas, combinando timbres y registros similares o diferentes. Esta versatilidad permite una rica diversidad sonora en la interpretación musical.

Agrupaciones Musicales Populares

Existen diversas configuraciones instrumentales que han marcado géneros y estilos a lo largo de la historia. Algunas de las más reconocidas incluyen:

1. Orquesta Típica: Denominación tradicional para las orquestas de tango, caracterizadas por su instrumentación específica que incluye bandoneones, violines, piano y contrabajo.
2. Banda de Rock: Generalmente compuesta por guitarra eléctrica, bajo eléctrico, batería

La Evolución de la Música en Grecia y la Edad Media

Grecia

Arte de origen divino: Musike, arte de las musas.

• Hermes: invención de la lira.
• Pan: flauta de pan.

Características

• Música, poesía y danza.
• Texto monódico.
• Acompañamiento heterofónico: imitar partes de la melodía vocal con adornos.
• Sistema musical: escalas modales.
• Tetracordo: célula básica sobre la que se construyen escalas.

Escalas Musicales

• Dórico: mi
• Frigio: re
• Lidio: do
• Mixolidio: si

Instrumentos Musicales

• Lira: cuerda pulsada.
• Aulos: viento de lengüeta doble.
• Salpinx: trompeta de metal.
• Crótalos: platillos pequeños.

Filósofos y su Influencia

• Platón: Las leyes.
• Aristóteles: La política.

Edad Media

Canto Gregoriano

• Papa Gregorio Magno: responsable del canto gregoriano.
• Destinado al servicio

Dies Irae: Himne de l'Apocalipsi i Judici Final

És un cant que es desenvolupa a partir del melisma de l'Al·leluia i que es converteix en un cant independent. Poema del segle XIII, forma part del *Propi de la Missa de Difunts*, sent un cant típic i obligatori per als difunts. És una seqüència.

Les Seqüències en el Cant Gregorià

El cant gregorià no bíblic (creat posteriorment) és poètic. Es divideix en fragments perquè és molt llarga. No està clar qui la va crear, però és un poema sobre la mort i Déu. Al segle XV, s'instaurà com a part del *Propi de la Missa de Rèquiem*. És una música associada a la mort.

És antifonal: un cor d'homes i un de dones repeteixen el mateix fragment. L'estructura musical és: AA BB CC AA BB CC AA... Continuar leyendo "Música Medieval: Anàlisi de Dies Irae, Can vei la lauzeta mover i Càntigues de Santa María" »

Franz Liszt: Innovaciones Musicales

Franz Liszt es el creador del poema sinfónico. Él los concibe como música programática para orquesta, estructurada en un solo movimiento con secciones contrastantes en tempo y carácter. Estas obras presentan unos pocos temas sometidos a desarrollo, repetición, variación o transformación. En ellos, Liszt desarrolla una idea poética, sugiere una escena o crea un estado de ánimo.

Asimismo, amplió los recursos técnicos de la escritura y la interpretación pianísticas, a la que intentó dotar de un virtuosismo semejante al que Paganini había imprimido a la música violinista.

Estilo de Liszt

• Música programática: Basada en elementos extramusicales.
• Música cosmopolita y ecléctica: Con una dinámica

Formas instrumentales

En el Barroco aparecen diversas formas instrumentales que consolidaron el repertorio occidental. Entre ellas destacan:

• Preludio y tocata: piezas breves para instrumentos de teclado.
• Sonata: obra para ser tocada en varios movimientos (habitualmente cuatro movimientos), escrita para 1, 2 o 3 instrumentos; suele aparecer la presencia de bajo continuo. No se trata de la sonata clásica.
• Suite: sucesión de danzas populares; tiene su origen en las danzas cantadas de la Edad Media, interpretadas por instrumentos y resumidas en una sola obra.
• Fuga: forma más compleja de la polifonía occidental; puede ser instrumental o vocal. La melodía principal (el motivo) es contestada de forma alternada; se caracteriza por el estilo contrapuntístico