Apuntes, resumenes, trabajos, examenes y problemas de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

 TRAJECTÒRIA LITERARIA
a) JOVENTUT: ANYS D’APRENENTATGE. Començà molt jove l'activitat literària amb col laboracions a diaris i revistes ("Mirador", "La Rambla", "La Publicitat", etc) · i novel·les de tipus psicològic (Sóc una dona honrada?, 1932; Del que hom no pot fugir, 1934; Un dia de la vida d'un home, 1934; Crim, 1936), producció que després rebutjà en bloc, a excepció d'Aloma (1938, premi Crexells 1937), novel·la ja plenament reeixida. En aquesta obra s'apunten ja algunes constants de tota la seva producció: temàtica essencialment femenina, protagonitzada per una noia, i acció centrada en unes relacions amoroses, expressada en forma poètica i a la vegada simbòlica. En aquesta obra ja s’apunta la idea de la infantesa... Continuar leyendo "Resum mort de dama per capítols" »

1 - AMOR CORTÉS: El trobador es declarava servidor, fidel i lleial a la dama. considerava la dama com un esser superior en jerarquia, la dama habia de ser casada. es tractava d'un amor prohibit que calia ocultar del marit. ocultaven el nom de la dama baix un pseudònim. ELS TROBADORS: escribien versos i componien les seues obres. JOGLARS: cantaven i divulgaven la poesia trobadoresca amb acompañament musical. POETA: versificaven en llatí.(gillem de cabestany/Berguedà, Ramon vidal de besalú, cerverí de girona, comptesa de dia, reina de mallorques) Generes i Estil: cançó:composició mes característica expresant sentiments amorosos. Sirventes: de propaganda ideològica o atac personal o a algun enemic. Plany: cant de lloança i lamentació... Continuar leyendo "Tasca misionera de Ramón llull" »

El Renaixement, una tardor per a la llengua i una primavera de lespirit:Ferran II el catolic ja era casat amb m Isabel I de Castella quan va accediral tron en morir son son pare i aixo determina la uníó dels dos estats peninsulars, amb aquesta uníó comença la Decadencia. Es fa una substituciolingüística del catala pel castella i comença la la comunitat lingüística. Ladavalla cultural q sexperimenta a partir de Carles I esta relacionada amb elfet q la monarquía de a terme una política fundada en la Concepció unitaristadEspanya. Al llag del s. XVII per primera vegada el catala i el castella entrenen contacte de manera general. Larribada dimmigracio a causa de lesepidemies i de lexpulsio de moriscos tindra fortes repercucions sociolingüístiques.... Continuar leyendo "Elements estilístics tirant lo blanc" »

orígens. La llengua catalana es va originar del llati vulgar degradat i fragmnentat en diverses llengües romaniques. Aquest proces va tenir lloc a la llengua oral els segles VII i VIII, de manera gradual i insensibe als parlants que protagonitzaven el canvi. Els doc escrits en catala comencen al s X i XI.

substrats:  llengües del territori abans del llatí /superestrats: llengües invesores que no fan desaparèixer el llatí.

societat feudal: cavallers(noblesa) braç armat-defensen/ clergues braç eclesiàstic-preguen/poble braç popular-treballen.  X-XI-XII estil Romànic-- feudalisme, XIII-XIV-XV estil Gòtic - -- augment del poder reial

La noblesa

-triple amenaça :normands,àrabs,eslaus. -economia agrària, propietat única font de riquesa.... Continuar leyendo "Forum ludicum" »

-Paragrafs de tancament: tanquen el text. Poden presentar formes i relacions diferents.(Par-conclusió: estableix alló que deriva del plantejament seguir a llarg del text. Par-resum: sintetitza la informació desenvolupada en el text. Par-interrogant final: deixa el final obert, tot plantejant hipotesis de futur, oferint perspectives. La macroestructura (títol-subtítol) Resum global de la informació. Cada títol encara que sigui igual, és particular i especific. La progressió temàtica: tema: un missatge que donem per sabut, que ja coneixem. Rema: alló nou que s'aporta al missatge (cuando te lo dicen se convierte en tema).

Tipus de progressió temàtica: Lineal: T1-R1,T2-R2,T3-R3. (Aquest dona pas a un rema y aquest a un tema). Constant:

Psia trbdresca.

És la 1ª mostra de literatura culta escrita en una de les llengües romàniques. Neix a les corts de Provença i s'estén per Europa seguint normes com consonància, estrofes i el cànon.

Amor cortès: tres temes centrals: l'amor, la dama i el seu enamorat units per un jurament de fidelitat amorosa. La dona casada amagava el nom amb un pseudònim.

Gèneres poètics:

Els poemes tenen tres temes bàsics: l'amor, la guerra i la mort. En la cançó d fin'amors el trobador té el paper d'un vassall que manifesta el seu amor a la dama suplicant-li. A la tornada tenim el senyal on el trobador amaga el nom de la dama. L'alba expressa el dolor quan arriba l'alba i la separació dels amants. La pastorel·la narra l'encontre fortuït entre... Continuar leyendo "La literatura de Ramon Llull: una obra sorprenent i única" »

Cunqueiro: novelas Merlin e familia, as crónicas do sochantre, si o vello Sinbad volvese as sillas. / relatos breves: escola de menciñeiros, xente de aquí e de acolá, os outros feriantes/ poesía: Cantiga nova que se chama Riveira, dona do corpo delgado, herbs aquí ou acolá/ teatro: o incerto señor don Hamlet príncipe de Dinamarca, a noite vai coma un río/ ensayo: tesouros novos e bellos, a cociña galega.