Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

En les últimes dècades un cert grau de normalització: ampliació dels hàbits culturals en la nostra llengua i l'increment de les editorials i els premis literaris. Els joves escriptors dels anys 70 fins a l'actualitat gaudeixen d'una formació universitària. Les seues tendències artístiques són les següents: continuïtat i eclecticisme; contrarealisme; poesia de l'experiència.

1. Continuïtat i eclecticisme

La literatura en català, durant el final del franquisme i la resta dels anys 70, experimenta la recuperació i la revaloració de l'obra de Joan Brossa en la seua poesia visual i els seus poemes-objecte. Brossa va publicar una de les fites de l'experimentalisme poètic: Poesia rara. D'altra banda, es produeix també la integració...

Modernisme

El Modernisme és un període de densa producció artística que destaca amb personalitat pròpia entremig dels dos moviments més institucionalitzats de la literatura catalana: la Renaixença i el noucentisme.

La burgesia catalana assajà una política catalanista, amb la llengua com un factor fonamental. El moviment obrer català va anar adquirint una importància creixent i es va convertir en la principal força revolucionària: el moviment anarquista va arrelar amb força entre els obrers i els jornalers.

La revolta popular més destacada d'aquest període va ser la Setmana Tràgica. En aquests anys tumultuosos, la literatura catalana de primera fila adoptava en moltes ocasions un to agressiu i antiburgès.

Ideologia

Pel que fa a...

Del Realisme al Naturalisme

Literatura valenciana medieval

Hacia el siglo XIV comenzamos a encontrar síntomas de una visión completamente diferente a la que nos había acostumbrado la sociedad estamental y el teocentrismo medieval. Estos nuevos aires venían de las ganas cuitadas italianas. La Edad Media, desde el punto de vista del humanismo, había supuesto un retroceso en el progreso evolutivo de la humanidad. El humanismo puede definirse como una corriente de pensamiento que aspira al progreso de la humanidad a partir de los valores de la persona, la inteligencia, la razón y el conocimiento.

1. Temas predominantes

• La religión (Dios)
• La nación (el Rey)

2. La literatura como respuesta de la sociedad teocéntrica

Las causas de este tipo de literatura fueron:

• La conversión

Vicent Andrés Estellés: el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià

Estellés és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor, pels seus temes, absolutament representatiu de la postguerra. Una gran part de la seua producció ha aparegut amb retard. De fet, Estellés entra en joc, en la dècada dels setanta, quan ja feia més de vint anys que escrivia versos.

Cronologia de la seua obra

• 1956: publica La nit.
• 1958: publica Donzell amarg. A partir d’aquest any es va produir el que s’ha anomenat el boom Estellés.
• 1971: publica el Llibre de meravelles i La clau que obri tots els panys.
• 1972: publica Recomane tenebres, primer volum de l’obra completa.
• Pòstumament: s’ha publicat el Mural del

La literatura medieval

El roman: era llegit i permetia crear una història més llarga i més rica. La matèria s'inspira en la llegenda i s'alimenta de la fantasia.

Cançó de gesta: era recitada en públic. La matèria pròpia la constituïen personatges històrics que havien esdevingut els herois del poble.

La matèria de Bretanya: conjunt de romans escrits en francès entre els segles XII i XVI. Tenen com a protagonista un cavaller de la Bretanya vinculat a la cort del llegendari rei Artús.

Narració en prosa: es estén per tot Europa entre els segles XII i XIII, recreant els continguts de la matèria de Bretanya.

Llibres de cavalleries: novel·les de cavalleries en prosa que s'inicien al segle XII, en francès. Són novel·les que recullen...

Característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu

L’obra poètica de Salvador Espriu va evolucionar cap a una poesia més realista.

Existencialisme

El poeta plora la mort dels éssers estimats i la del país, i veu la pàtria com un gran cementiri.

Realisme social

La guerra entre germans i la demanda de pau, perdó i tolerància hi apareixen envoltades amb una simbologia d’arrels hebraiques. El poeta-profeta s’implica en les aspiracions del poble i pren la paraula per demanar que Espanya esdevinga lloc de convivència, respecte i llibertat.

Característiques de la seua poètica

• La densitat i l’hermetisme, amb símbols procedents del món antic.
• L’aparició de mots que esdevenen símbols per ser repetits i posats

Evolución humana: homínidos y género Homo

Género homínidos

Bipedismo (no casual). Maxilares y brazos más cortos que los nuestros.

• Oreopiteco: el más antiguo, parece que no tiene que ver con la evolución humana.
• Australopitecos: capacidad craneal de 500 cc. Estatura entre 1,20 m y 1,50 m. Cultura del coio. Empleaban huesos y piedras, sin transformarlas. Recolectores y carroñeros. No cazaban.

Género Homo

• Homo habilis: primitiva industria lítica. Capacidad craneal de 750 cc. Tan altos como nosotros. Considerado el primer ser humano. Salieron de África a Atapuerca.
• Homo antecessor: recolectaban y cazaban. Eran caníbales. Tenían un comportamiento funerario que revela una mente simbólica y espiritual.
• Homo erectus:
  • Pitecántropo: capacidad

La Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó; fou creada al segle XIII. La societat de l'època va prendre els seus documents com a models de normalització lingüística de la llengua catalana.

El primer canceller citat, en un document del 1218, fou el bisbe de Barcelona, Berenguer II de Palou. El canceller s'ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius. Jaume I, a la seua creació, va disposar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en llengua vulgar i no en llatí. A partir d'aleshores, tota la documentació fou unificada a la Corona d'Aragó.

Els textos es redactaven en català/valencià o aragonès i en llatí, però a partir de la segona

La novela cavalleresca

Curial e Güelfa

La autoría