Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato

La poesía medieval catalana

Al final del siglo XIII, Cerverí de Girona cierra el período clásico de la poesía trovadoresca. Se usa de forma exclusiva la lengua occitana.

En el último tercio del siglo XIV se consolida una tradición poética catalana con carácter propio.

Pere March, tío y padre de Ausiàs March.

Jordi de Sant Jordi

Escribió entre 1416 y 1424.

Su poesía es arcaizante y está llena de referentes trovadorescos clásicos. El poeta, incluso, componía música para sus poemas, como hacían los antiguos trovadores.

Se decanta a menudo por la expresión elegante de una subjetividad personal, tono melancólico y nostálgico.

Nacido en Valencia a finales del siglo XIV, sirvió a Alfonso el Magnánimo.

Murió en 1424.

Ausiàs March

Su vida

Fue...

Modernización demográfica y emigración

Durante el siglo XIX y las dos primeras décadas del siglo XX, la población española experimentó un significativo crecimiento, aunque menor y más lento que en los países de la Europa occidental. Las tasas de mortalidad y natalidad se redujeron, al tiempo que se produjo un importante movimiento migratorio (permanencia y cambios en el modelo demográfico).

El régimen demográfico en la España liberal presenta rasgos característicos del modelo demográfico antiguo junto con importantes elementos de cambio.

Trazos de la permanencia

El denominado modelo demográfico antiguo se caracteriza por un crecimiento muy lento de la población, debido a la alta mortalidad, a pesar de las elevadas tasas de natalidad....

L'obra de Bernat Metge

L'obra de Bernat Metge destaca per la seva mentalitat moderna, el sentit crític, la ironia, l'escepticisme i l'exaltació de la bellesa.

• Poesia: Llibre de Fortuna e Prudència, Sermó, Medicina apropiada a tot mal.
• Prosa: Com se comportà Ovidi essent enamorat, Valter e Griselda, Apologia i Lo Somni.

Lo Somni (1399)

És l'última obra de Metge, escrita després d'haver sortit de la presó amb la intenció de captar el perdó del nou rei i aconseguir la rehabilitació dels antics privilegis. L'autor havia de demostrar que l'ànima del difunt rei no estava condemnada a l'infern. L'obra va ser un èxit rotund, ja que li va permetre tornar al servei del rei Martí l'Humà i de la seva esposa, la reina Maria de Luna.

Estructura

Causes Històriques

Crisi de l'Europa medieval, senyorial i cristiana. Crisi dels mitjans de subsistència. Crisi econòmica. L'ampliació del comerç i la indústria tenia repercussions negatives. Fronteres inestables, canvis de dinasties. Crisi de mentalitat = teocentrisme, antropocentrisme. Substitució del feudalisme per un nou sistema d'organització social = burgesia.

Canvis ideològics: la burgesia imposa nous valors = enriquiment personal a través de la intel·ligència, talent individual. Escenaris culturals ja no són les corts = ciutats comercials. Segles XIII i XIV Barcelona = centre econòmic, polític i cultural de la Corona d'Aragó, però segles XV i XVI = València.

Característiques Històriques

Finalitat: satisfacció espiritual...

Context històric

• Crisi del feudalisme i pèrdua de poder de l'Església: final de l'Edat Mitjana per arribar a l'Humanisme (Renaixement).
• Pèrdua de Constantinoble: inici de l'Edat Moderna.
• Relacions amb Itàlia: Alfons el Magnànim estableix la cort a Nàpols.
• Compromís de Casp: Ferran d'Antequera és anomenat rei (motiu: successió de Martí l'Humà).
• Castellanització de la cort.
• Catalunya: crisi econòmica i social.
• Cisma d'Occident: nova espiritualitat.

València

• Centre econòmic i cultural.
• Augment de la població.
• Construcció de grans monuments (gòtic civil i religiós).
• S'instal·là la primera impremta.

- Segle d'Or de la literatura catalana.

Estàndard literari del segle XV

• Cancelleria reial: consolida l'estàndard literari.
• Tasca dels escriptors

El llibre dels feits i la Crònica de Muntaner

El Llibre dels feits i la Crònica de Jaume I van ser redactats per algú molt pròxim al monarca, fins i tot dictats per ell mateix, ja que narra fets que difícilment un narrador aliè podria conèixer. És una mena de llibre de memòries amb la finalitat de salvar de l'oblit uns fets, sense abandonar la voluntat didàctica i religiosa. La matèria narrativa abasta el període des de l'engendrament del rei fins a la seua mort.

La Crònica de Ramon Muntaner és la més extensa i també la més personal. En aquestes memòries, Muntaner es mostra com un fervorós defensor dels monarques i un propagandista d'aquella Corona en expansió i de la nostra llengua comuna, «el bell catalanesc», com l'anomena...

Literatura valenciana y catalana contemporánea

A continuación se presentan los principales autores de la literatura en lengua catalana, con sus obras más destacadas y las características de su producción.

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés nació en Burjassot. Estudió Periodismo y trabajó en el diario Las Provincias. Mantuvo amistad con Manuel Sanchis Guarner y tuvo una relación con Isabel. Recibió el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes y otros premios. Quedó profundamente impactado por la muerte de su hija, hecho que marcó su poesía.

Es considerado uno de los máximos renovadores de la poesía contemporánea, comparable a Ausiàs March, y el poeta más representativo del País Valenciano. La base de su poesía es...

Els trobadors i l'amor cortès

A l'edat mitjana existien tres tipus d’autors de poesia:

• Poetes: escrivien poesia culta en llatí.
• Joglars: recitaven o cantaven poesia de caràcter popular en les diferents llengües romàniques.
• Trobadors: escrivien i componien la música de poemes en llengua occitana (dialecte provençal) per a un públic culte i cortesà.

L’occità era la llengua pròpia d’Occitània (sud de França) i va esdevenir una de les grans llengües de cultura de l’edat mitjana. A l’occità s’associa la poesia trobadoresca (segles XII i XIII) i la seva manifestació més emblemàtica, l’amor cortès, concepte que va mantenir una gran vigència durant segles.

L’amor cortès fou concebut per a l'ambient palatí de la cort....

Característiques de la Renaixença

1. Curiositat pel coneixement de totes les branques del saber. L'home universal, Leonardo da Vinci.
2. Valoració de l'home i la natura i de les arts plàstiques.

S'introdueixen les teories naturalistes i realistes que afecten sobretot al teatre i la narrativa, com també a la prosa.

Característiques de la literatura popular

La literatura popular, normalment anònima, presenta sempre una evolució més lenta que la culta. Per això és molt difícil de datar. És de transmissió oral i solen introduir-hi canvis per anar adaptant-la a les diferents èpoques.

• És tradicional i conservadora i es manté al marge dels moviments cults.
• Es transmet oralment de generació en generació i, per tant, s'adreça a un auditori.
• No

El naixement de les llengües romàniques i els primers textos

Origen i evolució del llatí vulgar

La literatura catalana forma part del conjunt de les literatures romàniques, en què es fa servir el romanç per a la creació artística. Segons els filòlegs, entre els segles V i VII es van crear noves llengües a partir del llatí vulgar arran de la caiguda de l'Imperi Romà a mans dels pobles bàrbars. Europa va quedar dividida en diversos regnes d'influència germànica, fet que provocà que el llatí evolucionara de manera aïllada i diferenciada en cadascun d'aquests territoris. D'aquesta manera, el llatí parlat es va anar allunyant progressivament de la llengua escrita.

Els primers testimonis escrits d'aquestes noves llengües van tardar...