Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

7. Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
Vicent Andrés Estellés és un poeta valencíà que va viure a la postguerra. El concepte que tenia de poeta era un home que connecta amb les paraules amb les classes humils, de fet s inclou al corrent del Realisme històric, on el poeta forma part de la col.Lectivitat i es la veu que denuncia les injustícies i el patiment del poble. El poeta ens fa una valoració de la vida de la postguerra. Pel que fa a les aportacions al gènere poètic hem de destacar en primer lloc els tres components essencials de la llengua literaria del poeta, ja que lautor segueix la tradició clàssica, empra la llengua normativa i en altres obres aporta una variant més col.Loquial. També cal destacar... Continuar leyendo "Explica les aportacions de vicent andrés estellés al gènere poètic" »

LITERATURA I VIDA LITERARIA: durant la segona meitat del Segle XV, la cort reial, principal centre divulgador de la cultura va desaparèixer. D'altra banda va haver un predomini d'escriptors d'extracció burgesa. 1) GRUP ARISTOCRÀTIC Joan Roís de Corella, mitologia o bíblica. 2) GRUP BURGÉS Bernat fenollar, Jaume Roig, satira de costums, estil planer i directe,

Sócrates: Un Pilar da Filosofía Grega

Sócrates é unha figura moi importante na Filosofía Grega porque con el aparece a filosofía como un proxecto unificado. É considerado o pai da ética e da política e foi mestre de Platón.

As Ideas de Sócrates

As súas ideas son contrarias aos sofistas. O seu método coñécese como «método Socrático», e é unha maneira de ensinar que:

• IRONÍA: Comeza facendo unha pregunta aos alumnos. Eles contestan e, a través do diálogo, acaban chegando a unha contradición, que resulta ser a resposta correcta.
• MAIÉUTICA: É o proceso mediante o cal se descubre a verdade a través da introspección. Dise que se descubre porque xa está aí, só temos que atopala.

Sócrates é un dos impulsores da dialéctica,... Continuar leyendo "Sócrates e os Sofistas: Fundamentos da Filosofía Grega" »

F. Vicents Garcia (s. XVII - Barroc)

Primer gran escriptor de la literatura catalana barroca

La seva fama es fonamenta en una de les seves obres. Posa l'accent en l'humorisme gruixut i exagerat, que passa per la burla i per una certa tendència escatològica.

• Autor de sonets d'un gran lirisme.
• La seva obra relacionada amb el conceptisme de Francisco de Quevedo, corrent poètic basat en l'enginy i els jocs de paraules.

El Modernisme

Context i característiques

A finals del s. XIX i principis del XX va predominar el corrent modernista, que va suposar: marcar distàncies amb el passat, cremar etapes i mirar cap al futur. A Catalunya, els joves modernistes van reaccionar contra la vella guàrdia de la Renaixença i van reclamar una cultura nacional, més... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Barroc, Modernisme i Avantguardes" »

Definición y clasificación según la Ley de Sanidad Vegetal

La Ley 43/2002, de sanidad vegetal, define los productos fitosanitarios como las sustancias activas y los preparados que contengan una o más sustancias activas presentados en la forma en que se ofrecen para los usuarios, con los siguientes fines:

• Proteger los vegetales frente a las plagas.
• Evitar la acción de las plagas.
• Mejorar la conservación de los productos vegetales.
• Destruir los vegetales indeseables o partes de estos (herbicidas).
• Influir en el proceso vital de los vegetales de forma distinta a como actúan los nutrientes (fitorreguladores).

Conceptos clave en el uso de fitosanitarios

• Eficacia: Capacidad del producto para controlar los organismos frente a los que se utiliza.
• Acción

Autors en el context de l'escriptura de l'obra

Dos autors que també segueixen l'estètica del realisme social són:

• Miquel Martí i Pol (1929-2003): Poeta amb un gran ressò popular, caracteritzat pel seu compromís amb la seva classe i el seu país (El poble, 1966; La fàbrica, 1972). El realisme social de Martí i Pol conviu amb una reflexió poètica sobre temes universals com l'amor, la mort, el destí i l'angoixa. El seu llenguatge és directe, narratiu i despullat de retòrica.
• Salvador Espriu: Distingim una poesia més lírica i una de caràcter més cívic que es qüestiona sobre la història i la identitat, accentuat en La pell de brau (1960), on reclama la necessitat d'entesa entre els diferents pobles ibèrics. Temes recurrents són

Concepte de Decadència

Durant aquests segles (XVI, XVII, XVIII) la literatura catalana decau. El terme de decadència posa nom al període des de la mort de Joan Roís de Corella fins al principi de la Renaixença (XIX). Comparat amb l’època medieval, la producció d'obres escrites en català disminueix en qualitat i quantitat. Tot i així, els especialistes diuen que durant el segle XVII hi va haver un augment de la poesia de transmissió oral i de la literatura culta.

Conflicte Català i Castellà

Es produeix una castellanització a la cort catalana. Això genera una nova situació sociolingüística, en la qual la llengua castellana té més importància que la llengua catalana, llavors aquesta passa a un segon pla.

En aquella època la... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Decadència (S. XVI-XVIII)" »

El Centro Dramático Galego y sus Objetivos

En 1985 nace o Centro Dramático Galego, cuyo objetivo fue recuperar la profesión, representar obras de autores gallegos y clásicos universales. En la actualidad, busca hacer posible que el espectador de Galicia tenga una visión completa del panorama dramático actual.

Nuevas Tendencias Teatrales a partir de los 80

A partir de los 80 surgen nuevas tendencias:

• La crítica social de manera crítica y con humor.
• El culturalismo.
• El neorruralismo.
• La intertextualidad.
• El teatro histórico.

Autores Clave de Finales del Siglo XX e Inicios del XXI

Los autores de finales del s.XX y principios del XXI son el grupo Abrente, en el cual destacan Roberto Vidal Bolaño y Manuel Lourenzo, con unas características comunes:... Continuar leyendo "Evolución del Teatro Gallego: Del Centro Dramático a las Nuevas Promociones" »

Control e Vixilancia do Dominio Público

1. Concepto e Clasificación do Dominio Público

O dominio público comprende os bens pertencentes ás administracións públicas destinados a un uso xeral (rúas, paseos, parques), a un servizo público ou á defensa do territorio. Segundo a Lei 33/2003 do Patrimonio das Administracións Públicas, estes bens están suxeitos a un réxime especial de protección.

O uso dos bens de dominio público pode ser:

• O uso común ou xeral dos bens de dominio público é o uso que corresponde por igual e de forma indistinta a todos os cidadáns, de modo que o uso por uns non impide o uso dos demais interesados.
• O uso que implica un aproveitamento especial, é o que, sen impedir o uso común dos demais, supón a concorrencia