Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Glosario de Artes Escénicas

A

• Acció: Moviment d'un ésser viu fet amb voluntat i amb una intenció determinada. És l'objecte principal d'estudi i de treball de l'actor des de la perspectiva de les arts escèniques.
• Art d'acció (Performance): Representació artística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar aspectes polítics, socials o personals.
• Acotació: Notes o comentaris descriptius que l'autor inclou en l'obra teatral per explicar detalls sobre els moviments, accions dels personatges i la posada en escena.
• Acte: Cadascuna de les parts principals en què es divideix una obra escènica (teatre, òpera, sarsuela).
• Actor/Actriu: Persona que representa un paper en el teatre, la televisió, la ràdio

Introducción

La Segunda República Española (1931-1936) representó para la población la esperanza de un proceso de modernización política y socioeconómica reclamado en los últimos 30 años: reforma del sistema parlamentario, derecho de voto de las mujeres, autonomía para las comunidades, reforma de las relaciones laborales, agraria y separación Iglesia-Estado.

El Bienio Reformista (1931-1933)

La proclamación de la República trajo consigo una esperanza para la modernización de España. El proceso estuvo marcado por dos períodos principales: el bienio reformista (1931-1933) y el bienio conservador (1933-1936), que culminó con el Gobierno del Frente Popular en 1936.

El bienio reformista se destacó por las múltiples reformas impulsadas... Continuar leyendo "La Segunda República Española y la Guerra Civil: Un Análisis Histórico" »

Identificació de Varietats Dialectals Catalanes

Aquesta secció ajuda a distingir les principals varietats del català segons el vocabulari i les construccions:

• Si veus "hui", "este", "xiquet" $\rightarrow$ Valencià
• Si veus "lo", "jovens", "moixó" $\rightarrow$ Nord-occidental
• Si veus "avui", "aquest", vocal neutra $\rightarrow$ Central
• Si veus "sa", "ses", "horabaixa", "me’n vaig" $\rightarrow$ Balear
• Si veus "votura", "pas", "boleta" $\rightarrow$ Rossellonès
• Si veus "lo dic", "ecco", "mamma" $\rightarrow$ Alguerès

Ús dels Pronoms Febles en Català

Taula de Funcions Sintàctiques i Pronoms

L'Oració: Subjecte i Predicat en Català

1. Propietats Essencials de l'Oració

Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Generalment, aquest sentit es construeix fent referència a un element determinat (persona, animal, cosa o idea) i assignant-li, tot seguit, una acció, un procés, un estat o una característica.

L'oració típica consta d'un sintagma nominal, que fa la funció de subjecte (SN subjecte), i d'un sintagma verbal, que fa la funció de predicat (SV predicat). Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona i nombre que s'estableix entre el subjecte i el verb.

2. El Subjecte: Definició i Tipus

El subjecte és un sintagma nominal que concorda en nombre (singular o plural) i persona (1a,... Continuar leyendo "L'Oració en Català: Subjecte, Predicat i Tipus Gramaticals" »

L'Exposició: Definició i Tipus de Text

L'exposició és un text en què es presenta un tema, un fenomen, una situació, etc., de manera clara i entenedora. Són exemples de text expositiu una conferència, un informe o un documental.

Tipus de Textos Expositius segons Criteris

Hi ha diferents tipus de textos expositius segons diversos criteris:

• Segons l'àmbit tècnic:
  • Humanístics: llengua, història, literatura, filosofia...
  • Científics: matemàtiques, física, química, biologia.
  • Tècnics: enginyeria, electrònica, informàtica.
• Segons el destinatari:
  • Especialitzats: Adreçats als bons coneixedors d'una matèria.
  • Divulgatius: Adreçats als lectors mitjanament cultivats.
• Segons el canal de transmissió:

  Parlem de textos orals i escrits. Els darrers

Joan Francesc Mira: Escriptor i Intel·lectual Compromès

Joan Francesc Mira (escriptor, antropòleg, professor de grec, ciutadà compromès), nascut a València el 1939, ha excel·lit en totes les facetes creatives esmentades. Prova d’això és el gran nombre de guardons que ha rebut, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Nacional de Crítica o el Premi Sant Jordi de Narrativa. Cal destacar en ell el seu projecte de construcció d’un espai cultural i cívic comú per al conjunt de les terres que compartim una mateixa llengua.

La Narrativa de Joan F. Mira: Fugint de Modes

La narrativa de Mira no segueix modes ni l’efectisme, i es proposa fugir de qualsevol aspecte insípid i prescindible. En les seves primeres novel·les,... Continuar leyendo "Joan Fuster i Joan Francesc Mira: Pilars de la Cultura Catalana" »

El Significado Bíblico de "Acordarse" y el Perdón Divino

La expresión “me acordaré” proviene de un verbo hebreo que implica más que solo recordar el pasado. Una obra de consulta señala que “implica también tomar medidas apropiadas” (Theological Wordbook of the Old Testament). De modo que, según lo anterior, “acordarse” también puede significar castigar a los pecadores (Oseas 9:9).

Entonces, ¿qué nos garantiza Dios cuando dice: “No me acordaré más de su pecado”? Que él no castiga a los pecadores arrepentidos que ya perdonó (Ezequiel 18:21, 22). Jehová olvida en el sentido de que no nos está echando en cara nuestros errores ni castigándonos una y otra vez. ¿Verdad que nos anima saber que él perdona y olvida?

Factores

Morfosintaxe: notación e abreviaturas

Tradución: raíz i. VT. stes: MMT (modo, tempo). MNP (número e persoa).

Xerundio e participio

Xerundio - participio: ascendido / aceso; comido / comesto; gastado / gasto; torcido / torto; espertado / esperto; collido / colleito.

Perífrasis verbais

As perífrasis verbais organízanse en varios tipos segundo o seu valor semántico e aspectual.

Temporais

Futuro: ir / haber (de) + infinitivo.

Inminencia: estar a / para / querer + infinitivo.

Modais

Obrigación, probabilidade e dúbida:

• haber que (de) / ter que + infinitivo (obrigación).
• ter (de) / deber (de) / poder + infinitivo (probabilidade / dúbida según contexto).

Pasivas

Pasiva: ser + participio.

Aspectuais

As perífrasis de aspecto permiten precisar a situación... Continuar leyendo "Perífrasis verbais, preposicións e conxuncións do galego: morfosintaxe e historia (s. XVI–XVIII)" »

Rosalía de Castro

Este poema data de 1880/1863 con la publicación de Follas Novas/Cantares Gallegos. Se escribió durante el Rexurdimento, un movimiento que afectó a Galicia a mediados del siglo XIX, influenciado por el contexto de la época. Rosalía de Castro, la autora, fue muy importante por reivindicar el gallego después de los Siglos Oscuros y por ser la primera mujer en publicar un poemario en gallego.

La temática del poema es intimista/social (Follas Novas), lírica popularizante/temática amorosa/poesía feminista/temática sociopolítica y patriótica (Cantares). Podemos clasificarlo dentro del libro 1 o 2 (intimista) o 3 o 4 (social). Está escrito en un vocabulario fácil y con versos cortos, ya que Rosalía escribía para el... Continuar leyendo "Análisis de la obra de Rosalía de Castro y el Rexurdimento Gallego" »

Tirant lo Blanc: Obra mestra de la literatura catalana

Tirant lo Blanc és una de les obres més importants de la literatura catalana, publicada a València el 1490. Va tenir un gran èxit des del primer moment i influí en autors com Cervantes, qui la mencionà en El Quixot.

L’autor i l’estructura de l’obra

L’autor, Joanot Martorell, va escriure l’obra entre 1460 i 1466, però es publicà pòstumament gràcies a Martí Joan de Galba. Narra les aventures de Tirant, un cavaller valent i fidel, a través de cinc parts:

• El seu pas per Anglaterra.
• La Mediterrània.
• L’Imperi Bizantí.
• El naufragi a l’Àfrica.
• El retorn a Bizanci.

Finalment, guanya la batalla i es casa amb Carmesina, però mor sense heroïcitat.

Estil i influències literàries

L’estil... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc i la novel·la cavalleresca catalana" »