Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

La matèria a Bretanya

La novel·la cavalleresca té els seus orígens en unes narracions en vers ( romans courtois) que van irrompre en la tradició literària francesa del segle XII. - Romans: gènere cortesà destinat a la lectura que tenia en compte els ideals cavallerescos i també la participació de la dama en la vida de la cort.

Els protagonistes dels romans  són cavallers errants vinculats a la cort del rei Artús, i les narracions es desenvolupen a la Bretanya continental. Cavallers com Tristany, Lancelot, Perceval o Ivain inicien un viatge, una aventura, per complir la seva comesa; hauran de superar tot un seguit de proves i vèncer les amenaces abans de retornar victoriosos a la cort.

En les aventures hi trobem :  –elements

El Rol de las Emociones en la Regulación de la Conducta
·Teoría James-Lange: el Sistema Nervioso Autónomo (SNA) crea eventos fisiológicos (tensión muscular, transpiración, sequedad de la boca, etc.).
Por Ejemplo: sentimos pena porque lloramos; enojo porque pegamos, etc.

·Teoría de Schachter: Postula que las emociones son producidas directamente por una situación de estímulo.

·Teoría del Marcador Sintético: La corteza prefrontal, específicamente la corteza ventromedial y orbitofrontal han sido implicadas en el cambio en conducta emocional y en la anticipación de consecuencias positivas y negativas.

Paúl Broca
Broca describe a un paciente que sufría de una parálisis del lado derecho del cuerpo y una grave limitación en la producción... Continuar leyendo "Modelo de wernicke-geschwind" »

Tipologies Textuals

1. Tipologia Textual Narrativa

• Una narració narra / relata els fets que li ocorren a uns personatges en un espai i un temps.
• Estructura prototípica: Plantejament, nus i desenllaç.
• Característiques:
  • Predominen els verbs predicatius i que expressen acció.
  • Segueix un desenvolupament temporal: s'acostuma a fer ús del passat, de connectors temporals i d'expressions que indiquen temps.
  • La figura que narra els fets és el narrador:
    • Intern (en 1a persona): el llenguatge s'adaptarà al personatge.
    • Extern (en 3a persona).
  • Finalitat: estètica, informar, entretenir, argumentar...
  • Gèneres: Novel·la, conte, pel·lícula, acudits, notícia, còmic...

2. Tipologia Textual Descriptiva

• Informa de com és una cosa, una persona, un espai... És

Connectors d'espai

• Aquí, allà, a dalt, a baix, amunt, avall, damunt, al fons...
• Davant, darrere, dreta, esquerra, al centre, als costats, enmig, als extrems...
• A prop, lluny, a la vora de, al costat de, allunyat de...

Connectors de temps

• Anterioritat

  : abans de, abans que, anteriorment, fins que...

• Simultaneïtat

  : ara, actualment, quan, mentre, mentre que, mentrestant, al mateix temps...

• Posterioritat

  : després de, tot seguit, més tard, més endavant, tan aviat com...

• Reiteració

  : sempre que, cada vegada que...

• Altres

  : aleshores, llavors, de vegades, a vegades, al matí, al migdia, a la tarda, cap al tard, al vespre, al capvespre, de nit, de matinada, l'endemà...

Connectors dialèctics o de relacions lògiques

• Causa

  : perquè (indicatiu), ja que, com

Anàlisi de "No escric èglogues"

Context històric i geogràfic

El poema situa la València de postguerra a través de records del poeta. S'esmenten llocs com Gandia i Paterna i elements quotidians com “veus dels bars”, “olor d’oli fregit” o “els infants que jugaven”. També apareix la repressió política amb la referència a “un amic parlava dels seus anys de presó”. Malgrat aquesta misèria, l'amor i el desig es presenten com un element d’esperança i bellesa enmig d’un món devastat.

Temàtica principal

El poema tracta el record de la sensualitat i el desig per una jove, on el passat és vist com un temps feliç. El jo poètic expressa la pèrdua d’aquesta felicitat en el present. L’obsessió del poeta per reflectir... Continuar leyendo "Anàlisi Poemes Estellés: Llibre de Meravelles" »

Ramon Llull, un dels pensadors més importants de l'Edat Mitjana, pot ser considerat com un "influencer" del segle XIII. Tot i que el concepte d'influencer és modern, Llull compartia algunes característiques clau amb aquestes figures: va transmetre idees innovadores, va influir en moltes persones del seu temps i va deixar un impacte que encara recordem avui.

La Comunicació Intercultural de Llull

En primer lloc, la seva obra destaca per la seva voluntat de comunicar-se amb diferents cultures i persones. Llull va escriure en llatí, català i àrab, trencant les barreres lingüístiques del seu temps. Això li va permetre arribar a un públic divers: cristians, jueus i musulmans. Un exemple clar d'això és la seva Ars Magna, un sistema filosòfic... Continuar leyendo "Ramon Llull: Un Influencer del Segle XIII?" »

La Renaixença i el Realisme-Naturalisme

1. La Renaixença

Origen

• Inspirada en les idees romàntiques europees del segle XIX.
• Introducció a València el 1830 amb traduccions d’autors com Byron, Hugo, Dumas.
• Publicació fundacional: La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833).

Objectius

• Recuperar la llengua formal i la literatura culta.
• Fomentar el patriotisme i la identitat col·lectiva.

A València

• Inici: Cançó de Tomàs de Villarroya (1841).
• Esdeveniments clau (1870-1879):
  • Convocatòria dels Jocs Florals: lema Pàtria, fe i amor.
  • Fundació de l’associació cultural Lo Rat Penat.

Autors destacats

• Teodor Llorente:
  • Defensor de la llengua arcaïtzant (poetes de guant).
  • Poemes: Llibret de versos, Vora el barranc dels Algadins.
• Constantí Llombart:
  • Advocava

Text Expositiu

Propòsit: Transmetre coneixements.

Estructura

• Introducció
• Desenvolupament
• Cloenda

Característiques

• Verbs en present.
• Noms específics i abstractes.
• Connectors lògics que jerarquitzen la informació i relacionen dades i idees.
• Llenguatge formal, objectiu, denotatiu i referencial.

Text Argumentatiu

Propòsit: Influir, convèncer el lector.

Estructura

• Tesi
• Argumentació
• Conclusió

Característiques

• Connectors lògics que jerarquitzen la informació i relacionen les idees.
• Llenguatge formal, referencial.

Text Narratiu

Propòsit: Narrar fets, accions, esdeveniments...

Estructura

• Plantejament
• Nus
• Desenllaç

Característiques

• Predomini del temps passat.
• Ús de verbs en aspecte perfectiu.
• Abundància de verbs d’acció.
• Pronominalització de 3a persona.
• Connectors

La Narrativa de Postguerra: Diversitat de Corrents

Dins de la narrativa de postguerra, alguns narradors segueixen els models de la novel·la psicològica de preguerra, mentre que altres es veuen influenciats pels nous corrents literaris europeus.

La Novel·la Psicològica

La novel·la psicològica fou la més dominant durant la postguerra i se centra en l'anàlisi del món interior i íntim d'un personatge.

La Novel·la Realista

La novel·la realista va desenvolupar nous corrents:

• El testimonialista pretén representar els fets viscuts després de la guerra.
• L'existencialista té com a objectiu denunciar la situació política de la postguerra.
• El realisme mític utilitza un narrador subjectiu que explica els records i la memòria del personatge.

Altres

Tipus de Versions de Narracions

Versió Folklorista

Definició: Transmesa oralment a través de generacions dins d'una comunitat. Sol ser autèntica i connectada amb la cultura popular, amb variacions segons la regió. Pot no tenir un autor conegut i sovint reflecteix la identitat cultural.

Exemple: Una rondalla o conte popular explicat per una àvia al seu poble.

Adaptació T: Construcció total de la narració, equilibri entre narració i diàleg, expressivitat oral.

Versió Literària

Definició: Adaptació escrita i sovint polida d'una història o tema popular per un autor concret. Pot ser estilitzada i utilitzar un llenguatge més elaborat. L'autor pot afegir detalls, reflexions i recursos literaris per enriquir la narració.

Exemple: Els contes... Continuar leyendo "Narracions, Poesia i Tradició Oral per a Infants" »