Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

http://escuelaconcerebro.wordpress.com/category/neurodidactica/page/2/

La matèria a Bretanya

La novel·la cavalleresca té els seus orígens en unes narracions en vers ( romans courtois) que van irrompre en la tradició literària francesa del segle XII. - Romans: gènere cortesà destinat a la lectura que tenia en compte els ideals cavallerescos i també la participació de la dama en la vida de la cort.

Els protagonistes dels romans  són cavallers errants vinculats a la cort del rei Artús, i les narracions es desenvolupen a la Bretanya continental. Cavallers com Tristany, Lancelot, Perceval o Ivain inicien un viatge, una aventura, per complir la seva comesa; hauran de superar tot un seguit de proves i vèncer les amenaces abans de retornar victoriosos a la cort.

En les aventures hi trobem :  –elements

El Rol de las Emociones en la Regulación de la Conducta
·Teoría James-Lange: el Sistema Nervioso Autónomo (SNA) crea eventos fisiológicos (tensión muscular, transpiración, sequedad de la boca, etc.).
Por Ejemplo: sentimos pena porque lloramos; enojo porque pegamos, etc.

·Teoría de Schachter: Postula que las emociones son producidas directamente por una situación de estímulo.

·Teoría del Marcador Sintético: La corteza prefrontal, específicamente la corteza ventromedial y orbitofrontal han sido implicadas en el cambio en conducta emocional y en la anticipación de consecuencias positivas y negativas.

Paúl Broca
Broca describe a un paciente que sufría de una parálisis del lado derecho del cuerpo y una grave limitación en la producción... Continuar leyendo "Modelo de wernicke-geschwind" »

Orígens i Característiques de la Poesia Trobadoresca

La poesia trobadoresca neix a Occitània, territori de la llengua d’oc, en contrast amb la llengua d’oïl de França. És una poesia innovadora perquè utilitza la llengua vulgar, és lírica i té un autor conegut. Introdueix una nova visió de l’amor cortès i adquireix un ressò extraterritorial gràcies a una koiné literària de prestigi.

L'Amor Cortès i el Sistema Feudal

És una poesia vinculada a la cort feudal, creada i difosa dins l’ambient de la noblesa. S’hi relaciona un codi ètic que també apareix en obres com el romanç de Tristany i Isolda, on l’heroi posseeix educació i qualitats humanes. L’amor cortès es concep com un amor pur i refinat (fin’amors), que... Continuar leyendo "La Poesia Trobadoresca: Orígens, Gèneres i Amor Cortès" »

Crisi de Valors i Transició al Pensament Modern

Entre els segles XIV i XV es produeix una crisi de valors que marca la transició del pensament medieval cap a actituds més crítiques i individualistes. L’antropocentrisme situa l’ésser humà al centre, mentre conviuen l’espiritualitat cristiana i un cert escepticisme.

Consolidació Social i Política

La burgesia i les ciutats consoliden el seu poder i els estats evolucionen cap a monarquies fortes, coincidint amb la fi de les croades.

Naixement i Expansió de l'Humanisme

Culturalment neix l’humanisme, que recupera els ideals clàssics grecollatins i la racionalitat, en un context d’expansió de la impremta, la lectura i les universitats.

Figures Clau de l'Humanisme Italià

A la Toscana... Continuar leyendo "Crisi Medieval i Naixement de l'Humanisme: Renaixement Cultural" »

Poesia catalana després dels anys 70

Dècada de canvi i confluències: fi de la dictadura, transició democràtica i grans avenços culturals i científics.

Tendències i generacions poètiques

Conviuen diverses generacions:

• Vicent Andrés Estellés: veu del poble valencià, poesia realista i quotidiana.
• Salvador Espriu: poesia simbòlica sobre la mort i la identitat catalana.
• Miquel Martí i Pol: poesia humana sobre la vida, l’amor i el treball.

També destaquen Pere Quart, Maria-Mercè Marçal i la influència de la Nova Cançó.

La creació d'una infraestructura cultural

S’enforteix l’ús del català: s’introdueix a l’ensenyament, s’obren mitjans, editorials i premis literaris, i creix la presència cultural.

La Fornada Valenciana: Renovació

Evolució de l'Assaig Valencià (1950-2000)

Entre 1950 i 2000, l'assaig valencià va viure una evolució notable. Durant el franquisme, predominaren textos costumistes i apolítics per la censura. A partir dels anys 70, amb la transició democràtica, sorgiren assagistes com Joan Fuster (Nosaltres, els valencians), que va marcar un punt d'inflexió en l'anàlisi de la identitat valenciana. Als anys 80 i 90, l'assaig es va diversificar amb temes històrics, lingüístics i socioculturals, destacant autors com Vicent Pitarch i Alfons Cucó. Amb l'oficialitat del valencià, el gènere es va consolidar com una eina fonamental per a l'anàlisi crítica de la societat valenciana i la seva evolució.

Evolució de la Narrativa Valenciana (1950-2000)

Entre... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Valenciana (1950-2000): Gèneres i Autors Clau" »

Reflexiones Filosóficas sobre la Adicción a la Tecnología

La omnipresencia de la tecnología en la vida moderna

Vivimos en una sociedad donde la tecnología está presente en casi todos los momentos de nuestra vida. Usamos el móvil, el ordenador, la televisión, las redes sociales y muchas otras herramientas digitales para estudiar, trabajar, entretenernos o simplemente pasar el tiempo. Gracias a la tecnología, podemos comunicarnos con personas que están lejos, aprender cosas nuevas y tener acceso rápido a información. Sin embargo, muchas personas sienten que no pueden vivir sin ella. Cuando no tienen el móvil cerca, se sienten nerviosas, aburridas o incluso vacías. Esto nos lleva a preguntarnos: ¿nos estamos volviendo adictos a la

La Cronologia de l'Edat Mitjana

L’Edat Mitjana comença l’any 476 dC, amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, un fet que marca la fi de l’Antiguitat. L’Imperi, molt debilitat, es divideix en dues parts: l’Occidental, que cau amb l’expulsió de l’últim emperador romà, i l’Oriental, amb capital a Constantinoble, que sobreviurà gairebé mil anys més.

Aquest període, que sovint ha estat etiquetat com a “època fosca”, s’estén fins al segle XV, quan tenen lloc tres esdeveniments clau que marquen l’inici de l’Edat Moderna:

1. 1453: Caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans. Suposa la fi de l’Imperi Romà d’Orient.
2. 1455 (aprox.): Invenció de la impremta per Gutenberg, que revoluciona la difusió del

Registres Lingüístics del Català

Registre Vulgar

Tema: General, quotidià.

Canal: Oral espontani.

Intencionalitat: Subjectiva.

Grau de formalitat: Baix.

Característiques del Registre Vulgar

• Llenguatge espontani, emocional, amb repeticions i frases inacabades.
• Ús de recursos expressius (interjeccions, frases fetes, etc.).
• Lèxic pobre, redundància i paraules mal construïdes o incorrectes.

Textos Típics

Converses orals, missatges, notes personals, diàlegs teatrals o de pel·lícules que reprodueixen la parla col·loquial.

Registre Estàndard

Tema: General o específic.

Canal: Escrit o oral.

Intencionalitat: Objectiva.

Grau de formalitat: Mig.

Característiques del Registre Estàndard

• Registre neutre, adequat per a contextos formals i informals.
• Ús de