Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Text Expositiu

Propòsit: Transmetre coneixements.

Estructura

• Introducció
• Desenvolupament
• Cloenda

Característiques

• Verbs en present.
• Noms específics i abstractes.
• Connectors lògics que jerarquitzen la informació i relacionen dades i idees.
• Llenguatge formal, objectiu, denotatiu i referencial.

Text Argumentatiu

Propòsit: Influir, convèncer el lector.

Estructura

• Tesi
• Argumentació
• Conclusió

Característiques

• Connectors lògics que jerarquitzen la informació i relacionen les idees.
• Llenguatge formal, referencial.

Text Narratiu

Propòsit: Narrar fets, accions, esdeveniments...

Estructura

• Plantejament
• Nus
• Desenllaç

Característiques

• Predomini del temps passat.
• Ús de verbs en aspecte perfectiu.
• Abundància de verbs d’acció.
• Pronominalització de 3a persona.
• Connectors

Autors Clau de l'Assaig Català Contemporani

Joan Francesc Mira: Antropologia i Via Valenciana

Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista, destaquen els seus treballs:

• Crítica de la nació pura (1985)
• Sobre la nació dels valencians (1997)
• La síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000)

Mira aporta un seguit de reflexions (com sempre documentades i crítiques) en què opta per una via valenciana, més propera al sentiment de valencianitat encara latent i unit a una història i a uns símbols recuperables i presents. Aquesta via s'allunya tant de la dependència espanyola com de l'opció fusteriana dels Països Catalans.

Quim Monzó: Narrativa, Periodisme i Combat

La Narrativa de Postguerra: Diversitat de Corrents

Dins de la narrativa de postguerra, alguns narradors segueixen els models de la novel·la psicològica de preguerra, mentre que altres es veuen influenciats pels nous corrents literaris europeus.

La Novel·la Psicològica

La novel·la psicològica fou la més dominant durant la postguerra i se centra en l'anàlisi del món interior i íntim d'un personatge.

La Novel·la Realista

La novel·la realista va desenvolupar nous corrents:

• El testimonialista pretén representar els fets viscuts després de la guerra.
• L'existencialista té com a objectiu denunciar la situació política de la postguerra.
• El realisme mític utilitza un narrador subjectiu que explica els records i la memòria del personatge.

Altres

La Literatura Catalana a l'Edat Moderna

L'Edat Moderna, període comprès entre la caiguda de Constantinoble (1453) i la Revolució Francesa (1789), es caracteritza per:

• L'establiment de les monarquies absolutes.
• El creixement de la burgesia.
• La colonització d'Amèrica.
• Els grans avenços científics.

A Catalunya, la unió dinàstica entre Castella i Aragó va centralitzar progressivament el poder a Castella. La literatura catalana va viure el seu moment de màxima esplendor fins al segle XVIII, però posteriorment va declinar a causa de conflictes polítics i militars:

• El Tractat dels Pirineus (1659).
• La Guerra de Successió (1701-1714).

Aquesta època va culminar amb el Decret de Nova Planta (1716), que va imposar les lleis i la llengua castellanes,... Continuar leyendo "Ausiàs March i Jacint Verdaguer: Context i llegat en la literatura catalana" »

El Modernisme a la Literatura Catalana: Orígens i Característiques

A finals del segle XIX, la literatura catalana havia recuperat la qualitat perduda gràcies a la Renaixença i, sobretot, a autors com Verdaguer, Guimerà i Oller, escriptors que estaven a l'altura dels autors europeus del seu temps.

Objectius del Modernisme Català

Els modernistes, però, s'adonen que la cultura catalana, en general, i la literatura, en particular, no recuperarien l'originalitat perduda mentre els models a seguir fossin els autors castellans, també endarrerits respecte d'Europa. Per tant, els modernistes es marcaren com a objectiu modernitzar la cultura catalana i posar-la en consonància amb l'europea.

Etapes del Modernisme Literari

El Modernisme es pot classificar... Continuar leyendo "El Modernisme a la Literatura Catalana: Etapes, Tendències i Autors Clau" »

Tipus de Versions de Narracions

Versió Folklorista

Definició: Transmesa oralment a través de generacions dins d'una comunitat. Sol ser autèntica i connectada amb la cultura popular, amb variacions segons la regió. Pot no tenir un autor conegut i sovint reflecteix la identitat cultural.

Exemple: Una rondalla o conte popular explicat per una àvia al seu poble.

Adaptació T: Construcció total de la narració, equilibri entre narració i diàleg, expressivitat oral.

Versió Literària

Definició: Adaptació escrita i sovint polida d'una història o tema popular per un autor concret. Pot ser estilitzada i utilitzar un llenguatge més elaborat. L'autor pot afegir detalls, reflexions i recursos literaris per enriquir la narració.

Exemple: Els contes... Continuar leyendo "Narracions, Poesia i Tradició Oral per a Infants" »

Context Històric i Cultural de "Diccionari per a Ociosos"

L'escriptura de l'obra Diccionari per a ociosos de Joan Fuster se situa en un context històric i cultural de gran transformació. Publicada l'any 1964, aquesta època va marcar l'inici d'una progressiva obertura internacional del règim franquista. Aquesta obertura va culminar amb l'extinció de la censura prèvia (1966) i la prohibició de publicar en català, mesures que havien estat vigents des del final de la Guerra Civil.

Aquest període de canvi va generar una crisi moral i creativa que va impulsar els escriptors a explicitar el seu compromís amb una visió progressista i crítica de la problemàtica social i cultural. En el gènere assagístic, el corrent existencialista va influir... Continuar leyendo "Joan Fuster: Diccionari per a Ociosos - Context Històric i Assaig Català" »

Escola Mallorquina: Conceptes Clau

1. Horacianes: (1906) Obra poètica de Costa que consta d’un homenatge a Horaci, s’aproxima als versos grecollatins i destaca per la perfecció formal, l’exaltació dels clàssics i el mediterranisme.
2. Tradicions i fantasies: (1903) Obra del mallorquí Miquel Costa i Llobera.
3. Cap al tard: (1909) És un dels dos llibres poètics publicats de’n Maspons. El títol de Cap al tard és degut al sentiment profund d’haver arribat tard perquè havia perdut la primera esposa i els fills Teresa i Pere. Les composicions més importants són La Balanguera i Desolació.
4. La Balanguera: És la primera poesia de Cançons de la Serra i avui és l’himne de Mallorca. “La Balanguera” és un personatge de la mitologia popular

Tipologia Textual

1. Text Narratiu

Contar fets que han succeït en un temps i un espai determinats.

Estructura Prototípica

• Plantejament
• Nus
• Desenllaç

Característiques

• Predominen els verbs predicatius i que expressen acció.
• Temps: Segueix un desenvolupament temporal; se sol fer ús del passat, de connectors temporals i d’expressions que indiquen temps.
• Narrador: La figura que conta els fets.
  • Intern (en 1a persona):
    • Protagonista
    • Testimoni
  • Extern (en 3a persona):
    • Omniscient
    • Observador
• Personatges
• Espai

Finalitat

Estètica, informar, entretenir, argumentar...

Gèneres

• Novel·la
• Conte
• Pel·lícula
• Acudits
• Notícia
• Còmic

2. Text Descriptiu

Dir com és una persona, animal o cosa.

Característiques

• Verbs d’estat (es frena l’acció).
• Adjectivació abundant.
• Coordinació,

Primers Textos Escits en Català

Els primers documents en català s'inscriuen principalment en dos àmbits: el jurídic i el religiós.

Documents Jurídics i Religiosos Clau

• Liber Iudiciorum: Traducció al català de les lleis visigòtiques.
• Segle XII: Homilies d'Organyà: Un sermonari (conjunt de sermons) redactat per capellans, molts d'ells de la catedral de Solsona, amb l'objectiu que la gent els entengués.
• Segle XIII: Destaquen obres com els Usatges de Barcelona, les Commemoracions de Pere Albert, els Furs de València i el Llibre de les Costums de Tortosa.

Ramon Llull: Forjador de la Llengua Catalana

Ramon Llull va contribuir significativament a impulsar la llengua catalana en l'àmbit de la literatura.

El seu model esdevindria un referent lingüístic,... Continuar leyendo "Història de la Llengua Catalana: Orígens, Llull i Pompeu Fabra" »