Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Definición de las Fases de la Represión

La represión es un mecanismo fundamental en la teoría psicoanalítica, que se desarrolla en dos fases distintas:

Represión Primordial

• Primera fase: Se niega la admisión a la conciencia de la agencia representante psíquica de la pulsión.
• Resultado: Esto genera una fijación, donde la agencia representante persiste inmutable y la pulsión permanece ligada a ella.
• Causa: Este proceso ocurre debido a las propiedades inherentes de los procesos inconscientes.

Efecto de Dar Caza (Represión Secundaria)

• Segunda fase: Se dirige hacia los retoños psíquicos de la agencia representante reprimida o hacia los itinerarios de pensamiento que están asociados a ellas.
• Implicación: Esto implica un esfuerzo activo y

Ramon Llull, un dels pensadors més importants de l'Edat Mitjana, pot ser considerat com un "influencer" del segle XIII. Tot i que el concepte d'influencer és modern, Llull compartia algunes característiques clau amb aquestes figures: va transmetre idees innovadores, va influir en moltes persones del seu temps i va deixar un impacte que encara recordem avui.

La Comunicació Intercultural de Llull

En primer lloc, la seva obra destaca per la seva voluntat de comunicar-se amb diferents cultures i persones. Llull va escriure en llatí, català i àrab, trencant les barreres lingüístiques del seu temps. Això li va permetre arribar a un públic divers: cristians, jueus i musulmans. Un exemple clar d'això és la seva Ars Magna, un sistema filosòfic... Continuar leyendo "Ramon Llull: Un Influencer del Segle XIII?" »

La Renaixença i el Realisme-Naturalisme

1. La Renaixença

Origen

• Inspirada en les idees romàntiques europees del segle XIX.
• Introducció a València el 1830 amb traduccions d’autors com Byron, Hugo, Dumas.
• Publicació fundacional: La Pàtria de Bonaventura Carles Aribau (1833).

Objectius

• Recuperar la llengua formal i la literatura culta.
• Fomentar el patriotisme i la identitat col·lectiva.

A València

• Inici: Cançó de Tomàs de Villarroya (1841).
• Esdeveniments clau (1870-1879):
  • Convocatòria dels Jocs Florals: lema Pàtria, fe i amor.
  • Fundació de l’associació cultural Lo Rat Penat.

Autors destacats

• Teodor Llorente:
  • Defensor de la llengua arcaïtzant (poetes de guant).
  • Poemes: Llibret de versos, Vora el barranc dels Algadins.
• Constantí Llombart:
  • Advocava

Text Expositiu

Propòsit: Transmetre coneixements.

Estructura

• Introducció
• Desenvolupament
• Cloenda

Característiques

• Verbs en present.
• Noms específics i abstractes.
• Connectors lògics que jerarquitzen la informació i relacionen dades i idees.
• Llenguatge formal, objectiu, denotatiu i referencial.

Text Argumentatiu

Propòsit: Influir, convèncer el lector.

Estructura

• Tesi
• Argumentació
• Conclusió

Característiques

• Connectors lògics que jerarquitzen la informació i relacionen les idees.
• Llenguatge formal, referencial.

Text Narratiu

Propòsit: Narrar fets, accions, esdeveniments...

Estructura

• Plantejament
• Nus
• Desenllaç

Característiques

• Predomini del temps passat.
• Ús de verbs en aspecte perfectiu.
• Abundància de verbs d’acció.
• Pronominalització de 3a persona.
• Connectors

Autors Clau de l'Assaig Català Contemporani

Joan Francesc Mira: Antropologia i Via Valenciana

Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista, destaquen els seus treballs:

• Crítica de la nació pura (1985)
• Sobre la nació dels valencians (1997)
• La síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000)

Mira aporta un seguit de reflexions (com sempre documentades i crítiques) en què opta per una via valenciana, més propera al sentiment de valencianitat encara latent i unit a una història i a uns símbols recuperables i presents. Aquesta via s'allunya tant de la dependència espanyola com de l'opció fusteriana dels Països Catalans.

Quim Monzó: Narrativa, Periodisme i Combat

La Narrativa de Postguerra: Diversitat de Corrents

Dins de la narrativa de postguerra, alguns narradors segueixen els models de la novel·la psicològica de preguerra, mentre que altres es veuen influenciats pels nous corrents literaris europeus.

La Novel·la Psicològica

La novel·la psicològica fou la més dominant durant la postguerra i se centra en l'anàlisi del món interior i íntim d'un personatge.

La Novel·la Realista

La novel·la realista va desenvolupar nous corrents:

• El testimonialista pretén representar els fets viscuts després de la guerra.
• L'existencialista té com a objectiu denunciar la situació política de la postguerra.
• El realisme mític utilitza un narrador subjectiu que explica els records i la memòria del personatge.

Altres

La Literatura Catalana a l'Edat Moderna

L'Edat Moderna, període comprès entre la caiguda de Constantinoble (1453) i la Revolució Francesa (1789), es caracteritza per:

• L'establiment de les monarquies absolutes.
• El creixement de la burgesia.
• La colonització d'Amèrica.
• Els grans avenços científics.

A Catalunya, la unió dinàstica entre Castella i Aragó va centralitzar progressivament el poder a Castella. La literatura catalana va viure el seu moment de màxima esplendor fins al segle XVIII, però posteriorment va declinar a causa de conflictes polítics i militars:

• El Tractat dels Pirineus (1659).
• La Guerra de Successió (1701-1714).

Aquesta època va culminar amb el Decret de Nova Planta (1716), que va imposar les lleis i la llengua castellanes,... Continuar leyendo "Ausiàs March i Jacint Verdaguer: Context i llegat en la literatura catalana" »

El Modernisme a la Literatura Catalana: Orígens i Característiques

A finals del segle XIX, la literatura catalana havia recuperat la qualitat perduda gràcies a la Renaixença i, sobretot, a autors com Verdaguer, Guimerà i Oller, escriptors que estaven a l'altura dels autors europeus del seu temps.

Objectius del Modernisme Català

Els modernistes, però, s'adonen que la cultura catalana, en general, i la literatura, en particular, no recuperarien l'originalitat perduda mentre els models a seguir fossin els autors castellans, també endarrerits respecte d'Europa. Per tant, els modernistes es marcaren com a objectiu modernitzar la cultura catalana i posar-la en consonància amb l'europea.

Etapes del Modernisme Literari

El Modernisme es pot classificar... Continuar leyendo "El Modernisme a la Literatura Catalana: Etapes, Tendències i Autors Clau" »

Tipus de Versions de Narracions

Versió Folklorista

Definició: Transmesa oralment a través de generacions dins d'una comunitat. Sol ser autèntica i connectada amb la cultura popular, amb variacions segons la regió. Pot no tenir un autor conegut i sovint reflecteix la identitat cultural.

Exemple: Una rondalla o conte popular explicat per una àvia al seu poble.

Adaptació T: Construcció total de la narració, equilibri entre narració i diàleg, expressivitat oral.

Versió Literària

Definició: Adaptació escrita i sovint polida d'una història o tema popular per un autor concret. Pot ser estilitzada i utilitzar un llenguatge més elaborat. L'autor pot afegir detalls, reflexions i recursos literaris per enriquir la narració.

Exemple: Els contes... Continuar leyendo "Narracions, Poesia i Tradició Oral per a Infants" »

Context Històric i Cultural de "Diccionari per a Ociosos"

L'escriptura de l'obra Diccionari per a ociosos de Joan Fuster se situa en un context històric i cultural de gran transformació. Publicada l'any 1964, aquesta època va marcar l'inici d'una progressiva obertura internacional del règim franquista. Aquesta obertura va culminar amb l'extinció de la censura prèvia (1966) i la prohibició de publicar en català, mesures que havien estat vigents des del final de la Guerra Civil.

Aquest període de canvi va generar una crisi moral i creativa que va impulsar els escriptors a explicitar el seu compromís amb una visió progressista i crítica de la problemàtica social i cultural. En el gènere assagístic, el corrent existencialista va influir... Continuar leyendo "Joan Fuster: Diccionari per a Ociosos - Context Històric i Assaig Català" »