Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

El bilingüisme social i el conflicte lingüístic

El bilingüisme social és la situació en la qual, dins un mateix territori, hi ha un conjunt d'individus (grup A) que usa més d'un idioma: un de propi (llengua A), après per transmissió natural, i un altre de no propi, forani, arribat de fora (llengua B), pertanyent a un altre grup (grup B). Aquesta alternança idiomàtica sol estar organitzada en un desequilibri. Per això, aquesta situació reflecteix l'existència d'un conflicte lingüístic.

Fases del procés de bilingüització

1. Població monolingüe.
2. Primers contactes entre els grups A i B.
3. Extensió de la bilingüització al grup A.
4. Desaparició de monolingües en llengua A. Aquest fet es produeix per les següents causes:
   • Mort física

Covardia

Idea general

No es pot jutjar ningú per covard, ja que qualsevol de nosaltres pot arribar a ser-ho.

Altres idees

• L'excusa per a ser covard és la covardia (paradoxa).
• Totes les persones han tingut por alguna vegada.
• Cada persona gestiona la seva por com vol.
• Sempre s'és covard per comparació amb una altra persona més valenta.
• No hi ha cap límit ni raó moral per jutjar ningú a causa de la seva covardia.

Característiques o recursos

Aplicació de "el lliure examen" a un tema anecdòtic o quotidià (la covardia) amb mentalitat crítica i actitud racionalista.

Reflexió a partir de la interpel·lació al lector i la inclusió d'aforismes, sentències dirigides al lector i enunciades com a veritats indiscutibles.

Registre literari amb elements... Continuar leyendo "Fuster: reflexions sobre covardia, escepticisme, gent, lectura i més" »

La llengua i la literatura: orígens lingüístics

Els orígens lingüístics i literaris de la llengua catalana es troben a la Romania (territoris de l’antic Imperi Romà on el llatí es va convertir en llengua popular). El llatí vulgar va evolucionar de manera diversa després de la caiguda de l’Imperi Romà, donant lloc a les llengües romàniques (català, castellà, francès, etc.), mentre que el llatí culte es va mantenir en els àmbits acadèmics.

Evolució lingüística i època preliterària

El català es va començar a escriure quan es va distanciar prou del llatí (segles VII-IX). Durant l’època preliterària, hi ha mostres escrites en català en glosses (traduccions de paraules llatines) i juraments feudals.

Primers textos

Plena de seny

Aquest primer cicle està compost per 19 poemes que sempre duen aquest senyal. Aquestes composicions són una mena de diàleg entre l’autor i una dama a qui el poeta anomena sovint «aimia» (estimada). El poeta pretén trencar amb les formes més tradicionals de l’acte d’estimar i proposa a l’amada una relació més madura, tant física com intel·lectual, per tal de superar els desitjos de la carn i els problemes espirituals. Davant d’aquesta proposta, la dama segueix el seu caràcter passiu i tradicional i no li respon. El poeta se sent fracassat i presenta una actitud agressiva; però, com que escriu per resoldre els problemes que el turmenten, comença un nou cicle. Utilitza moltes comparacions del tipus «així... Continuar leyendo "Cicles amorosos de March: amor, mort i desengany" »

El tema principal del text és la discriminació lingüística basada en l'accent i com aquesta afecta diverses comunitats lingüístiques.

Anàlisi de la Discriminació Lingüística per Accent

Iniciativa legislativa francesa contra la discriminació per accent

La recent aprovació per part de l'Assemblea Nacional francesa d'una llei per sancionar la discriminació per l'accent.

L'abast global de la discriminació per accent

La discriminació per l'accent no és exclusiva de la francofonia, sinó que és un problema generalitzat.

La percepció de la discriminació pròpia i aliena

Com les discriminacions semblen menys rellevants quan afecten altres persones.

Diversitat d'accents en totes les llengües

Totes les llengües tenen múltiples variacions... Continuar leyendo "Discriminació Lingüística per Accent: Anàlisi i Impacte Global" »

Las Revoluciones Liberales y la Reconfiguración de la Sociedad

As revolucións liberais provocaron profundas transformacións na estrutura social herdada do Antigo Réxime. Non cabe dúbida de que o século XIX é o século do ascenso da burguesía, grupo social que acadará a hexemonía social e que impoñerá o liberalismo como novo sistema.

Os antigos grupos tradicionais perden a súa posición hexemónica ante a aparición dunha nova sociedade clasista baseada no poder económico de cada individuo. Como consecuencia, os grupos sociais incluíronse en tres clases, segundo a súa riqueza:

As Clases Altas

As clases altas eran un grupo reducido que comprendía a antiga nobreza, o clero e a burguesía.

1. A Nobreza

• Perde os dereitos señoriais (privilexios

A poesía de finais do século XX e comezos do XXI

A finais da ditadura franquista e, sobre todo, tras a morte de Franco, a sociedade galega experimentou un proceso de cambio marcado pola democratización e a recuperación das liberdades. Isto repercutiu directamente na cultura e na literatura, favorecido por factores clave como a Constitución, o Estatuto de Autonomía e a Lei de Normalización Lingüística, que impulsaron o uso e ensino do galego.

Consolidación do sistema literario

Neste contexto, o sistema literario fortaleceuse coa aparición de:

• Novas editoriais.
• Premios literarios.
• Unha crítica máis profesional.
• A creación de asociacións como a AELG.
• A proxección internacional da literatura galega.

A transición e a renovación poética

Na... Continuar leyendo "Evolución y Transformación de la Poesía Gallega: Del Siglo XX al XXI" »

Què és una Llengua? Definició i Riquesa

Una llengua és la manera de parlar i pensar d’un grup de persones.

• Riquesa col·lectiva: Cada llengua ens mostra el món d’una manera única.
• Riquesa individual: Parlar llengües ens ajuda a connectar amb altres persones i a aprendre més coses.

Patrimoni Lingüístic de Catalunya

Les llengües de Catalunya són un tresor per al país, ja que ens permeten crear i aportar a la societat.

A Catalunya es parlen:

• Català: Llengua pròpia i oficial.
• Occità: Llengua pròpia de la Vall d’Aran i oficial.
• Castellà: Llengua oficial a tot Espanya.
• Llengua de Signes Catalana (LSC).

També hi ha moltes llengües d’immigrants i llengües internacionals.

Diversitat Lingüística Global

Quantes llengües es parlen al

Simone de Beauvoir: Filósofa e Precursora Feminista

Simone de Beauvoir (1908–1986) foi unha filósofa, novelista e ensaísta francesa, considerada unha das figuras centrais do existencialismo e, sobre todo, unha das grandes precursoras do pensamento feminista contemporáneo. A súa vida estivo marcada por un forte compromiso político, intelectual e vital coa liberdade individual, un principio que vertebra tanto a súa obra como a súa actitude perante o mundo. Influenciada polo existencialismo de Jean-Paul Sartre, co que mantivo unha intensa relación persoal e filosófica, Beauvoir desenvolveu un pensamento propio centrado na análise crítica das condicións que limitan a realización da liberdade humana, especialmente no caso das mulleres.... Continuar leyendo "Simone de Beauvoir: Legado Feminista e Existencialismo" »

A influencia do celtismo e a cultura popular

A doutrina e as augas salutares do bautismo. A cultura celta menciónase a través da referencia aos caracteres do alfabeto celta inventado polo sabio Ogma.

Elementos temáticos de orixe popular

Escribe exemplos de elementos temáticos de orixe popular debidos á reinterpretación de lendas feita por este escritor:

• A trabe de ouro: Presente en lendas populares que falan de que encherá de riquezas a quen a atope.
• Encomenda dun ser encantado: O feito de que un personaxe reciba unha misión por parte dun ser sobrenatural.

Outros elementos, neste caso de orixe culta, son os que se refiren á cultura celta, á denominada «ciencia antiga» e ás vellas leis e profecías.

A fascinación polo exótico: Vicente