La Renaixença: Qüestions Fonamentals

Per què es va abandonar el català en la literatura culta?

A causa de la desaparició de la monarquia catalana, la castellanització de la cort, la unió amb Castella i el Decret de Nova Planta de l'època de Felip V.

Quina obra marca l'inici de la Renaixença?

L'obra que marca l'inici de la Renaixença és l'Oda a la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau.

La imposició del castellà va afectar tot el territori igual?

No, no va afectar de la mateixa manera. La gent del camp sovint no coneixia el castellà, i les rondalles i el teatre popular es mantenien en català.

Què reivindicaven els romàntics?

• Nacionalisme
• Cultura popular
• Retorn al fet medieval

Qui va recollir les llegendes populars catalanes?

Víctor

Características Lingüísticas Fundamentais

Nas características lingüísticas fundamentais destacan dous factores novos: a difusión do actual estándar e a escolarización en galego. Estes feitos depuraron a lingua de castelanismos léxicos propios da fala popular e difundiron un modelo fonético considerado por algúns menos “auténtico” (sen gheada, sen seseo...). Isto xera na lingua oral unha “diglosia interna” entre o galego estándar e o dialectal.

Esta etapa é a que se inicia coa disputa pola normativización entre a Real Academia Galega (RAG) e o Instituto da Lingua Galega (ILG). Establécese o galego estándar coas Normas ortográficas e morfolóxicas do idioma galego, legalizadas en 1982 con revisións en 1995 e 2003. A... Continuar leyendo "O Galego Hoxe: Traxectoria, Retos e o Futuro da Lingua Propia de Galicia" »

Objectius del Modernisme

El Modernisme tenia com a finalitat modernitzar i europeïtzar la cultura, la literatura i l’art catalans, trencant amb la tradició i els models romàntics de la Renaixença i els Jocs Florals, que consideraven antiquats. Els modernistes pensaven que la cultura havia d’adaptar-se als nous temps i criticaven el retard científic, cultural i polític de la societat catalana.

També volien renovar i normativitzar la llengua catalana per fer-la apta per a una literatura moderna, fet impulsat amb la creació de l’IEC (1907) i les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra (1913). Un modernista era un intel·lectual partidari de modernitzar la cultura i renovar la societat.

Moviments literaris i culturals

• Realisme: Apareix

Tipoloxía de Réximes Políticos na Transición á Idade Moderna

A Monarquía Feudal

A monarquía feudal é unha **contradicción** inherente: a concentración fronte á fragmentación do poder. Son monarquías cun poder central moi débil, sen un control real do territorio. O rei só é un representante, conservado pola propia estrutura feudal.

Onde reside o poder

Onde reside o poder efectivo é nos **señoríos**, baseados en lazos e fidelidades persoais (os vasalos). Realmente, o rei non ten poder directo sobre estes señores. Ás veces, nin sequera son hereditarios, como no caso da monarquía dos visigodos.

No século XVIII, estas monarquías xa son simplemente residuais, unha forma anticuada de goberno.

As Repúblicas Urbanas

As repúblicas... Continuar leyendo "Evolución dos Réximes Políticos: Da Monarquía Feudal ao Absolutismo (Séculos XII-XVIII)" »

Orígens de la Narrativa: De l'Èpica a la Gesta

Els orígens de la narrativa es troben en l'epopeia i la poesia èpica, amb figures com Homer i els seus mites, que narraven esdeveniments èpics. Més tard, en el període feudal, sorgeix el gènere de la cançó de gesta, que exalta les proeses i la valentia d'un cavaller, descrivint-ne l'arnès.

El Romanç Medieval i la Novel·la Cavalleresca

Destinat a un públic culte, el romanç (o roman) recull les vivències socials d'un univers elegant, construït entorn de la figura idealitzada del cavaller. Aquest gènere no és aliè a la màgia i la fantasia, amb personatges com Merlí i Morgana.

De la simbiosi fantàstica d'elements cristians i mites cèltics sorgeix la novel·la de cavalleries o novel·la

Edat Mitjana: Literatura i Cultura

La Literatura Trobadoresca

Cançó:

Composició de temàtica amorosa.

Sirventès:

Composició satírica de contingut polític.

Tensó:

Debat que posa a prova l'enginy de dos trobadors.

Plany:

Forma elegíaca.

Albades:

Composició on es narra la separació dels amants a l'arribar l'alba.

Pastorel·les:

Composició on s'explica l'encontre entre un cavaller i una pastora.

L'Amor Cortès

L'amor cortès reflecteix les estructures feudals de l'època. La relació de vassallatge ha de ser sempre amb una dona casada, una relació secreta i plena de senyals.

La Prosa Medieval Catalana

Crònica de Jaume I (Llibre dels fets):

Memòries del rei Jaume I. La seva forma autobiogràfica li dona un to personal i familiar. El llenguatge, farcit

Taller d’Expressió Escrita

Redacció de textos: analitzem la situació, produïm idees i recollim dades, les seleccionem, redactem l'esborrany, el revisem i escrivim la versió final.

El registre: elecció de la varietat social de la llengua segons el tema (general/específic), la formalitat (formal/informal), el canal (oral/escrit) i la intenció (informar/convèncer).

Registres formals (ús públic): culte i estàndard. Registres informals (ús privat): col·loquial i vulgar.

Llengua i Societat

Al nostre món es parlen unes sis mil llengües, però només unes 130 tenen més d’un milió de parlants. Tenim una gran riquesa lingüística i una gran diversitat cultural al món.

Amb el nom de llengües romàniques, veiem com a origen llatí nou... Continuar leyendo "Expressió Escrita, Llengua i Literatura Catalana" »

Poesía Galega: Ruptura co Socialrealismo

En 1976 produciuse un cambio de rumbo na poesía galega, ata entón dominada pola corrente do socialrealismo. Este cambio materializouse coa aparición de Con pólvora e magnolias de Xosé Luís Méndez Ferrín.

A Xeración dos 80 na Poesía Galega

A poesía galega experimentou relevantes novidades a partir de 1975. Entre elas, destacou a aparición de colectivos poéticos como Rompente (Vigo), Cravo Fondo (Santiago) e De amor e desamor.

Características da Xeración dos 80:

• Culturalismo e interculturalismo.
• Erotismo e sensualidade.
• Coidado da métrica e da estrofa.

A Variedade Estándar do Galego: Elaboración e Función

As linguas que son usadas en ámbitos formais son consideradas estándar e superpóñense... Continuar leyendo "Evolución da Literatura Galega Contemporánea: Poesía e Teatro (1970-1990)" »

Anàlisi d'un Fragment Narratiu sobre la Criança de Gràcia

Pau: juny 2023. Comença Malena Notenovio. Se sentia art...

Tema: La criança de la xiqueta Gràcia

Criança, alimentació i desenvolupament d'una xiqueta.

Parts Bàsiques de la Narració

Cal tenir en compte que es tracta d'un fragment narratiu d'una novel·la amb elements descriptius. Com a text narratiu, s'hi poden reconèixer tres parts essencialment:

• Primera part (línies 1-12, fins on diu "li havia donat la vida").
• Segona part (línies 12, des d'on diu "Alegre com un teuladi" fins a la 19).
• Tercera part (línies 20-26).

Resum del Contingut (Màxim 6 Línies)

Es narra la criança, l'alimentació i el desenvolupament dels primers anys de la xiqueta Gràcia. La protagonista va deixar de mamar... Continuar leyendo "Anàlisi Narrativa: Criança i Desenvolupament de Gràcia" »