Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Aquesta composició va ser ecrita en l'epoca del feudalisme. Aquesta organització social és característica a l'Edat Mitjana i està basada en els pactes de vassallatge. Ve a ser, com un jurament de fidelitat mútua; el fet que aquesta societat siga estamental i jerarquica influira en l'actitud del trobador, honest vassal i fidel servidor de la dama midons.

La lírica trobadoresca, que així s'anomenen el conjunt de textos produits entre els segles XI-XIII, esta escrita en provenzal, una varietat artística de l'occita emprada únicament en aquest context literari i cortesà. En general la lírica trobadoresca es caracteritza pel seu rigor a l'hora de seguir  les normes establertes als tractats de retorica de l'epoca. Dels tres estils en... Continuar leyendo "Poema xiii ausias march figures retoriques" »

CARACT. ESCRIPTURA TEATRAL

Els autors dramatics deuen comptar una historia en un temps bastant limitat,a lo que no es pot permetre demores innecesaries.El fil argumental Déu captar la atenció del public durant tota la representació.Els recursos fundamentals per aconseguir asto, consisteix en establir, cada cert temps,un moment culminant que vaja encaminant la historia cap al desenllaç.El teatre es una mescla de recursos lingüístics i espectaculars, o lo que es el mateix, el text literari es suma,com un element mes,als elements escenics pertinents per a conseguir un espectacle complet.Encara que puguerem llegir una obra de teatre, ells personatges que intervenen en ella han sigut concebust per lautor per a ser representats per actors demunt... Continuar leyendo "Descarregar obres de teatre en català" »

A Prosa Galega Contemporánea: Un Rexurdimento Literario

A prosa galega alcanzou, coa chegada do período democrático, un gran desenvolvemento. Podemos apuntar dúas causas principais: a promoción que o galego comezou a ter nos medios de comunicación e no ensino, e o significativo aumento de editoriais e de certames literarios.

Narrativa Galega

En 1981 falecen tres dos referentes consolidados da narrativa galega: Dieste, Blanco Amor e Cunqueiro. O seu lugar hexemónico pasan a ocupalo mestres xurdidos da Nova Narrativa como Ferrín ou Casares; á vez que aparece tamén un novo grupo de narradores, amplo e heteroxéneo.

Estilos e Temas na Narrativa

Xógase cunha diversificación de estilos, técnicas e rexistros lingüísticos, froito dunha clara... Continuar leyendo "A Prosa Galega Contemporánea: Evolución, Estilos e Autores Clave" »

Trobadors Provençals i Catalans

5. Cita el nom d'alguns trobadors provençals i catalans: Provençals: Guillem de Peitieu, Marcabrú, Bernat de Ventadorm i Bertran de Born. Catalans: Rei Alfons, Berenguer de Palol, Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú i Cerverí de Girona (l'últim trobador).

Ramon Llull i la Prosa Literària

7. Quina importància té Ramon Llull? Creador de la prosa literària catalana. És el primer escriptor europeu que utilitza una llengua romànica (el català) per tractar temes que fins llavors només eren reservats al llatí.

L'Art de Ramon Llull

9. Què és l'art? Un mètode infal·lible que, segons Llull, permetia convertir tots els infidels per mitjà de raons necessàries de fàcil comprensió.

Crònica de Ramon

La Variació Lingüística

La variació lingüística es manifesta per grups, distingint-se en diverses categories:

• Varietats geogràfiques: corresponen a zones diverses del territori.
• Varietats històriques: reflecteixen diferents èpoques.
• Varietats socials: vinculades a diferents estaments i classes socials.

Textos Especialitzats i Variació Funcional

Els textos especialitzats presenten aspectes sociolingüístics particulars. La variació funcional ha estat un fet al llarg de la història, i la varietat funcional posa de manifest el grau de vitalitat de la llengua.

Aspectes Pragmàtics

Els aspectes pragmàtics posen en relació l'acte comunicatiu a través de diversos elements:

• Tema: pot ser general o específic.
• Emissor-receptor: el grau de relació

Las citas del Libro de Mormón: Una mirada a las enseñanzas de Jesús

Lo que tenemos del ministerio de Jesús a los nefitas es una versión abreviada porque el Señor ha querido "probar la fe de [su] pueblo" (3 Nefi 26:6-13). Obediente a su cargo, Mormón no proporcionó una explicación completa de las enseñanzas de Jesús, pero su hijo Moroni proporcionó tres citas... Continuar leyendo "Las citas del Libro de Mormón: Una mirada a las enseñanzas de Jesús" »

Axular izenez ezaguna zen, baina bere benetako izena Pedro Agerre zen, 1556. urtean jaio zen Urdazubin (Nafarroa) eta 1644an hil zen Saran (Lapurdi). Iruñean Teologia ikasketak egin zituen eta Donibane Lohizunen bizi izan zen. Bere libururik ospetsuena Gero da, 1643an argitaratua. Axular izengoitia bere baserriaren izenetik hartu zuen. XVII. mendean bizi izan zen, euskararentzat garai zail batean, idazle gutxik erabiltzen baitzuten euskara idazteko. Kristautasuna oso garrantzitsua zen, eta elizak eragin handia zuen pertsonen bizitzan eta kulturan. Erlijioa gai nagusienetako bat zen garai hartako literaturan. Axularrek bizitzaren zentzua eta betebeharra landu zituen, gizakiaren helburu nagusia Jainkoaren aurrean ondo bizitzea dela azpimarratuz.... Continuar leyendo "Axular eta Euskal Literatura XVI-XVII. mendeetan" »

Versemblança i Inversemblança en la Novel·la Cavalleresca

Versemblança: Tirant lo Blanc

• Espai real
• Temps contemporani o passat proper
• Personatges de mida humana

Inversemblança: Amadís de Gaula (Llibre de Cavalleries)

• Espai irreal
• Temps passat remot
• Personatges màgics i sobrenaturals

Curial e Güelfa: Una Novel·la Cavalleresca Singular

El manuscrit de Curial e Güelfa va ser descobert al segle XIX. La novel·la no tenia títol, per la qual cosa se li va posar el nom dels dos protagonistes. A diferència del Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa és de llenguatge molt culte, fet que en dificulta la lectura. És anònima, però es creu que l'escriptor va ser Enyego d'Àvalos; oficialment, però, és anònima.

Personatges Clau de Tirant lo Blanc

• Tirant

El Teatre de la Renaixença: Tendències i Autors

El teatre de la Renaixença va aplegar una tendència popular i culta.

Teatre Popular: Característiques i Llenguatge

Aquesta tendència està formada per obres escrites en llengua col·loquial, farcida de vulgarismes i castellanismes, que presenten situacions quotidianes.

Teatre Culte: Romanticisme i Llengua Arcaica

Es tracta d'un teatre romàntic, amb l'amor com a tema destacat i escrites en llengua culta i arcaica.

Eduard Escalante: El Sainet Valencià i la Societat

Eduard Escalante és considerat el màxim representant del Sainet Valencià. El teatre d'Eduard manifesta una ideologia popularista i liberal i reprodueix una barreja idiomàtica. Fou un autèntic mostrari de la situació de la llengua... Continuar leyendo "Teatre Renaixença, Propietats Textuals i Fonètica Catalana: Guia Essencial" »

Varietats Socials

Varietats Castellanitzades

• El xava: Adoptada per persones castellanoparlants que s'han incorporat al català, com persones de famílies bilingües catalanoparlants influïdes per castellanoparlants. Durant el segle XX es va caracteritzar per la simplificació de la fonètica i la influència del castellà. Trets com la utilització de castellanismes lèxics i gramaticals, obertura de la vocal neutra.
• El pijo: Molt influïda pel castellà, però l'extracció social dels parlants és diferent; són classes altes castellanitzades que quan parlen barregen el català i el castellà. També es poden incorporar paraules d'altres llengües. Segona meitat del segle XX.

Varietats d'Edat

• La parla adreçada als infants: Caracteritzada per