Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Prosa dels segles XVI, XVII i XVIII

-La didàctica: és el gènere literari que exposa coneixements veritats científiques o doctrines amb la finalitat d'ensenyar-les o simplement explicitar-les.

--El diàleg filósòfic o doctrinal: conreat en la cultura clàssica pels filòsofs grecs Plató i Sòcrates i per l'escriptor llatí Ciceró, és el subgenere didactic més emprat. Imita una conversa entre diversos personatges, un dels quals exposa la seva tesi i respon les repliques dels altres. Aquest subgenere fou recuperat pels humanistes i introduit a cat. Per Bernatg Metge.Amb el Reaixement els diàlegs van assolir la seva major popularitat com a forma literària, ja que permetien reflectir els pros i els contres dels temes debatuts.

--L'assaig:... Continuar leyendo "Diferencia entre llegenda i rondalla" »

¿Qué debemos fomentar en la escuela según las bases científicas del aprendizaje de la lengua?

Las teorías para el estudio de la lengua nos han llevado a destacar que, para enseñar lengua y literatura, debemos fomentar en la escuela una serie de consecuencias educativas que están relacionadas con la lengua, la literatura, la didáctica, la psicolingüística y la sociolingüística. Hay que tener en cuenta que lo importante es conocer la forma de enseñar y de comunicar los conocimientos.

Consecuencias relacionadas con la lengua

• Desarrollar la competencia comunicativa de la lengua estándar.
• Desarrollar la producción y recepción de textos orales y escritos, así como la lengua en su uso práctico.

Consecuencias relacionadas con la literatura

• Desarrollar

Fundamentos del Psicoanálisis: Teoría de Freud y Lacan

Conceptos Clave del Inconsciente Lacaniano

Inconsciente (Lacan)

• Estructurado como lenguaje.
• El sujeto es efecto del significante.
• El sujeto barrado ($) es representado por el significante uno (S1) ante el significante dos (S2).

Síntoma y Goce

• El Síntoma es la conjunción de deseo reprimido y defensa.
• Tiene una función: satisface el goce (inconsciente y sufriente).
• Es la causa y la solución del conflicto.
• El síntoma encierra sentido y goce.

Nombre-del-Padre (Lacan)

• Introduce la Ley simbólica, lo que implica la castración simbólica.
• Separa al sujeto del deseo materno.

Registros (Lacan)

• Real: Lo imposible de nombrar.
• Simbólico: La ley y el lenguaje.
• Imaginario: La imagen del yo.

Delirio y Caso Schreber

• El

Identificació de Varietats Dialectals Catalanes

Aquesta secció ajuda a distingir les principals varietats del català segons el vocabulari i les construccions:

• Si veus "hui", "este", "xiquet" $\rightarrow$ Valencià
• Si veus "lo", "jovens", "moixó" $\rightarrow$ Nord-occidental
• Si veus "avui", "aquest", vocal neutra $\rightarrow$ Central
• Si veus "sa", "ses", "horabaixa", "me’n vaig" $\rightarrow$ Balear
• Si veus "votura", "pas", "boleta" $\rightarrow$ Rossellonès
• Si veus "lo dic", "ecco", "mamma" $\rightarrow$ Alguerès

Ús dels Pronoms Febles en Català

Taula de Funcions Sintàctiques i Pronoms

Conceptos Fundamentales en la Teoría de la Traducción

Fidelidad en la Traducción según Amparo Hurtado Albir

La fidelidad en traducción es un concepto complejo que no debe confundirse con la traducción literal ni con la traducción libre. La verdadera fidelidad consiste en transmitir el sentido del texto original, adaptándolo al contexto y al destinatario de la lengua de llegada.

El traductor debe comprender el mensaje, desverbalizarlo y reexpresarlo, siendo fiel al sentido, a la intención del autor y a las características de la lengua y cultura de destino.

La Equivalencia en las Teorías Contemporáneas (Anthony Pym)

Según el capítulo "Teorías de la equivalencia" de Teorías contemporáneas de la traducción de Anthony Pym, la equivalencia

Verbs Irregulars

• a) ajupiu-vos (ajupir)
• b) fes (fer)
• c) apareixent (aparèixer)
• d) voleu (voler)
• e) traieu (treure)
• a) concebo (concebre)
• b) traieu-vos (treure)
• c) podent (poder)
• d) donés (donar)
• e) voleu (voler)
• a) respondré (respondre)
• b) jegut (jeure)
• c) doni (donar)
• d) cabo (caber)
• e) volent (voler)
• a) cuit (coure)
• b) donis (donar)
• c) reconec (reconèixer)
• d) escapces (escapçar)
• e) faci (fer)
• b) exclosos (excloure)
• c) voleu (voler)
• d) sabries (saber)
• e) donessin (donar)
• a) facin (fer)
• b) llueixen (lluir)
• c) escolliu (escollir)
• d) coent (coure)
• e) voleu (voler)

Tòpics Literaris

1. Amor Post Mortem

   • Definició: Amor que traspassa la mort; l'amor perdura més enllà de la vida.
   • Exemple: Fragment de Vicent Andrés Estellés: "em moriré de qualsevol cosa... però en el moment

Context Històric i Cultural de "El verí del teatre"

El verí del teatre, publicada el 1978, el mateix any de la proclamació de la Constitució Espanyola, és una de les obres més representatives de Rodolf Sirera. Per tant, podem afirmar que el context històric de l’escriptura de l'obra va ser un moment de canvis i obertura política i social, amb l'arribada del règim democràtic i de l'Estat de les Autonomies. Així, es va fomentar la producció literària teatral i es va renovar l'escena valenciana. En l'àmbit teatral, en aquells anys, va destacar el teatre independent, amb creacions col·lectives que desafiaven la censura i cercaven la modernització del teatre. Altres dramaturgs valencians destacats, coetanis de Rodolf Sirera, inclouen... Continuar leyendo "Rodolf Sirera i 'El verí del teatre': Context i Evolució Teatral" »

L'Oració: Subjecte i Predicat en Català

1. Propietats Essencials de l'Oració

Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Generalment, aquest sentit es construeix fent referència a un element determinat (persona, animal, cosa o idea) i assignant-li, tot seguit, una acció, un procés, un estat o una característica.

L'oració típica consta d'un sintagma nominal, que fa la funció de subjecte (SN subjecte), i d'un sintagma verbal, que fa la funció de predicat (SV predicat). Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona i nombre que s'estableix entre el subjecte i el verb.

2. El Subjecte: Definició i Tipus

El subjecte és un sintagma nominal que concorda en nombre (singular o plural) i persona (1a,... Continuar leyendo "L'Oració en Català: Subjecte, Predicat i Tipus Gramaticals" »

Tirant lo Blanc: Obra mestra de la literatura catalana

Tirant lo Blanc és una de les obres més importants de la literatura catalana, publicada a València el 1490. Va tenir un gran èxit des del primer moment i influí en autors com Cervantes, qui la mencionà en El Quixot.

L’autor i l’estructura de l’obra

L’autor, Joanot Martorell, va escriure l’obra entre 1460 i 1466, però es publicà pòstumament gràcies a Martí Joan de Galba. Narra les aventures de Tirant, un cavaller valent i fidel, a través de cinc parts:

• El seu pas per Anglaterra.
• La Mediterrània.
• L’Imperi Bizantí.
• El naufragi a l’Àfrica.
• El retorn a Bizanci.

Finalment, guanya la batalla i es casa amb Carmesina, però mor sense heroïcitat.

Estil i influències literàries

L’estil... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc i la novel·la cavalleresca catalana" »