Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y problemas de Otras lenguas extranjeras

Les Avantguardes: Ruptura i Innovació Artística

Les avantguardes són una sèrie de moviments artístics i literaris que tenen en comú la voluntat de ruptura amb la tradició i les actituds de provocació, tant des del punt de vista estètic com personal o vital. És un moviment sorgit a Europa cap al 1909 i que va finalitzar l’any 1940, quan els nazis dissolgueren els grups de París. A Catalunya, però, no es va desenvolupar fins al 1914 i va perdurar fins a la dècada dels anys trenta.

L’avantguardisme va ser un moviment cultural que volia trencar amb el passat: defensava el progrés tècnic i el canvi de valors morals, i va provocar una crisi en la creació artística.

L’avantguarda catalana presenta una singularitat respecte del... Continuar leyendo "Les Avantguardes Catalanes: Moviments, Tècniques i Poesia" »

lit med. - latí culte -poesia trobadoresca -narra. Dídac. -narra. Hist. -poes. SXV -Novel. Cavallaresc.

Josep Carner: El Poeta del Noucentisme

Cronològicament, Josep Carner és contemporani als autors que hem vist. De fet, ell és el representant més important del Noucentisme, un moviment que s'encavalca amb el Modernisme. Això vol dir que comença en el moment en què el Modernisme està en el seu esplendor, tot i que el Noucentisme n'és contrari. El Noucentisme és una crítica al Romanticisme, un moviment més il·lustrat, irònic i paròdic.

La seva trajectòria s'inicia amb el llibre Els fruits saborosos, publicat el 1906, el mateix any que Josafat.

Trajectòria i Exili

L'última novel·la del Modernisme és de l'any 1923. El Noucentisme, en canvi, serà el moviment literari que continuarà i que provoca que alguns escriptors passin anys... Continuar leyendo "Grans Poetes Catalans del Segle XX: Carner, Pere Quart i Brossa" »

La Bogeria: Característiques

La Bogeria es va escriure el 1898 i es va publicar l'any 1899. Vol ser una proposta renovadora en un moment en què ja començava la crisi del model de novel·la realista i naturalista. Les novetats que introdueix Oller són essencialment tècniques i formals, i no pas pel que fa al tema o a l'argument. Un dels temes és el debat filosòfic a l'entorn del naturalisme i els seus principis.

Segons va dir el seu autor en les Memòries literàries, l'obra està inspirada en un fet real que va impressionar l'autor. Aquest fet és l'enterrament d'un boig, antic client del despatx jurídic que tenia amb Joan Sardà, un home del qual Oller no podia imaginar que acabaria boig.

"El motiu inspirador de la novel·la és el del... Continuar leyendo "La Bogeria de Narcís Oller: Anàlisi i Context" »

A Filosofía Xurídica e Ética de Tomé de Aquino

Tomé de Aquino acepta do aristotelismo que a felicidade é o fin último do home. O ser humano, igual que calquera outro ser, ten certas tendencias na súa natureza. Pero distínguese deles pola súa racionalidade, porque é o único capaz de coñecer as súas tendencias e, polo tanto, pode deducir certas normas de conduta encamiñadas a darlle cumprimento.

A Lei Natural: Fundamento da Conduta Humana

Desta maneira demóstrase a Lei Natural: como ser racional, o home pode formular certas normas de conduta de acordo coas esixencias da súa natureza. O contido da Lei Natural dedúcese das tendencias naturais do ser humano, que Aquino clasifica en tres ordes:

• En canto á substancia: o ser humano tende

Vida y Formación

**Sigmund Freud** (1856-1939) es considerado uno de los más influyentes pensadores y creadores de la cultura contemporánea. Tras estudiar en Viena, Freud completó su formación en París. Asimismo, mantuvo contacto con el médico austriaco Josef Breuer, quien buscaba curar la histeria mediante la comunicación hablada. Paulatinamente, Freud fue desarrollando una teoría propia que, partiendo de la histeria y de otros desórdenes de la conducta física, desembocó en una teoría completa de la estructura psíquica.

Obras Principales

• En 1895, publicó sus *Estudios sobre la histeria*.
• En 1899, publicó *La interpretación de los sueños*, obra que inicialmente obtuvo escaso reconocimiento.
• En 1915, publicó una introducción a

DÈCADA DEL ANYS 50 es funda l'agrupació Dramàtica de Barcelona, amb autors com Joan Oliver, Joan Brossa, Martí Domínguez i Joan Alfons Gil Albors. DÈCADA DELS ANYS 60 I 70 l'any 1960 hi ha un desenvolupament de l'anomenat teatre independent. Defensen una Concepció del teatre com a instrument de lluita. Es caracteritza per: 1-la revaloració de la figura del director, de l'escenògraf i de l'actor enfront de la figura de l'autor. 2-el text escrit perd importància davant de la gestualitat, el mim, el joc, la festa i l'espectacle. 3- el teatre ix dels edificis teatrals i s'instala en qualsevol lloc, com ara places, carrers, etc 4- un model de treball en equip, amb obres de creació col·lectiva. 5- participació de l'espectador. Hi destaquen... Continuar leyendo "El verí del teatre pdf" »

Marcelo Raffin:

La entrada de la vida en la historia. La filosofía de Michel Foucault.

Obertura: La Obsesión por la Subjetividad Moderna

Michel Foucault siempre tuvo la obsesión de saber cómo había surgido la subjetividad moderna. Esta idea, que hace explícita en la década de 1970, se encuentra ya presente en sus primeros pensamientos. Foucault descree de las historias del pasado que pretendan dar cuenta de él a través del encadenamiento causal de los hechos.

Foucault habla de la subjetividad-cuerpo (saber-poder), historia-genealógica y poder-microfísica (poder-saber). La obra de Foucault es generalmente analizada reuniendo sus producciones en tres períodos: el arqueológico, genealógico y gobernabilidad. Hay tres palabras clave para... Continuar leyendo "Michel Foucault: Etapas Clave de su Pensamiento Filosófico" »

Mercè Rodoreda: Vida i Obra

La producció literària de Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva, 1983) està profundament vinculada a la seva biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. Com va succeir amb tots els autors de la seva generació, la seva obra està marcada per la Guerra Civil espanyola. L'experiència de l'exili amplia els límits del realisme literari; l'obra de Rodoreda és també una reflexió sobre la feminitat i l'amor.

Però la guerra representà per a ella l'inici del seu veritable jo narratiu, el d'Aloma (1938), una novel·la d'inspiració autobiogràfica que l'autora reescriurà completament trenta anys més tard. Aparentment, la novel·la que li va donar fama, La plaça del