Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Otras lenguas extranjeras de Universidad

Influencias Filosóficas en Simone de Beauvoir

1. Sigmund Freud y el Psicoanálisis

Uno de los autores que más influyó en Simone de Beauvoir fue Sigmund Freud y su teoría del psicoanálisis. Aunque inicialmente se utilizó como método terapéutico, más tarde se empleó como método de análisis de la cultura humana.

Fue el propio Freud quien sentó las bases para analizar psicoanalíticamente la religión, la cultura y la sociedad. Mediante algunos de estos aspectos, Beauvoir analiza el papel de la mujer en la sociedad. Por otra parte, Freud establece una clara diferencia entre el desarrollo psico-sexual del hombre y de la mujer.

Desarrollo Psico-sexual según Freud:

• En el hombre: Se articula en el complejo de Edipo (el niño ama a su madre)

El Noucentisme és el moviment politicocultural que, entre el 1906 i el 1923, aproximadament, recull les aspiracions dels capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus interessos i formula uns models de comportament social per fer possible la seva acció reformista. L’any 1906 es considera la data d’inici del Noucentisme sobretot per tres fets importants: és l’any que la Lliga Regionalista guanya les eleccions, que Eugeni d’Ors comença a publicar el seu Glosari a “La Veu de Catalunya” i que Enric Prat de la Riba publica “La nacionalitat catalana”.

Variació Lingüística

La variació lingüística fa referència al fet que cap llengua és uniforme. Totes presenten diferències segons l'època, els territoris o els grups socials on es parlen. Fins i tot un mateix individu presenta maneres de parlar i d'escriure diferents. Aquest fenomen rep el nom de variació lingüística. Els factors que condicionen la variació lingüística es poden relacionar amb les característiques dels parlants o amb la situació en què té lloc la comunicació (dialectal o variació estilística).

La variació lingüística es pot enfocar en quatre dimensions:

• Variació geogràfica: característiques pròpies d'un grup de parlants d'una mateixa llengua en zones geogràfiques diferents.
• Variació social: són usos

No nivel oral todas as linguas se manifestan moi diversificadas. Unha das diferenzas vén motivada pola zona xeográfica a que pertence o falante. Isto dá lugar á existencia de variedades xeográficas ou sintópicas.

No caso do galego atopamos no momento actual unha notable e sorprendente unidade lingüística, tendo en conta a súa falta de cultivo literario ao longo de varios séculos. Esta unidade impide que poidamos falar de dialectos dentro da nosa lingua, pero en cambio si detectamos diferenzas que permiten establecer tres bloques dialectais con varias áreas dentro de cada un deles.

A dialectoloxía é a área da lingüística que estuda as variacións xeográficas dunha lingua. Os dialectólogos determinan que zonas comparten determinados... Continuar leyendo "Variedades Xeográficas do Galego: Bloques e Áreas Dialectais" »

Els registres lingüístics i els seus factors

Els registres, que s’utilitzen segons la situació del context comunicatiu, venen triats segons 4 factors:

Camp

És el tema del discurs. Segons el tema, usarem un registre o un altre. Hi ha dos tipus de camps:

• No especialitzats: el camp quotidià parla de temes quotidians, que caracteritzarà el registre col·loquial. El camp general o tècnic parla de temes generals que no tenen a veure amb temes quotidians, poden tenir un abast més ampli i caracteritzaria el registre formal/neutre o registre literari.
• Especialitzats o tècnics: caracteritzaran els registres cientificotècnics, tenen una sèrie de termes tècnics que sols coneixen els especialistes.

Mode

Aquest pot ser oral o escrit, correspon a les... Continuar leyendo "Els registres lingüístics: factors i tipus" »

Introducció: Estellés i el Franquisme

El franquisme va suposar per als escriptors i els intel·lectuals valencians un període nefast d’obscuritat i persecució de la cultura i la llengua pròpia. Aquest context va marcar fortament l’obra de V. A. Estellés, i el mateix poeta s’hi refereix en constants ocasions al llarg de la seua producció. Segons apunta Josep Ballester: “La seua producció és molt explícita respecte al llarg període de postguerra”. En conseqüència, la poesia d’Estellés ha estat escrita d’una forma visceral, amb gran dèria per parlar, per inventariar tota una sèrie de fets. Aquesta actitud és l’expressió solitària de l’intel·lectual que es nega a sotmetre’s al silenci, ja que aquest significa... Continuar leyendo "Vicent Andrés Estellés: Poesia, Franquisme i Crònica Social" »

Les Grans Cròniques Reials Catalanes

Crònica de Bernat Desclot (Llibre del rei en Pere)

Aquesta crònica està dedicada a historiar el breu regnat de Pere II el Gran. La cronologia és rigorosa, i hi ha una gran abundància en el detallisme i la informació. Pere II sempre és descrit amb tots els atributs dels herois cavallerescos. L'autor no apareix en la narració, sinó que parla des de fora.

Crònica de Ramon Muntaner

És la més llarga de les cròniques. Muntaner escriví el seu sermó, un poema en provençal després integrat a la seva crònica, on dona consells per a la conquesta de Sardenya. Una de les intencions de la crònica és posar en relleu els mèrits de Muntaner i els bons serveis que fa als monarques.

La crònica està en funció... Continuar leyendo "Anàlisi de les Cròniques Catalanes Medievals: Autors i Estils" »

Registres col·loquial

És propi de les situacions quotidianes, és un registre universal que tenen totes les llengües. El mode és l’oral espontani, però a vegades poden haver textos escrits amb un registre literari però que volen imitar el registre col·loquial, elaborem el text oral al mateix temps de parlar. El tenor funcional moltes vegades reforça el contacte social. El tenor personal és informal, la relació entre les persones sol tindre una certa familiaritat. Allò que caracteritza el registre col·loquial és el lèxic i la sintaxi descurada: lo neutre, interjeccions, fórmules i disfemismes, refranys, fraseologia....

Registre literari

És el propi de la literatura de creació. No es tracta d’un registre únic sinó d’un complex... Continuar leyendo "Els quatre registres lingüístics" »

Del siglo XIX a la 2ª mitad del siglo XX

El sistema educativo español se caracterizó por:

• Dualidad en la enseñanza

  - Primaria y secundaria separadas.

• Enseñanza secundaria orientada a estudios superiores.

• Semiarticulado o semiestructurado

  - Nivel superior: estudios orgánica y funcionalmente separados.

  - Nivel periférico: enseñanzas especiales o profesionales.

  - Enseñanza primaria: sin cursos académicos ni exámenes de promoción.

• Educación infantil: primer nivel del sistema educativo

  - Diferentes denominaciones.

  - Desarrollo en España.

  - Escaso desarrollo en la 2ª mitad del s. XIX.

  - Dependencia del nivel de enseñanza primaria.

• Segmentación vertical de la educación primaria

  - Cursos y ciclos con exámenes y decisiones de promoción.

  - Creación

El experimento de Ebbinghaus con sílabas sin sentido

El siguiente texto, teniendo en cuenta que fue escrito en 1885, que, además, habla de un experimento en el que el individuo a evaluar se ha de aprender listas de sílabas sin sentido ni conexión entre ellas, se puede deducir que este texto fue escrito por Hermann Ebbinghaus y en él explica su experimento para estudiar el aprendizaje y la memoria. El fin de este experimento era que las personas a evaluar memorizaran estas listas de sílabas para que, más tarde, recordando la primera sílaba fueran capaces de recordar la lista entera en un ritmo determinado.

Ebbinghaus escribe las ventajas de este experimento hecho bajo condiciones medidas de laboratorio y con sílabas extraídas al azar... Continuar leyendo "El estudio de la memoria: Ebbinghaus vs. Bartlett" »