Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Psicología y Sociología de Formación Profesional

Condicions d'un bon joc

Principals discursos justificadors del joc en l'EF

• Socialitzador (mitjà): Es tracta d'una influència social i moral que connecta amb la formació del caràcter dels jugadors i l'adquisició de valors socials desitjables com la voluntat, l'obediència, l'honradesa i la justícia. A través del joc, aprenen a ser adults i a viure en societat.
• Funcional (mitjà): Joc com a instrument al servei dels propòsits socials, cognitius, afectius i motrius. El joc educatiu prové de l'adult.
• Autotèlic (finalitat): Situa el valor de les activitats físiques i el joc en elles mateixes, i no en altres fins més enllà de les pròpies activitats que les converteixen en mitjans.

3 raons que justifiquen la necessitat del joc

1. La justificació

Principio de la Sobrecarga

Las actividades físicas provocan adaptaciones en el organismo siempre y cuando sean lo suficientemente intensas como para suponer un esfuerzo significativo (Ley del Umbral). Es decir, la carga de entrenamiento debe ser la apropiada y debe estar ajustada al nivel físico de cada persona para conseguir la correcta supercompensación.

Principio de la Alternancia

Este principio nos dice que debemos respetar siempre los periodos de recuperación de una carga de entrenamiento con el fin de dejar sobrecompensar al organismo, y que estos periodos de recuperación pueden aprovecharse para trabajar otra cualidad física, aplicando otra carga diferente.

Capacidad predominante en la sesión de entrenamiento / Tiempo de recuperación

• Fuerza

Llenguatge Corporal i Gestual

Engloba manifestacions que l'infant realitza amb el cos: gestos, moviments, somriures, mirades. (Llenguatge que utilitza l'infant per comunicar-se fins als 2 anys és Llenguatge del propi cos). L'infant, amb els moviments i gestos, ha d'aconseguir trobar una manera d'expressió pròpia i contribuir a crear un sistema vàlid per comunicar-se amb altres i l'entorn, Cos-Element d'expressió.

Gestualitat Demostrativa

L'estrat més primitiu i senzill; involuntari, però gradualment es fa conscient (el nen assenyala o indica allò que vol agafar o anomenar).

Gestualitat Representativa

Sorgeix de la capacitat imitativa. Tots els infants representen gestos que observen en les persones (escriure, caminar, acariciar).

Gestualitat

Inteligencias — Parte 4

La inteligencia emocional

Daniel Goleman resalta el poder de los sentimientos y emociones frente a la fría lógica racional, porque, sin emociones, no seríamos plenamente humanos. Goleman destacó cinco habilidades de la inteligencia emocional:

Habilidades de la inteligencia emocional

1. Conciencia de uno mismo: conocernos a nosotros mismos, darnos cuenta de lo que sentimos o necesitamos para dirigir mejor nuestras vidas.
2. Autocontrol emocional: habilidad de controlar nuestras emociones e impulsos para adecuarlos a un objetivo.
3. Automotivación: capacidad de motivarse a uno mismo para lograr nuestros objetivos.
4. Reconocimiento de las emociones ajenas (empatía): capacidad de ponernos en el lugar de los demás. Las personas empáticas

Conductes socials: definició i condicions

Conjunt de conductes verbals i no verbals que faciliten les relacions socials. Estan delimitades pel context, la situació, la cultura, el sexe, l'edat, etc.

Condicions de la conducta social

• Consens social – Conductes que s’aprenen, estan acceptades socialment i faciliten la interacció amb els altres (tothom ha d'estar d'acord).
• Efectivitat – Conductes amb les quals s'assoleix un objectiu sense minvar la relació ni l'autoestima (que s’aconsegueixi un objectiu).
• Aspectes observables – Conductes no verbals (el que es fa), verbals (el que es diu) i aspectes no observables directament: cognitius (el que es pensa) i emocionals-afectius (el que es sent).
• Caràcter situacional – L'avaluació, la interpretació

Desarrollo de la Inteligencia según Jean Piaget

La teoría del desarrollo de la inteligencia de Jean Piaget presupone la maduración del organismo y la influencia del medio social. Sus estudios demuestran que el niño no piensa igual que el adulto.

Conceptos Fundamentales en la Teoría Piagetiana

Los conceptos clave en su teoría son:

• Esquemas

  En cada etapa del desarrollo, la mente utiliza determinadas estructuras o esquemas. Estos describen las acciones físicas y mentales involucradas en la comprensión y el conocimiento.

• Adaptación

  Para Piaget, la inteligencia es adaptación al medio ambiente. Los esquemas individuales se desarrollan gracias a la unión de dos procesos complementarios:

  • Asimilación: Proceso por el cual todo ser viviente tiende

Aprendizaje

Es un proceso, una serie de sucesos progresivos que generan un cambio o transformación en el comportamiento o la mentalidad de una persona. Es el resultado de la experiencia, un cambio relativamente permanente en el comportamiento, la adquisición de conocimientos a través de la experiencia como el estudio, la instrucción, la observación o la práctica. Estos cambios objetivos pueden ser medidos (Diane Papalia y Sally Olds). El aprendizaje conduce a un cambio en el significado de la experiencia; la verdadera educación cambia el significado de la experiencia (J. Novak/G. Gowin).

Inteligencia

Se define como la habilidad de resolver problemas (Gardner), la capacidad de pensar de manera abstracta (Lewis Terman), la capacidad de adaptarse... Continuar leyendo "Estrategias de Aprendizaje: Estilos, Inteligencias y Técnicas" »

L'oïda

L'orella és l'òrgan del sentit de l'oïda, recull les vibracions sonores del medi i al seu interior les transforma en impulsos elèctrics que són interpretats a la zona corresponent de l'escorça cerebral. L'òrgan sensorial s'estructura en tres parts: l'orella externa, mitjana i interna.

Orella externa:

• Pavelló auditiu

• Conducte auditiu

Orella mitjana

• Cavitat timpànica

• Trompa auditiva o d'Eustaqui

Orella interna

• Coclea

• Canals semicirculars

• Nervi auditiu

La vista

És el sentit destinat a captar la llum mitjançant el sistema visual. L'òrgan receptor és l'ull. Les principals parts són: l'iris, cons i bastons, còrnea, pupil·la i retina.

LLEIS DE LA GESTALT

Llei de la proximitat

Es tendeix a percebre agrupats o com un mateix objecte els elements... Continuar leyendo "Sentits i alteracions sensorials" »

Alteritat

Terme que serveix per definir allò que les societats o les persones consideren aliè, estrany o impropi de si mateixes.

Psicologia del desenvolupament

Ciència que estudia els processos de canvi de les persones referits a l’aprenentatge i a la forma en què s’adapten al seu medi.

Psicologia social

Ciència que s'ocupa d'estudiar l'origen i el desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i els comportaments socials a través del temps i l'espai, és a dir, del procés biosocial de l'existència de la raça humana.

Antropologia

Ciència que dona i ha donat resposta a diferents qüestions sobre com les persones es relacionen, com influeixen les unes amb les altres, com s’atrauen, quines relacions estableixen i en funció... Continuar leyendo "Glossari Essencial de Conceptes en Psicologia i Sociologia" »

Assenyala les condicions que ha de complir un grup

- Percepció de pertinença

- Motivació

- Els membres estan connectats

- Interacció

- Cohesió

Factors interns i externs en les relacions humanes a l’empresa

- La guarderia de l’empresa: Extern.

- Personalitat dels treballadors: Intern.

- Organització del treball: Extern.

- L’actitud personal: Intern.

Què és un grup de treball?

És un grup de persones relacionades entre elles, que representen rols diferents i tenen objectius comuns; a més a més, tenen un sentiment d’identitat compartida.

Tipus de grups de treball

Grau: Primari i secundari

Nivell: Formal i informal

Temps de permanència: Temporal i permanent

Factors interns i externs en les relacions laborals

- Interns: Personalitat, actitud, aspecte,... Continuar leyendo "Grups de treball i relacions laborals" »