Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Religión de Bachillerato

La ciutat s'estudia des de la història, la geografia, l'economia, la política, la sociologia, l'art i l'arquitectura.

Etapes i Característiques de les Ciutats

• Paleolític: Es formen els primers refugis.
• Megalític: Es creen elements funeraris.
• Neolític: Es transforma l'entorn natural amb la creació d'horts.
• Mesopotàmia:
  • Els governadors reben botins de guerra i administren les riqueses.
  • Es construeixen temples dedicats als déus.
  • Les ciutats tenen un recinte emmurallat i elevat sobre una plataforma.
  • Les cases es construeixen amb toixos d'argila.
• Egipte:
  • El sobirà és considerat un déu i té el domini absolut.
  • Es construeixen grans obres públiques, ciutats, temples i la tomba del faraó.
• Grècia:
  • Formada per petits estats independents.
  • Acròpolis:

Los Diez Mandamientos

Primer Mandamiento: Amarás al Señor tu Dios sobre todas las cosas

Faltas directas: idolatría, superstición, ateísmo, irreligión.

Este mandamiento manifiesta la dependencia del ser humano hacia Dios, quien debe ser el centro de nuestra vida.

Segundo Mandamiento: No tomarás el nombre de Dios en vano

Faltas directas: promesas hechas a otro en nombre de Dios que comprometen el honor, jurar en falso con prejuicio, blasfemia.

La gravedad del pecado está en la dignidad del ser agredido, que en este caso es Dios mismo.

Tercer Mandamiento: Santificarás las fiestas

Faltas directas: No ir a misa, no poner atención en ella, no participar activamente, no estar en gracia de Dios.

Es un deber asistir a la Santa Misa todos los domingos... Continuar leyendo "Los Diez Mandamientos: Guía Completa y Reflexiones" »

Principis diferenciadors d'etnicitat

Primordialisme: Grup ètnic com a unitat cultural (llengua, territori, fenotip, política, religió, economia...). Marcadors ètnics, per exemple: “És català qui sigui fill de catalans, parli català, sigui blanc i catòlic”. El primordialisme no es deté en la cultura i arriba fins a la biologia per definir la identitat. Reduccionisme: L’etnicitat es redueix a un aspecte de l’estructura de classes de l’estratificació social. Les desigualtats socials són reduïdes a desigualtats de classes, per exemple: “És pobre perquè és gitano, negre...”. Situacionisme: El grup ètnic queda definit per ell mateix., no pel contingut cultural, sinó mitjançant l’establiment d’uns límits que serveixen... Continuar leyendo "Principis d'etnicitat, religió i estats" »

Virtuts del Príncep segons Maquiavel

Aparença: Cada un veu el que sembles, però pocs palpen el que ets. Així que es pot enganyar molt fàcilment.

Delegar les mesures impopulars: Els prínceps han d'executar a través d'altres les mesures que puguin comportar odi i executar per si mateixos aquelles que els reporten el favor dels súbdits. Han d'estimar als nobles, però no fer-se odiar del poble.

Elecció i maneig de consellers: No hi ha altre mitjà de defensar-se de les adulacions que fer comprendre als homes que no ho ofenen si li diuen la veritat; però quan tothom s'ho pot dir, li falta el respecte. Un príncep prudent es procura un tercer procediment: tria homes sensats i atorga només a ells la llibertat de dir-li la veritat, i únicament... Continuar leyendo "Maquiavel, Filosofia Renaixentista i Reforma Luterana: Anàlisi" »

Art Paleocristià: Orígens i Desenvolupament

L'Art Paleocristià sorgeix amb el desenvolupament del *Cristianisme* durant l'època d'August. Es nodreix dels cultes orientals (basats en misteris: vida ultraterrenal, salvació dels iniciats en la religió).

Hi ha un augment de la influència de figures com *Sant Pau* i *Sant Agustí*. Això provoca un desenvolupament del cristianisme a les classes urbanes de Roma. Malgrat les repressions, els fidels segueixen expressant el cristianisme. Més tard, l'assumeixen les classes dirigents dels pobles germànics.

A partir del segle XV arriba a Occident l'Imperi Romà (sic). L'art cristià es divideix en Orient i Occident.

Períodes de l'Art Cristià Primitiu

1. Inicis fins al S. VI: Art Paleocristià.
2. A partir

Fundamentos de la Moral Cristiana: Principios y Virtudes

La moral cristiana es un pilar esencial en la vida del creyente, delineando el camino hacia una existencia plena y en armonía con la voluntad divina. A continuación, exploramos sus principios fundamentales, el recorrido vital que propone y los elementos clave que la conforman.

La Base de la Conducta Cristiana

• Los contenidos éticos para la conducta del cristiano (el bien y el mal) no derivan de lo que al hombre le parezca razonable, juicioso o coherente, sino de lo que Dios, con su autoridad divina, nos ha revelado lo que es mejor para el ser humano.
• Solo es posible vivir el mensaje moral cristiano si el creyente se mantiene fiel al amor de Dios y está unido a Jesucristo por la fe y por

L'Església i l'Educació Feudal

L'Església es dedica intensament a educar tots els sectors socials, sobretot els més poderosos, per cristianitzar la classe dominant de l'organització feudal. La intenció doctrinal es manifesta en la predicació dels clergues davant d'un auditori que escolta. Es difonen les idees cristianes entre un públic ampli, d'aquesta manera és orientat en les qüestions bàsiques i en les regles de conducta que defensen les autoritats eclesiàstiques.

El Teatre com a Recurs Didàctic

El teatre es converteix en un bon recurs per captar l'atenció dels creients: cerimònies religioses en llatí i, més tard, representacions dramàtiques complexes caracteritzades per l'ús de la llengua catalana i per una escenografia... Continuar leyendo "Ramon Llull: Pensament, Obra i Influència en la Literatura Catalana Medieval" »

Figures Clau de la Bíblia

Abraham

• Qui? Va ser un profeta molt important de l'islam.
• Què? És el primer home que fa una aliança amb Déu.
• Quan? Segle XIX a.C.
• On? D'Ur a Canaan.
• Per què? Considerat el pare de tres religions: el judaisme, el cristianisme i l'islam. És el primer home que fa una aliança amb Déu.

Jacob

• Qui? És un patriarca de la Bíblia, net d'Abraham.
• Què? Va tenir dotze fills.
• Quan? Segle XVIII a.C.
• On? Canaan i Egipte.
• Per què? A partir dels seus dotze fills es treu la conclusió que el poble jueu és una unió de tribus.

Moisès

• Qui? Personatge bíblic, culte.
• Què? Va alliberar el poble jueu i els va guiar fora d'Egipte; va aconseguir la taula de les lleis de Déu.
• Quan? Segle XIII a.C.
• On? Egipte.
• Per què? Allibera els jueus de l'

Creencias y Doctrinas Fundamentales del Judaísmo

Características del Dios Único

• Para el pueblo judío, Dios es el Señor de la historia. Todo depende de Dios; y la vida de las personas y la historia llegarán a su consumación cuando se instaure plenamente el Reino de Dios.
• Este Dios se muestra al pueblo de Israel como el Dios Único; no hay ningún otro Dios o dioses. Es eterno: en Él no hay ni pasado ni futuro, ni antes ni después.
• Dios ha elegido a Israel como el pueblo escogido para darse a conocer a la humanidad.
• Los distintos nombres que se emplean para el concepto de Dios van desde Yahvé hasta Señor, Salvador, Creador…
• Dios establece una alianza, un pacto con su pueblo en el Monte Sinaí, ofreciéndole su salvación, y el pueblo se

La Voluntat de Poder: Força Creadora i Transmutació de Valors

Són expressions d'aquest poder creador de la voluntat l'art, la moral i totes les actes donadores i creadores de sentit. La voluntat de poder en l'home és la creadora de valors, és la constructora de teories, ficcions i obres d'art.

Ciència, Art i Moral com a Productes de la Voluntat de Poder

Ciència, art i moral són productes de la voluntat de poder, en tant que, a través d'ells, les forces que constitueixen a cada home es desenvolupen, creixen i, sobretot, se superen a si mateixos. Tot el que l'home fa, ho fa per a créixer, desenvolupar-se, ser més, des del matrimoni —expressió del poder de dos que volen augmentar la seva propietat i tenir fills— fins a les formes... Continuar leyendo "Nietzsche: La Voluntat de Poder i la Transmutació de Valors" »