Apuntes, resúmenes, trabajos, exámenes y ejercicios de Religión de Bachillerato

Afirmacions objectives i subjectives

Una afirmació objectiva es pot sotmetre a prova pública i, per tant, es basa en l'experiència col·lectiva. Quan es fa, no se sap si s'ha dit correctament.

Una experiència individual reflecteix els gustos personals, les vivències, l'educació rebuda o tot allò que forma part de nosaltres. Per això és la projecció de la persona que fa l'afirmació i és subjectiva.

En resum: experiència comuna (objectiva) i demostrable, enfront d'experiència individual (subjectiva) i no demostrable. Els judicis objectius no donen lloc a prejudicis; els subjectius sí.

Els judicis de valor

El judici de valor (JV) pot ser positiu o negatiu. Si és negatiu, pot tenir molta transcendència ètica o poca. Quan té molta... Continuar leyendo "Afirmacions objectives i subjectives: prova pública, prejudicis i variació lingüística" »

Antropologia de l'alimentació

L'antropologia de l'alimentació intentarà contestar la pregunta de per què es mengen determinats aliments en una cultura i no en una altra.

La primera teoria és la teoria materialista, que defensa que triar uns elements o uns altres depèn de les condicions materials i d'un càlcul de despeses i beneficis. Aquesta teoria es pot aplicar a diferents casos i, així, per exemple, explicaria per què la religió musulmana prohibeix el porc, o per què l'hinduisme prohibeix menjar vaques.

La segona teoria és la culturalista, que defensaria que no podem trobar una explicació genètica per explicar totes les prohibicions alimentàries, sinó que cadascuna té la seva explicació en el desenvolupament històric per... Continuar leyendo "Antropologia de l'alimentació: cultura, gènere i família" »

Friedrich Nietzsche

Primera etapa: apol·lini i dionisíac

Inspirat per Schopenhauer, que concebia la realitat com a voluntat cega que no accepta la renúncia a la vida, Nietzsche considerava que l'art tenia dues forces creadores: la dionisíaca i l'apol·línia (ordre, límit, racionalitat, bellesa). Una cultura només podia tenir ambdós elements; si el dionisíac desapareix, ens trobem en decadència cultural. Sòcrates i Plató serien els grans envenenadors de la cultura a través de la unilateralitat del principi apol·lini.

Sobre veritat i mentida en sentit extramoral

Fa una crítica enèrgica a la idea de veritat. L'home, com a animal orgullós, infravalorat i, alhora, efímer, té com a únic recurs l'intel·lecte i la seva capacitat per... Continuar leyendo "Friedrich Nietzsche: etapes del seu pensament, veritat i voluntat de poder" »

Religiones Reveladas frente a la Religión Natural

5.1. Las Religiones Reveladas

Ante todo, debemos señalar que la revelación es una manifestación divina. Dios se muestra y transmite a los seres humanos verdades ocultas y sagradas. Todas las religiones que se fundan en algún tipo de revelación reciben el nombre de religiones reveladas. Rousseau establece en ellas los siguientes rasgos:

Características de las Religiones Reveladas según Rousseau

• Particularismo: Es un elemento connatural a las manifestaciones reveladas de la religión, siendo lo contrario de la universalidad. Por tanto, se condenaría a los individuos por una ignorancia involuntaria, no imputable al sujeto que la padece. Este particularismo está en relación con una concepción

L'antropologia vital s'interessa per com cada cultura diferencia i classifica els seus membres segons la seva edat, i si existeixen alguns tipus de proves que s'hagin de superar per poder pertànyer a alguna d'aquestes classificacions. Tradicionalment s'ha diferenciat entre: infantesa, segona edat i tercera edat, tot i que, avui en dia, s'han introduït noves classificacions, com per exemple, l'adolescència. Així mateix, cal diferenciar entre l'edat biològica i les accions que realitza, i per això, trobem comportaments que semblen no ser propis de la classificació més tradicional.

L'antropologia urbana s'interessa per com el fet de viure en un determinat lloc determina els nostres comportaments, interessant-se principalment pels fenòmens... Continuar leyendo "Antropologia Vital i Urbana: Educació, Cultura i Societat" »

Cristo es para dar cumplimiento a la salvación. Él da su vida por el rescate de muchos y así reconcilia a toda la humanidad con Dios.

Manifestación en la Última Cena

Jesús, a víspera de su Pasión, reúne a los doce apóstoles e instituye la Eucaristía de su sacrificio y a sus apóstoles como sacerdotes de la Nueva Alianza.

Agonía de Jesús en Getsemaní

En el huerto de Getsemaní, a pesar del horror para toda la humanidad de la muerte del Hijo de Dios, que para salvarnos acepta soportar nuestros pecados en su cuerpo.

Efectos del sacrificio de Cristo en la cruz

Jesús ofreció libremente su vida en sacrificio expiatorio, es decir, reparó nuestras culpas con amor hasta la muerte.

Llamada de Jesús a los discípulos a cargar con la cruz

Jesús... Continuar leyendo "La Misión de Cristo: Redención y el Reino de Dios" »

Raíces Bíblicas de la Doctrina Social

Antiguo Testamento: Los Profetas

Dios elige a los profetas para que hablen en su nombre.

Los Evangelios: Jesús

Jesús vino al mundo a predicar la buena noticia.

Los Primeros Cristianos

Ponían sus bienes en común y compartían todas las cosas; todos los creyentes vivían unidos y lo tenían todo en común.

Los Padres de la Iglesia

• San Agustín
• San Jerónimo
• San Ambrosio
• San Basilio
• San Juan Crisóstomo

Mensaje de la Doctrina Social Cristiana

Misión de Jesús

El Evangelio muestra con abundancia de testigos cómo Jesús no fue indiferente al problema de la dignidad y de los derechos humanos, ni a las necesidades de los más débiles, de los más necesitados y de las víctimas de la injusticia. Denunció a los indiferentes... Continuar leyendo "Fundamentos y Principios Clave de la Doctrina Social de la Iglesia" »

La Visita Apostólica del Papa Francisco a Colombia

Reflexiones Iniciales sobre la Visita Papal

• ¿Qué significado tiene la visita del Papa a Colombia?
• ¿Cuál es el lema elegido?
• ¿Qué sentido tiene el lema elegido: “Demos el primer paso”?

La visita del Papa es un momento de bendición, alegría y esperanza para nuestro país. Es la visita de un Padre que consuela, ilumina y anima.

El Lema Central: "Demos el Primer Paso"

DEMOS EL PRIMER PASO.

¿Qué significa dar el primer paso?

Dar el primer paso significa:

• Entender el sufrimiento de los otros.
• Perdonar a quienes nos han herido.
• Sanar nuestros corazones.
• Volvernos a encontrar como colombianos.

En definitiva, es “primerear”, como dice el Papa Francisco: tomar la delantera y dar ejemplo.

Criterios

L'Hinduisme: La Religió i Filosofia de l'Índia

És la religió actual de la majoria d'habitants de l'Índia. Es fonamenta en un conjunt de textos tradicionals hindús, com són els Veda (himnes als déus, sacrificis, melodies, preceptes màgics), les Upanisad (conceptes bàsics de l'hinduisme) i la Bhagavad-Gita (mostra els camins de l'alliberament: ioga de l'acció desinteressada, de la devoció i de la saviesa).

Conceptes Fonamentals de l'Hinduisme

A partir d'aquestes escriptures trobem els conceptes fonamentals de l'hinduisme:

• Avidya: Donar realitat a una cosa que no en té (ignorància ontològica), antropològica i soteriològica.
• Maya: La il·lusió de prendre les aparences per realitat.
• Karma: La cadena de la vida, d'acció i reacció, els

Tibull (50-19/18 a.C.)

Educació dels + cuidados, any 31 unió s fortuna ala d msala corvino, gran sñor dl band republikano y protktor d todo 1 grupo d poets. Cuand cae enfermo en corcira (29) s konsagro a la poesi, i canto sucesivmnt a delia, glicera i l prodiga nemesis. 1º libr: 10 elegias aprcio n 26-25 n sabms si l 2º (6 poems) vio l luz n vid dl autor. Circul d msala: s añad un 3º libr (20p) fikticio xo rpresnt kn bstnt exaktitud vida dl circulo d mesala: ligdm kmpne 6 prms elegias, adulador: un panegiriko d mesala sulpicia: 6 madrigals acrka d su amr x cerinto i tibulo. Armnizcion dls tmas: bagaj dls rcurss elegiakos: diatribs cntra l oro, cntra l gerra, alcahuets, rival, indiferente, qjs x la nfermdad, muert, funrals, prcptos acerca... Continuar leyendo "Poetes Elegíacs Llatins: Tibull, Properci i Ovidi" »