Anàlisi del poema 'Tot l'enyor de demà' de Salvat-Papasseit

Anàlisi del poema 'Tot l'enyor de demà'

El poema “Tot l’enyor de demà” és un poema de Joan Salvat-Papasseit, publicat l’any 1921 que pertany al llibre L’irradiador del port i les gavines, subtitulat com a Poemes d’Avantguarda.

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona el 16 de maig de 1894 i va morir el 7 d'agost de 1924. Va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes El poema de la rosa als llavis ha estat de lectura obligada a l'ensenyament secundari de Catalunya.

Tema principal

El tema principal del poema és la reflexió sobre la malaltia del poeta, que és conscient d’una mort propera. Al llarg del poema, descriu un dia quotidià de la Barcelona dels anys 20.

Estil i estructura

El poema es caracteritza per l’ús de versos trencats, dipositats de manera que, sense signes de puntuació, convida a trencar la lectura dels versos i remarquen en el discurs alguna idea o imatge grata al poeta. Hi podem trobar alguns versos de 10 i 12 síl·labes ben explícits, però també reunificant-ne alguns dels trencats ens trobarem que són perfectes decasíl·labs i alexandrins.

L'espai poètic: El port

L’espai on es desenvolupa el poema i el llibre és el port, el lloc vital i poètic més estimat per al poeta, on va passar la infantesa.

Descripció del barri

En el poema Salvat descriu el seu barri, on viu. Fa una enumeració dels espais, de la gent que hi viu, de la seva vida quotidiana i, a més, fa una descripció en moviment. En aquesta descripció insisteix en el tramvia i l’aeroplà que s’acosten a l’Avantguarda, així com també en el moviment alegre que hi ha en el barri, que ens remet al món que roda a fora mentre ell està immòbil al llit. El valor de la descripció que ocupa el poema consisteix en el dubte que expressa el poeta sobre si ho podrà veure i sentir novament.

Paradoxa del títol

Veiem en el títol la primera paradoxa: no es pot enyorar el futur. Això és conseqüència de la malaltia del poeta; només un jove greument malalt pot enyorar el demà.

Anàlisi del poema

Comença el poema amb un preàmbul, introducció abans de la descripció del que li espera demà. Trobem una contradicció quan diu “i ara que estic al llit malalt, estic força content” i també observem el jo-líric, “m’espera, jo...”, Salvat converteix el poema en poesia vivencial.

Des de l’interior de l’habitació, la imaginació trasllada el poeta a l’exterior i ens fa la descripció d’aquest enrenou diari que continua malgrat la seva malaltia. Per tant, en la part central del poema, es plasma aquesta realitat immediata.

S’hi aboquen el paisatge i l’ambient habituals, les petites feines de sempre, la gent atrafegada, els gestos, les corredisses, les veus i les converses. El discurs del poeta, des del punt de vista estilístic, es fonamenta en la numeració, descripció i va enllaçant en la part central del poema petites estampes de barri que totes juntes descriuen un dia qualsevol al barri d’aquesta ciutat. La rutina no avorreix, al contrari, les petites coses del dia a dia basen aquesta poesia.

Simbolisme

Les flors de les que es parla en el poema són símbols de la vida, d’una noia que representa la joventut i la bellesa, el carter simbolitza la incertesa de la vida i l’aeroplà el futurisme.

To optimista

Al final del poema, malgrat està a punt de morir, el to del poema és optimista. No hi ha cap lament ni angoixa, sinó unes ganes de viure que el poeta transmet al lector. Quan ell no hi sigui continuarà la meravella de la vida.