Anàlisi del Sonet de Francesc Vicent Garcia: Estructura i Barroc

Anàlisi del Sonet de Francesc Vicent Garcia

Comentari de la Pintura

El sonet de Francesc Vicent Garcia presenta dos aspectes bàsics, típicament barrocs: la contraposició entre dos elements, en aquest cas el blanc i el negre, i la intenció amorosa i eròtica. La cabellera d’una dona constituïa un símbol eròtic, motiu pel qual calia que la dugués recollida.

Estructura del Sonet

Pel que fa a la forma, és un sonet que ens planteja una situació en els dos quartets i la desenvolupa en els dos tercets. Està escrit en decasíl·labs i presenta una rima encreuada –ABBA ABBA– en els quartets, que passa a ser CDE CDE en els tercets.

Canvi de Rima i Contingut

Aquest canvi de rima té relació amb l’estructura: implica una divisió del poema en dues parts, tant en la forma com en el contingut:

• Quartets (Tercera Persona): Se’ns descriu la dona pentinant-se. El primer quartet es limita a mostrar la dona que es pentina. En el segon quartet es contraposa el blanc de la mà, el coll i la pinta amb el negre de la cabellera. Si aquesta última és un element sensual, el coll i la mà remarquen la distinció de la dona i el cànon de bellesa de l’època: la pal·lidesa era un signe de distinció femenina, mentre la morenor de la pell implicava pobresa i vulgaritat, en relació amb la feina a l’aire lliure.
• Tercets (Primera Persona): Giren a l’entorn de les sensacions subjectives del “jo” poètic, espectador involuntari de l’escena. L’espectador vol passar a intervenir, és a dir, a ser l’amant de la dona.

Recursos Estilístics

Aquest procés, de mirar i desitjar, està explicat amb procediments típicament barrocs. Observem com tot el primer quartet és un hipèrbaton. El desordre sintàctic, amb la finalitat de crear bellesa, és un recurs molt propi del Barroc. Finalment, pel que fa al llenguatge, observem l’entrada de paraules com “marfil” i “tregües”.

Context Literari

Renaixement

Va suposar la revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. És un moviment que va néixer a Itàlia al segle XV, amb Dante, Petrarca i Boccaccio com a principals escriptors. Va tenir una gran rellevància en el terreny de les arts plàstiques des del segle XV. Els renaixentistes van inaugurar un període menys teocèntric que el medieval i més antropocèntric, centrat en l’ésser humà, i es van fonamentar en l’estudi dels clàssics. Algunes figures com la de l’erudit i escriptor holandès en llengua llatina, Erasme de Rotterdam, van defensar valors com la tolerància i van propugnar la reforma de l’Església.

Barroc

El Barroc, al segle XVII, és un moviment antitètic al Renaixement. El Barroc posa de manifest les tensions i contradiccions de la condició humana. Se centra sovint en la mort, la degeneració humana o la constatació i crítica dels vicis. Utilitza l’ús de la sàtira i una visió del món essencialment pessimista. Els contrastos són constants: la vida i la mort, el lirisme i la burla. Autors destacats són Lope de Vega, Calderón de la Barca, Luis de Góngora i Francisco de Quevedo.

Autors Catalans

Francesc Vicent Garcia

Poeta més cèlebre, conegut amb el nom de Rector de Vallfogona. La seva fama es fonamenta en l’humorisme gruixut i volgudament exagerat, que passa per la burla. També és autor de sonets d’un gran lirisme. És típicament barroc. Se l’ha relacionat sovint amb el conceptisme de Francisco de Quevedo.

Jacint Verdaguer

És l’autor més important de la literatura catalana del segle XIX. Va ser capaç d’escriure una poesia enormement ambiciosa en català modern i assequible, sense altres precedents que els escriptors medievals.

Obra: El Canigó

Verdaguer va ser un autor popular. Destaquem el Canigó. Un dels grans clàssics de la literatura catalana de tots els temps, consisteix en una exaltació, de tall llegendari i clara influència romàntica, dels orígens cristians de Catalunya a l’edat mitjana. S’hi barregen alguns personatges històrics –Giró el Pilós, l’abat Oliva– amb nombrosos elements llegendaris i fantàstics –com ara les fades–. El Canigó suposa un cant d’amor a la geografia catalana.