De la lírica trobadoresca a Ausiàs March: un viatge literari

Dels trobadors a Ausiàs March

La lírica trobadoresca, escrita en occità, s'anomenarà així perquè els trobadors són els creadors de les composicions.

L'amor cortès dels trobadors

Es coneix una varietat de temes i subgèneres dels trobadors (el sirventès, de crítica social o política; la pastorel·la, amb una forma dialogada; el plany, una elegia fúnebre; la dansa o la balada, per a ser ballades). Tanmateix, la cançó és la composició que més els caracteritza. És una poesia de l'amor cortès, un amor recreat en una cort que trasllada les relacions de vassallatge medievals i la seva cerimònia a les relacions amoroses. Així, l'estimada serà la midons i el trobador enamorat, el seu vassall. L'enamorat-vassall jura fidelitat a la dama i demana protecció i clemència.

L'amor cortès es limita a una mena de joc literari galant, d'homenatge a la bellesa i a la noblesa. Però el fet és que les dames, necessàriament casades, tenen sempre una posició preeminent al castell. En aquest context, els enamorats no estan lligats per raons econòmiques, sinó per un vincle més profund i espontani d'estima. Destaca la figura del marit gelós i gèneres com l'alba, en què els dos enamorats s'han de separar abans que es desperti el castell.

Trobadors i joglars

L'estatus del trobador a les corts

El trobador componia la música i els versos amb unes regles de trobar molt exigents. La figura del joglar, que recita els poemes trobadorescos, es generalitzarà quan aquesta poesia traspassi els murs del castell. L'ofici de joglar no estava en el mateix escalafó que el de trobador.

Ausiàs March: el millor amador del món

Apuntes biogràfics

Va néixer al voltant del 1400. Va participar en les campanyes militars. El rei Alfons el Magnànim el va nomenar, el 1425, falconer del rei, càrrec que va ocupar fins al 1428. Ausiàs March es casà el 1437 amb Isabel Martorell, que va morir. El 1443 es va tornar a casar amb Joana Escorna. No va tenir descendència legítima, però sí cinc fills il·legítims. Va morir a València el 1459. La difusió de la seva obra es va multiplicar amb l'èxit de la impremta.

Temàtica i producció

En la seva obra domina el tema amorós, igual que en els poetes de l'amor cortès. A través dels seus versos, analitza, amb una sinceritat inèdita, el seu món íntim ple de contradiccions: veu l'amor com una barreja de cos i d'esperit, de desig i de renúncia. La impossibilitat de ser correspost en aquesta aspiració de perfecció el porta a una angoixa manifestada sovint per mitjà del desengany, la idea de la mort o els dubtes sobre Déu i el pecat. S'hi distingeixen uns temes importants:

• Cants d'amor: lluita entre l'amor espiritual i el carnal.
• Cants morals: necessitat de viure cristianament per salvar l'ànima.
• Cants de mort: es lamenta per la mort de la seva dona Joana Escorna.
• Cant espiritual: demana la misericòrdia i l'ajuda divines.
• Poesia circumstancial: un conjunt de poemes de temàtica diversa.