Anàlisi dialectal del català: oriental, occidental, central, balear, rossellonès i valencià

Dialectes del Català

Oracions coordinades

Copulatives: i/ni; Disjuntives: o/o bé; Adversatives: però/sinó/tanmateix; Distributives: ara...ara/ni...ni; Consecutives: per tant/doncs; Explicatives: és a dir/o sigui

Oració subordinada adverbial

1. De manera: Es poden substituir per: així, nexe: com
2. De temps: Es poden substituir per: llavors, nexes: quan
3. De lloc: Es poden substituir per: allà, nexe: on
4. Comparatives:
   • Igualtat: igual que
   • Desigualtat:
     • Superioritat: més...que
     • Inferioritat: menys...que
   • Proporcionalitat: com més...més/menys
5. Causal: no es substitueix. Nexes: ja que, atès que, com que i (perquè -> més verb indicatiu)
6. Finals: a fi que, per tal que i (perquè -> més verb subjuntiu)
7. Consecutives: de manera que, tant/tan...que, fins al punt que...
8. Condicional: si, posat que, sempre que, llevat que, en cas que...
9. Concessives: encara que, tot i que, per més que, malgrat que...

Diferències entre català oriental i occidental

Fonètica

• Oriental: Els sons (a) i (e) en posició àtona sonen igual, com una vocal neutra; els sons (o) i (u) en posició àtona sonen igual; la i del grup -ix és muda; en general, no pronuncia la -r final.
• Occidental: Es distingeixen els sons (a) i (e) en posició àtona; es distingeixen els sons (o) i (u) en posició àtona; la i del grup -ix es pronuncia; es pronuncia la -r final.

Morfologia i sintaxi

• Oriental: Plurals amb acabaments en -s darrere vocals àtones; ús de les formes reforçades o reduïdes dels pronoms febles; increment -eix o -esc en els verbs incoatius.
• Occidental: Plurals amb acabaments en -ns darrere vocals àtones; formes plenes dels pronoms; increment -ix o -isc en els verbs incoatius.

Lèxic

• Oriental: mirall, xai
• Occidental: espill, corder

Català central

Fonètica

• Els sons (a) i (e) en posició àtona sonen igual, com una vocal neutra.
• Els sons (o) i (u) en posició àtona sonen igual.
• Emmudiment general de -t en els grups -nt i -lt en posició final.

Morfologia i sintaxi

• Desinència -u en la 1a persona del singular del present d'indicatiu.
• Desinència -és en la 1a i 3a persona del singular de l'imperfet de subjuntiu.
• Formes reforçades o reduïdes dels pronoms febles davant del verb.

Lèxic

• En el subdialecte barceloní hi ha abundants castellanismes com petxuga, tocino...

Balear

Fonètica

• Pronunciació neutra de la (e) tancada del llatí vulgar.
• Distinció dels sons (o) i (u) en posició àtona.
• Emmudiment de la (a) en el grup àton final -ia.
• Pronunciació generalitzada de la -t en els grups -nt, -lt i de -c/-g en posició final.
• Distinció entre b i v.

Morfologia i sintaxi

• Desinència -ás en la 1a i 3a persones del singular de l'imperfet de subjuntiu.
• Ús de l'article: es/so, sa, es/sos, ses.
• Ús dels articles personals en, na.
• Ús de jo darrere preposició.
• Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb.

Lèxic

• ca (gos), nin (nen), arena (sorra).

Rosellonès

Fonètica

• No distingeix entre la e oberta i la e tancada, ni tampoc entre la o oberta i la o tancada.
• Pronunciació de la o tònica en [u].
• Reducció dels mots esdrúixols a mots plans.
• Emmudiment de la a en el grup àton final -ia, com en el balear.

Morfologia i sintaxi

• Desinència [i] en la 1a persona del singular del present d'indicatiu.
• Negació amb pas en compte de no.
• Col·locació dels pronoms febles davant de l'infinitiu, el gerundi i l'imperatiu.

Gal·licismes i occitanismes.

Valencià

Fonètica

• Pronunciació de la -r final.
• Pronunciació generalitzada de la t en els grups -nt, -lt i de -nc/-g en posició final, com el balear.
• Emmudiment generalitzada de la -d- intervocàlica.

Morfologia i sintaxi

• Desinència [e] en la 1a persona del singular del present d'indicatiu en els verbs de la 1a conjugació.
• Ús de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb.
• Desinència -ara, -era, -ira a l'imperfet de subjuntiu.
• Eliminació de l'article personal.
• En les combinacions pronominals de CI (singular) + CD, li mai no pren la forma hi.
• Ús dels demostratius este, eixe, aquell/esta, eixa, aquella...
• Ús dels possessius meua, teua, seua/meues, teues, seues.

Lèxic

• Arabismes: alficós (cogombre), dacsa (blat de moro)...
• Mots propis: àuia (aigua), creïlla (patata)...