Anàlisi històrica de la Setmana Tràgica de 1909

Causes de la Setmana Tràgica

Els fets van estar estretament vinculats a la Guerra del Marroc. França i Espanya havien acordat, en la Conferència d'Algesires de 1906, repartir-se el territori marroquí per impedir l'entrada d'altres potències europees.

L'interès d'Espanya era estratègic i econòmic (explotació de mines i obres públiques). A més, els militars ho consideraven una compensació per la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. No obstant això, els nadius o rifenys, organitzats en cabilas, combatien les tropes espanyoles causant nombroses baixes. Per aquest motiu, el govern va decidir enviar més tropes a la zona, que havien d'embarcar al port de Barcelona el 18 de juliol de 1909.

Fets: La revolta de 1909

Grups de republicans, socialistes i anarquistes es van amotinar al port per evitar l'embarcament d'aquests soldats i protestar contra la guerra. Una setmana després, el dia 24, es va reunir un comitè de vaga format per aquests grups per convocar una vaga general a Catalunya.

A la vaga van seguir:

• Barricades i durs enfrontaments amb les forces de l'ordre.
• Assalt de fàbriques.
• Cremes d'esglésies i convents (uns 80).

El govern de Maura va declarar l'estat de guerra (suspensió de les llibertats de reunió i associació) i va ordenar patrullar a l'exèrcit. A finals de mes es va controlar la situació.

Conseqüències i impacte polític

Van ser detingudes i jutjades per rebel·lió més de 1.500 persones. Els tribunals militars van dictar més de 15 condemnes a mort, sent executades 5 persones, entre elles Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat d'haver inspirat i donat suport a la rebel·lió. Aquesta actuació del govern va ser molt criticada per un sector de la premsa nacional i europea.

Com a conseqüència, Maura va presentar la seva dimissió al rei Alfons XIII, que li va ser acceptada, nomenant president a Segismundo Moret, líder del Partit Liberal.

Canvis en el panorama polític i social

• Nacionalisme: Els grups nacionalistes catalans busquen una entesa política amb els republicans catalans, sorgint així un nacionalisme de caràcter republicà que posteriorment es denominarà Esquerra Republicana.
• Socialisme: Els socialistes s'aproximen a aquest bloc per anar en coalició en futures eleccions per derrotar els dos partits monàrquics tradicionals: el liberal i el conservador.
• Anarquisme: Els anarquistes tracten també de consolidar la seva acció creant a nivell nacional la CNT (Confederació Nacional del Treball), el gran sindicat obrer anarquista fundat el 1910.